HAROLD PINTER (Hackney, Londres, 10 d’octubre del 1930 - Londres, 2008) fou un dramaturg, poeta, guionista i actor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2005.

D’ascendència jueva, va percebre aviat l’antisemitisme, i això potser explica la seva denúncia a l’opressió, individual o col·lectiva, explícita públicament, i estilitzada, universalitzada, en el seu teatre. La violència; les relacions de parella; les trampes de la llengua i de la memòria; la subjectivitat dels records; els espais closos, presons o cambres on els personatges es refugien del perill exterior, marquen territori o envaeixen el dels altres, són alguns dels seus temes recurrents. El llenguatge és ric, fet de ritme i silencis, amb un lèxic sovint brutal però mai banal.

Una breu mostra de la seva obra dramàtica comprèn The Birthday Party (La festa d’aniversari) i The Dumb Waiter (El muntaplats), totes dues de 1957, The Lover (L’amant, 1963), The Homecoming (Tornar a casa, 1964), Old Times (Vells temps, 1971), One for the Road (L’última copa, 1984), Mountain Language (La llengua muntanyesa, 1988), Ashes to Ashes (Cendres a les cendres, 1996) i Voices (Veus, 2005).

Va dirigir obres de Joyce, Beckett, T. Williams, Mammett i Hardwood i va escriure guions de pel·lícules de Losey, Kazan o Karel Reisz.

El premi Nobel, que li va ser atorgat el 2005, el reconeixia com «el màxim representant del teatre britànic de la segona meitat del segle XX».