ACTE PRIMER

Vespre.

LENNY seu al sofà amb un diari i un llapis a les mans. Porta un vestit fosc. De tant en tant fa un senyal a la pàgina del darrere.

MAX entra des de la cuina. S’acosta al bufet, obre el calaix de dalt, hi furga, el tanca. Va amb una rebeca vella i una gorra i porta un bastó. Avança cap a primer terme, s’atura, mira per l’estança.

MAX: Què n’has fet, de les tisores?

Pausa.

He dit que busco les tisores. Què n’has fet?

Pausa.

Que no m’has sentit? Vull retallar una cosa del diari.

LENNY: El llegeixo jo, el diari.

MAX: Aquest diari, no. Ni l’he llegit tampoc, aquest diari. Jo parlo del diari de diumenge passat. Ara hi donava un cop d’ull a la cuina.

Pausa.

No sents què dic? Parlo amb tu! On són les tisores?

LENNY (alçant els ulls, calmosament): Capsigrany. Per què no calles d’una vegada?

MAX l’apunta amb el bastó.

MAX: A mi no em parlis així. T’aviso.

Seu en una butaca gran.

Hi ha un anunci al diari de samarretes de franel·la. De rebaixa. Excedents de la Marina. Amb unes quantes ja passaria, jo.

Pausa.

Em penso que faré un cigarro. Dóna’m un cigarro.

Pausa.

T’acabo de demanar un cigarret.

Pausa.

Ves, fot-li gastos!

Es treu un cigarret rebregat de la butxaca.

Em faig vell, en bona refè.

L’encén.

Et penses que no era un cap calent, jo? M’hauria pogut encarar amb tu i amb dos com tu. Encara tinc força. Pregunta-li, al teu oncle Sam, com era. Però, això sí, sempre he tingut bon cor. Sempre.

Pausa.

Anava de tronc amb un que es deia MacGregor. Li deia Mac. Te’n recordes, del Mac, eh?

Pausa.

Uix! Érem dos dels homes més odiats de tot el West End de Londres. Ja t’ho dic jo, encara en tinc els senyals. Així que entràvem en un lloc, tot déu s’aixecava i ens feia pas. No has sentit mai un silenci com aquell. A veure, ell era un tiparràs de més de metre vuitanta. Tota la seva família eren MacGregors, tots venien d’Aberdeen, però ell era l’únic a qui deien Mac.

Pausa.

Ta mare li agradava molt, al Mac. Molt. Sempre en tenia una i bona per dir-li.

Pausa.

A veure, no estava tan malament com és això, ella. Encara que em feia venir basca només de mirar-li aquella merda de cara, no era tan mala puta com és això. Al capdavall li vaig dedicar els anys més reconsagradament bons de la meva vida.

LENNY: Vols parar, beneit del carall? A veure si puc llegir el diari.

MAX: Escolta! Et trencaré l’ansa del coll si em parles així! Em sents? Què és això de parlar així al porc fastigós de ton pare!

LENNY: Saps què? Cada dia estàs més guillat.

Pausa.

Què et sembla Second Wind per a la de dos quarts de quatre?

MAX: On?

LENNY: Sandown Park.

MAX: No té res a fer.

LENNY: I tant que sí.

MAX: Res a fer.

LENNY: És el guanyador.

LENNY fa un senyal al diari.

MAX: Em parla de cavalls, a mi.

Pausa.

Jo hi vivia, a les pistes. Una de les passions de la meva vida. Epsom? Me’l tenia apamat. Era de les cares més vistes pels picadors. Una vida estupenda a l’aire lliure.

Pausa.

Em parla de cavalls, a mi. Només els coneixes de nom pels diaris. Però jo els he passat la mà per la crina, els he aguantat, els he calmat abans d’una gran prova. Sempre em cridaven a mi. Max, em deien, aquí hi ha un cavall, està molt neguitós, ets l’únic de l’hipòdrom que el pots calmar. Era veritat. Tenia un…, tenia una intuïció instintiva per als animals. Hauria pogut ser entrenador. Les vegades que em van oferir la feina —ja m’entens, un lloc com cal—, el duc de…, ja no me’n recordo del nom…, un duc d’aquests. Però jo tenia obligacions familiars, la família em necessitava a casa.

Pausa.

Les vegades que he vist aquelles bèsties passant la meta com un llamp. Quina experiència. A veure, i que no hi vaig perdre, en vaig treure uns quants calerets, i saps per què? Perquè jo sempre he ensumat un bon cavall. El sentia d’olor. Tant els poltres com les egües. Perquè les egües es posen més neguitoses que els cavalls, no te’n pots fiar tant, ho sabies, això? No, què saps tu? Res. Però jo tenia una tàctica especial per a saber sempre si una egua era bona. La mirava a l’ull. M’entens? M’hi posava dret al davant i li clavava l’ull, era una mena d’hipnotisme i amb la mirada fixa al fons de l’ull podia dir si era de les que aguanten fort o no. Era un do. Tenia el do.

Pausa.

I em parla de cavalls, a mi.

LENNY: Papa, t’importa que canviï de tema?

Pausa.

Et vull preguntar una cosa. Això que hem menjat per sopar, quin nom té? Com en dius?

Pausa.

Per què no compres un gos? Ets un cuiner de gossos. De debò. Et penses que fas el menjar per a un grapat de gossos.

MAX: Si no t’agrada, vés-te’n.

LENNY: Ja me’n vaig. Vaig a comprar un sopar com cal per a mi.

MAX: Doncs vés-te’n! Què esperes?

LENNY se’l mira.

LENNY: Què has dit?

MAX: Dic que fotis el camp, això he dit.

LENNY: Tu passaràs davant, papa, si em parles en aquest to.

MAX: Ah sí, putarrot?

MAX agafa el bastó.

LENNY: Ai, papa, no faràs servir el bastó per a mi, oi? Eh? No facis servir el bastó per a mi, papa. Si us plau, no. No ha estat culpa meva, ha estat un dels altres. Jo no he fet res de mal, papa, de debò. No em peguis amb el bastó, papa.

Silenci.

MAX seu amb l’esquena encorbada. LENNY llegeix el diari.

SAM entra per la porta d’entrada. Porta uniforme de xòfer. Penja el barret en un ganxo del rebedor i entra a la sala. S’acosta a una cadira, s’hi asseu i sospira.

Hola, oncle Sam.

SAM: Hola.

LENNY: Com anem, oncle?

SAM: No malament del tot. Una mica cansat.

LENNY: Cansat? Ja ho crec, que deus estar cansat. On has anat?

SAM: He anat a l’aeroport de Londres.

LENNY: Fins a l’aeroport de Londres? Com, per la M4?

SAM: Sí, tota l’estona.

LENNY: Tse, tse, tse. Així tens raó d’estar cansat, oncle.

SAM: Bé, els conductors, ja se sap.

LENNY: Ja, ja. D’això parlo. Parlo dels conductors.

SAM: Et deixa rebentat.

Pausa.

MAX: Jo també sóc aquí, saps?

SAM se’l mira.

Dic que també sóc aquí. Estic assegut.

SAM: Ja sé que ets aquí.

Pausa.

He portat un ianqui avui…, a l’aeroport.

LENNY: Ah, un ianqui?

SAM: Sí, he anat amb ell tot lo dia. L’he recollit al Savoy a dos quarts d’una, l’he portat al Caprice a dinar. Després de dinar l’he tornat a recollir, l’he baixat a una casa d’Eaton Square —havia de fer-hi una visita a un amic— i després, cap a l’hora del te, l’he dut directament a l’aeroport.

LENNY: Havia d’agafar l’avió?

SAM: Sí. Mira què m’ha donat. M’ha donat una caixa de puros.

SAM es treu una caixa de cigars de la butxaca.

MAX: Vine aquí. Deixa-me’ls veure.

SAM ensenya els cigars a MAX. MAX en treu un de la caixa, el prem i l’olora.

És un bon puro.

SAM: En vols provar un?

MAX i SAM encenen els cigars.

Saps què m’ha dit? M’ha dit que era el millor xòfer que havia tingut mai. El millor.

MAX: En quin aspecte?

SAM: Eh?

MAX: En quin aspecte?

LENNY: En l’aspecte de saber conduir, papa, i pel seu sentit general de la cortesia, diria.

MAX: Li ha semblat que eres un bon conductor, oi, Sam? Bé, t’ha donat un cigar de primera classe.

SAM: Sí, li ha semblat que era el millor que havia tingut mai. Tots ho diuen, saps? No en volen d’altre, només em demanen a mi. Diuen que sóc el millor xòfer de l’empresa.

LENNY: Segur que els altres conductors es posen gelosos, oi, oncle?

SAM: I tant que es posen gelosos. Molt gelosos.

MAX: Per què?

Pausa.

SAM: T’ho acabo de dir.

MAX: No. No ho acabo de veure clar, Sam. Per què es posen gelosos els altres conductors?

SAM: Perquè a: sóc el més bon conductor i perquè…, b: no em prenc llibertats.

Pausa.

No em faig pesat amb la gent, saps? Aquesta gent de negocis, els homes importants, no volen que el conductor xerri sense parar, els agrada seure darrere, tenir una mica de pau i tranquil·litat. Al capdavall van amb un Humber Super Snipe, tenen dret a relaxar-se. Però al mateix temps, això és el que em fa realment especial…, sé com passar l’estona quan cal.

Pausa.

Per exemple, a aquest home d’avui li he dit que jo havia estat a la segona guerra mundial. A la primera no. Li he dit que era massa jove per a la primera. Però li he dit que vaig combatre a la segona.

Pausa.

I ha resultat que ell també.

LENNY s’aixeca, s’acosta al mirall i s’arregla la corbata.

LENNY: Devia ser coronel, o alguna cosa, de les forces aèries americanes.

SAM: Sí.

LENNY: Probablement un aviador, o una cosa així, d’una fortalesa volant Ara de segur que és un executiu important d’un grup multinacional d’enginyers aeronàutics.

SAM: Sí.

LENNY: Sí, ja sé de quin personal parles.

LENNY surt i tira cap a la dreta.

SAM: Al capdavall, tinc experiència. Als dinou anys ja portava el carro de la brossa. Després vaig estar als transports. Llarga distància. Vaig fer deu anys de taxista i ara ja en porto cinc de xòfer particular.

MAX: Ja és curiós que no t’hagis casat, oi? Un home de les teves qualitats.

Pausa.

Oi? Un home com tu?

SAM: Encara hi sóc a temps.

MAX: Sí?

Pausa.

SAM: Et sorprendria.

MAX: Què, has xingat amb moltes clientes, no?

SAM: Jo no.

MAX: Al darrere de l’Snipe? Unes quantes pitjades ben fotudes en una desviació, no?

SAM: Jo no.

MAX: A la part de darrere? I el braç del seient, estava amunt o avall?

SAM: Jo no he fet mai aquestes coses al meu cotxe.

MAX: Per damunt d’aquestes coses, oi, Sam?

SAM: Exactament.

MAX: Estàs per damunt de fotre un bon clau al seient de darrere, no?

SAM: Sí. Ho deixo per als altres.

MAX: Ho deixes per als altres? Quins altres, carallot paralític?

SAM: Jo no faig potineries al meu cotxe! O…, al cotxe de l’amo! Com d’altres.

MAX: D’altres? Quins altres?

Pausa.

SAM: D’altres.

Pausa.

MAX: Quan trobis la noia adequada, Sam, fes-ho saber a la família, no te’n descuidis, et farem una festa dels adéus de primera, t’ho prometo. La pots portar a viure aquí, ens pots fer feliços a tots. Ja la traurem a passejar pel parc una vegada cada u.

SAM: No la portaria pas aquí.

MAX: Sam, això és cosa teva. Ja saps que sereu ben rebuts si portes la nòvia aquí, al lloc on vius, o, si no, podeu agafar una suite al Dorchester. Això només ho has de decidir tu.

SAM: No tinc nòvia.

SAM s’aixeca, va al bufet, agafa una poma de la fruitera, la mossega.

Començava a tenir ganussa.

Mira per la finestra.

Mai no tindré una nòvia com la teva, de totes maneres. No hi ha res com la teva nòvia…, avui en dia. Com la Jessie.

Pausa.

Al capdavall jo la vaig acompanyar una o dues vegades, no? La vaig portar una o dues vegades amb el taxi. Era un encant de dona.

Pausa.

És igual, era la teva dona. Però tot i així…, van ser de les tardes més delicioses que he passat mai. Simplement la portava a passejar amb cotxe. M’era un plaer.

MAX (suaument, tancant els ulls): Redéu.

SAM: M’aturava al costat d’un carretó i la convidava a cafè. Era una companyia molt agradable.

Silenci.

JOEY entra per la porta principal. Passa a la sala, es treu la jaqueta, la tira damunt d’una cadira i es queda plantat.

Silenci.

JOEY: Tinc una mica de gana.

SAM: Jo també.

MAX: Qui us penseu que sóc, la vostra mare? Eh? De debò. Entren aquí a qualsevol hora, de dia o de nit, com si fossin bèsties. Busqueu-vos una mare.

LENNY entra a la sala, es queda dret.

JOEY: M’he estat entrenant al gimnàs.

SAM: Sí, el xicot ha treballat tot lo dia i s’ha entrenat tota la nit.

MAX: Què vols, tu, putarrot? Et passes tot el dia amb el cul al seient a l’aeroport de Londres, compra’t una pasta. Vols que segui aquí, esperant que passis la porta, per anar a la cuina? Fa seixanta-tres anys que ets al món, per què no aprens a cuinar?

SAM: Ja en sé.

MAX: Doncs vés i cuina!

Pausa.

LENNY: El que els nois necessiten, papa, és el teu estil especial de cuinar, papa. Això és el que volen els nois. Aquesta gràcia especial per al menjar, saps?, que tu tens.

MAX: No em diguis més papa. Acaba de dir-me papa d’una vegada, em sents?

LENNY: Però si sóc el teu fill. Em ficaves al llit cada nit. A tu també et ficava al llit, oi, Joey?

Pausa.

Li agradava ficar els fills al llit.

LENNY es gira i va cap a la porta.

MAX: Lenny.

LENNY (girant-se): Què?

MAX: Et ficaré al llit ben calent una nit d’aquestes, fill. Vés en compte quan t’ho dic.

Es miren.

LENNY obre la porta i surt.

Silenci.

JOEY: M’he entrenat amb el Bobby Dodd.

Pausa.

I he fet una bona pràctica de sac.

Pausa.

Estava en forma.

MAX: La boxa és un esport de senyors.

Pausa.

Ja et diré jo què has de fer. El que has de fer és aprendre a defensar-te i has d’aprendre a atacar. És l’únic defecte que tens com a boxejador. No saps defensar-te ni saps atacar.

Pausa.

Quan sàpigues aquestes tècniques pots arribar al capdamunt.

Pausa.

JOEY: Em penso que ja sé bastant bé…, com fer-ho.

JOEY busca la jaqueta, l’agafa, surt de la sala i va escales amunt.

Pausa.

MAX: Sam…, per què no te’n vas, tu, també, eh? Per què no vas ni que sigui a dalt? Deixa’m tranquil. Deixa’m sol.

SAM: Vull aclarir una cosa sobre la Jessie, Max. Ho vull. De debò. Quan la prenia amb el taxi a donar un tomb per la ciutat, jo me n’ocupava en lloc teu. Jo mirava per ella en lloc teu, quan tu tenies feina, oi? Li ensenyava el West End.

Pausa.

Tu no t’hauries fiat de cap altre dels teus germans. No t’hauries fiat del Mac, oi? Però et fiaves de mi. Te’n vull fer memòria.

Pausa.

El Mac es va morir fa uns quants anys, oi? No és mort?

Pausa.

Era un podrit cridaner pollós de merda. Més dat pel cul que la puta que el va parir. A veure, era un bon amic teu.

Pausa.

MAX: Ei, Sam…

SAM: Què?

MAX: Per què t’aguanto, aquí? No ets més que una cuca vella.

SAM: Vols dir?

MAX: Ets un cigalot.

SAM: Ah sí?

MAX: El dia que no paguis, vull dir quan siguis massa vell per a pagar la teva part, saps què faré? Et fotré al carrer.

SAM: Això faràs, eh?

MAX: I tant! O sigui que mentre portis calés t’aguantaré. Però quan a l’empresa et despatxin, ja pots anar desfilant.

SAM: Aquí és casa meva també, saps? Era ca la mare.

MAX: Una desgràcia darrere l’altre. Un merder darrere l’altre.

SAM: Cal pare.

MAX: Ves, fot-li gastos. Un cagarot massís darrere l’altre. Un raig de pus pudent darrere l’altre.

Pausa.

El pare! Ja me’n recordo. No pateixis. T’enganyes tu mateix. Venia i em mirava des de dalt. Això feia el gueto. S’ajupia sobre meu, i m’alçava de terra. Jo només era així de gran. Després m’engronsava. Em donava el biberó. Em torcava. Em feia una rialleta. Em feia pam-pam al cul. Em portava giravoltant, em passava d’una mà a l’altra. Em tirava enlaire. M’entomava en caure. Ja me’n recordo, del pare.

FOSCA