Notes a «Jaume I»
[1] La «vespra de nostra dona sancta Maria Candeler», precisa el Llibre dels Feyts, § 5. [Torna]
[2] Loc. cit. [Torna]
[3] Vegeu Gesta Comitum Barcinonensium, ed. Barrau-Massó, redacció primitiva, § X-XI, on és anomenat «Petrus Jacobi», i els documents en què Pere el Catòlic pacta el matrimoni del seu fill amb Aurembiaix d’Urgell (1210) i amb Amicia de Montfort (1211). J. Miret i Sans, Itinerario de Pedro I de Cataluña, II en Aragón, «Bol. Ac. Bones Lletres», III, p. 17. [Torna]
[4] Aquell en què Artús, en celebració de la seva victòria damunt dotze reis, fa fer dotze estàtues que els representin més una que el representi a ell mateix, cadascuna amb el nom del rei i un ciri a la mà. Manuel de Montoliu, Sobre els elements èpics, principalment arturians, de la crònica de Jaume I. «Homenaje a Menéndez Pidal», I, p. 707. [Torna]
[5] Vegeu àmpliament desenrotllada aquesta tesi en la nostra ed. de Les Quatre Cròniques, caps. respectius de Desclot i Muntaner, en el nostre El regnat de Jaume I el Conqueridor, I, cap. I (inèdits) i en Un poema joglaresc sobre l’engendrament de Jaume I, «Estudios dedicados a Menéndez Pidal», V (inèdit). En resum, la llegenda de l’engendrament tal com la presenta Desclot (cap. IV), és així: el rei s’ha enamorat d’una dama; ella cedeix; la reina ho sap; crida el majordom que serveix al rei de mitjancer en tals afers; i li demana que l’ajudi a suplantar la dama per una nit, a fi que pugui tenir descendència del seu espòs; n’hi haurà prou de dir al rei que la dama accedeix a condició que no hi hagi llum a la cambra. El majordom accepta. El rei «menà son solaç ab la dona sa muller». Finalment ella se li descobreix i el rei, dissimulant la seva contrarietat, resta amb ella amablement aquella nit i l’endemà.
La versió de Muntaner (caps. III i IV) dóna una fase molt més desenrotllada de la llegenda. La iniciativa no hi parteix de la reina, sinó dels prohoms de Montpeller, que desitgen un hereu per a la senyoria montpellerina. Són ells els qui criden el privat del rei i els qui li proposen la suplantació; ells els qui van a veure la reina i li exposen el projecte; ells els qui ordenen pregàries per l’èxit de l’engany; ells, amb abats i priors, amb l’oficial del bisbe i homes de religió, amb dotze dones i donzelles, tots amb ciris a la mà, els qui a la nit acompanyen la reina al palau, fins a l’avantcambra del rei. La reina entra a la cambra i tots resten en oració. A trenc d’alba, tots entren també a la cambra. El rei, astorat, salta del llit i pren l’espasa en la mà. Tots s’agenollen i li preguen que miri qui té a la vora. La reina es dreça i el rei la reconeix. Li expliquen humilment la trama que han ordit, i el rei acaba dient-los que, puix que així era, «que plagués a Déu que fos complit llur enteniment». [Torna]
[6] Llibre dels Feyts, § 5; Desclot, cap, IV. [Torna]
[7] Els pactes estan datats a Sant Nazari de Masol, el 27 de gener de 1211. Publicats gairebé íntegrament per Miret, Itinerario de Pedro I, «Bol. Ac. B. Lletres», IV, pp. 16-17. [Torna]
[8] Butlla de 23 de gener de 1214. Publ. en Hist. des Gaules, XIX, p. 589. [Torna]
[9] Per motius que fóra llarg d’exposar arribem a aquesta conclusió en El regnat de Jaume I el Conqueridor, cap IV. [Torna]
[10] Aquests són els noms que apareixen en els documents expedits en aquella hora. Vegeu la nostra obra cit., cap. IV. [Torna]
[11] Llibre dels Feyts, § 11; i document fragmentari publicat per Miret i Sans, Itinerari de Jaume I, pp. 19-20, n. [Torna]
[12] J. Rouquette, Marie de Montpellier, pp. 75-76; Sanpere i Miquel, Minoría de Jaime I, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», Barcelona, 1913, pp. 606-607. [Torna]
[13] Llibre dels Feyts, § 10; Gesta Comitum Barcinonensium, ed. Barrau-Massó, pp. 19 i 57. [Torna]
[14] Sanpere i Miquel, Minoría de Jaime I, «I Congrés d’Hist. Cor. Aragó», Barcelona, 1913, pp. 609-610; butlla de 23 gener 1216. [Torna]
[15] Sanpere, Minoría, pp. 599-604; Constitucions i altres drets de Catalunya, llib. X, tít. XI, pp. 499-502. [Torna]
[17] Tractem aquestes qüestions en El regnat de Jaume I, cap. VI. [Torna]
[18] Hefele, Hist. des Conciles, V, pp. 1438-1439. [Torna]
[19] Sanpere, Minoría, pp. 652-654. [Torna]
[20] Publ. en Hist. des Gaules, XIX, 637, 642 i 641. [Torna]
[21] L’arquebisbe de Tarragona Espàreg de la Barca, Pere Fernandes d’Açagra, Guillem de Cervera, Ramon de Cardona, Guillem de Montcada i altres. Publ. per P. de Bofarull, Col. Docs. inéd., VI, 80; Tourtoulon, Jacme, I, pp. 442-443. [Torna]
[22] Sanpere, Minoría, p. 667; Cançó de Crozada, vers 1610 i ss. [Torna]
[23] El papa Honori III va posar el rei Jaume, i el regne d’Aragó, i la terra de Catalunya, i la ciutat i terra de Montpeller, i tots els béns del monarca sota la seva protecció. (Butlla del 26 de juliol de 1219, publ. Sanpere, Minoría, pp. 691-692, n.). [Torna]
[24] Vegeu el Llibre dels Feyts, §§ 15-16, amb les notes corresponents de la nostra edició de Les quatre grans Cròniques («Biblioteca Perenne»), inèdites. [Torna]
[25] Llibre dels Feyts, § 19. [Torna]
[26] Descabdellem aquest tema en el El regnat de Jaume I, cap. XII. [Torna]
[27] Llibre del Feits, § 22. [Torna]
[28] Íd., § 24. [Torna]
[29] Íd., § 23. [Torna]
[30] Bernat Desclot, Crònica, cap. XII. [Torna]
[31] Llibre dels Feyts, § 24. [Torna]
[33] Vegeu una mica més avall. [Torna]
[34] El Llibre dels Feyts no parla per res del setge de Peníscola, probablement perquè es tracta d’un fracàs. En canvi, en parla Desclot, cap. XI. També en tenim algunes notícies documentals (vegeu Miret i Sans, Itinerari de Jaume I, pp. 56-57; Huici, Colección, I, docs. XLII i XLIV). [Torna]
[35] Llibre dels Feyts, § 25. [Torna]
[36] Els pactes ens són desconeguts, la notícia ens és donada solament pel Llibre dels Feyts, loc. cit. [Torna]
[37] Llibre dels Feyts, §§ 25 i 26, i les notes corresponents de la nostra edició de Les quatre grans Cròniques. [Torna]
[38] El comte Sanç, l’antic regent, que havia viscut allunyat de les lluites polítiques, es va creure ara obligat a adreçar-se al sant Pare, denunciant els rebels de laborar contra regem et regnum i l’infant Ferran d’aspirar, abjectu habito clericali, a cenyir la corona. [Torna]
[38a] Publ. per Pròsper de Bofarull, Colección de Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, VI, doc. 15. Vegeu també Llibre dels Feyts, § 56. [Torna]
[39] A. de Capmany, Memorias históricas, II, doc. IV; Huici, Colección, I, doc. LIV. [Torna]
[40] Per a totes aquestes qüestions relatives al comtat d’Urgell, vegeu D. Monfar i Sors, Historia de los Condes de Urgel, I, cap. LXV. [Torna]
[41] Llibre dels Feyts, § 34. [Torna]
[42] Vegeu les suggestives escenes de la cort o tribunal aplegat sota la presidència de Jaume I per a escoltar ambdues parts, en Llibre dels Feyts, §§ 34-36. [Torna]
[43] Poc temps després, en efecte, el legat papal, a Taraçona, va pronunciar la sentència de divorci, mentre tenia lloc la legitimació del fill d’aquest matrimoni: Alfons. Vegeu F. Soldevila, Pere el Gran, I, p, 16. [Torna]
[44] Vegeu-ne el text en F. Soldevila, Fou Aurembiaix d’Urgell amistançada de Jaume I?, dins Recerques i Comentaris, pp. 211-215. [Torna]
[45] Vegeu-la en Llibre dels Feyts, § 37-46. [Torna]
[46] Llibre dels Feyts, § 14. [Torna]
[47] «Et post reversionem istius exercitus quem facitis contra Maiorichas…», F. Soldevila, op. cit., p. 212. [Torna]
[48] Document precitat de concubinatge. [Torna]
[49] Vegeu Alfred Bel, Les Benóu Ghanya, derniers représentants de l’Empire Almoravide et leur lutte contre l’Empire Almohade, París, 1903. [Torna]
[50] Desclot, cap. XIV. [Torna]
[51] Llibre dels Feyts, § 77. [Torna]
[53] Llibre dels Feyts, § 47. [Torna]
[55] Vegeu Huici, Colección, I, docs. LXI, LXIV, LXVII i LXX; Miret i Sans, Itinerari de Jaume I, pp. 74-75; Llibre dels Feyts, §§ 48-55; Desclot, caps. XIV-XXX. [Torna]
[56] Desclot, cap XXX. [Torna]
[57] Ibídem. [Torna]
[58] Huici, Colección, I, p. 144. [Torna]
[59] P. Piferrer, España, sus monumentos y artes. Islas Baleares, p. 80; Quadrado, La conquista de Mallorca, Palma, 1850, apèndix. També més avall, nota 63. [Torna]
[60] La documentació citada permet de reconstruir bé la composició de l’exèrcit cristià. L’ha utilitzada Ferdinand Lot, L’Art militaire et les armées au moyen âge, II, pp. 298-303. Amb els servents a cavall eleva la xifra dels cavalcadors fins a 1300. [Torna]
[61] Aquest fet ha estat molt negligit pels historiadors. Què s’havia fet de l’estol mallorquí? Ni tan sols hi ha notícia de cap combat isolat, de cap atac de vaixells mallorquins a vaixells catalans d’avituallament. El Llibre dels Feyts, tan detallat en referir-nos la travessia, el desembarcament, la campanya i el setge fins a l’assalt de la ciutat, no parla de cap encontre naval. Cal pensar que no n’hi hagué cap i que la pirateria mallorquina no era pas tan agressiva com s’ha suposat. [Torna]
[62] Vegeu Llibre dels Feyts, § 55 i ss.; Desclot, caps. XXXIV-XLVII; també Pere Marsili, Crònica, sense perdre de vista que es tracta d’una versió llatina de la Crònica de Jaume I o Llibre dels Feyts. De les obres modernes, Quadrado, Conquista de Mallorca; Ch. de Tourtoulon, Jacme I le Conquerant (Montpeller, 1863), llib. I, caps. I-III; Swift, James the First (Oxford, 1894), capítol V. [Torna]
[63] Per al Llibre del Repartiment, P. de Bofarull, Colección de Docs. inéd., «Arch. Cor. Aragó», XI, sota el títol Repartimentos de los reinos de Mallorca, València y Cerdeña. [Torna]
[64] Paràgraf I, 89. [Torna]
[65] A. de Capmany, Memorias históricas, II, doc. 5. [Torna]
[66] Miret, Itinerari de Jaume I, p. 89. [Torna]
[67] Íd., pp. 86, 87, 107. [Torna]
[68] Publicat, entre altres, per Huici, Colección, doc. LXXXIV. [Torna]
[68a] Llibre dels Feyts, §§ 117-124, i Soldevila, La segona i la tercera estades de Jaume I a Mallorca, dins Recerques i Comentaris, pp. 169-191, on demostrem que la submissió de Menorca fou durant la segona estada de Jaume I a Mallorca, no pas durant la tercera, com explica el Llibre dels Feyts. [Torna]
[69] Llibre dels Feyts, §§ 125-126; Miret, Itinerari de Jaume I, pp. 104 i 113; A. Huici, Colección, I, doc. XLII; A. Rovira i Virgili, Història Nacional de Catalunya, IV, p. 557, que va poder utilitzar la part inèdita de l’obra de J. M. Millàs-Vallicrosa, Els textos dels historiadors musulmans relatius a Catalunya. [Torna]
[70] Monfar, Historia de los condes de Urgel, I, pp. 509-512. Més endavant, el rei va encara fer una nova permuta amb l’infant portuguès: la de Mallorca amb un conjunt de places valencianes. [Torna]
[71] Llibre dels Feyts, § 106; Tourtoulon, Jacme I, I, pp. 249-250 i 311-313. [Torna]
[72] P. de Bofarull, Col. Docs. inéd., VI, p. 102; Huici, Colección, doc. XCV. L’afillament de l’infant Alfons no consta en el document. [Torna]
[73] La relació detallada de tots aquests esdeveniments en el Llibre dels Feyts. §§ 138-152. [Torna]
[75] Vegeu Hefele, Histoire des Conciles, V, pp. 1440-1442 i 1451; L. Nicolau d’Olwer, Jaume I i els trobadors provençals, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», I, p. 390. No li correspon, però, l’al·lusió del trobador Bernat de Rovenhac que Nicolau inclou. [Torna]
[76] «Quanto nos sumus speciales filii sancte romane ecclesie et sub eius proteccione et custodia specialius constituti», Miret, Itinerari, p. 60. [Torna]
[78] Vegeu Hefele, op. cit., V, pp, 1492-1493. [Torna]
[80] Vegeu Llibre dels Feyts, §§ 133-137; M. Pallarès Gil, Don Blasco de Alagón, señor de Morella, «I Congrés d’Hist. Cor. Aragó», I, pp. 223-224. [Torna]
[81] Llibre dels Feyts, § 153. [Torna]
[82] Vegeu el Llibre dels Feyts, §§ 153 i ss.; Miret, Itinerari, pp. 104-109. [Torna]
[83] Tourtoulon, Jacme I, I, p. 365; Huici, Colección, I, doc. CCXXIX. [Torna]
[84] Miret, Itinerari, p. 114. [Torna]
[85] Íd., p. 110. Ja hem indicat en la nostra Història de Catalunya, I, p. 221, que aquest document podria ésser del 1233, no pas del 1234. [Torna]
[86] Llibre dels Feyts, § 130; Zurita, Anales de Aragón, llib. III, cap, XIX; Miret, Itinerari, p. 217; P. de Bofarull, Los Condes de Barcelona vindicados, II, p. 235; Olivier Bratchfeld, Violante de Hungría, Barcelona, 1942, pp. 56-57. Bofarull dóna la data del 8 de setembre; Bratchfeld es decanta per la del 10 desembre. [Torna]
[87] Publ. per Huici, Colección, I, doc. CXL. [Torna]
[88] Miret, Itinerari, pp. 124-125; Zurita, llib. III, cap. XXVI. [Torna]
[89] Llibre dels Feyts, § 206. Per al pla d’ofensiva, §§ 130-131. [Torna]
[90] Íd., § 206 i ss.; Desclot, cap. XLIX; Miret, Itinerari, p. 127. [Torna]
[91] Llibre dels Feyts, § 231-238. [Torna]
[92] Íd., § 242. [Torna]
[93] Íd., § 271 i 231. [Torna]
[94] Zurita, llib. III, cap. XXXIV; Darwin Swift, James the First, p. 209. També més endavant, pp. 121 i 135. [Torna]
[96] Document publicat per Huici, Colección, II, doc. CMXV. [Torna]
[97] Vegeu A. de Capmany, Memorias históricas, II, doc. XVI; P. A. Beuter, Crónica general de toda España, València, 1551, part. 2a., llib. II, cap. XXX. [Torna]
[98] Llibre dels Feyts, § 215. [Torna]
[99] Íd., § 307. [Torna]
[100] «Nós», escriu a propòsit del castell d’Alacant el Llibre dels Feyts (§ 307), «havíem covinences ab lo rei de Castella, e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e de son avi, e que el castell era en la seva partida, per què la covinença que nós li havíem feita no la volíem trencar». [Torna]
[101] Llibre dels Feyts, § 343. [Torna]
[102] Sostenien que Jaume I l’havia promesa com a dot de la seva filla Violant en els tractes per al matrimoni amb Alfons el Savi, cosa que negava el Conqueridor. Llibre dels Feyts, §§ 345-346. La infanta Violant ja era a Castella. [Torna]
[103] Llibre dels Feyts, §§ 347-348. [Torna]
[104] S. Carreras Zacarés, Tratados entre Castilla y Aragón, València, 1908; Huici, Colección, I, doc. CCLXIX; Llibre dels Feyts, § 349. [Torna]
[105] Llibre dels Feyts, § 350 i ss.; Miret, Itinerari, p. 165 i ss. [Torna]
[106] Doc. citat a la n. 97 i publ. per Capmany. [Torna]
[107] Llibre dels Feyts, § 361 i ss. [Torna]
[108] Segons indicació del Llibre dels Feyts, § 369, haurien sortit del regne de València 100.000 sarraïns, entre homes, dones i infants. [Torna]
[109] Vegeu F. Soldevila, Pere el Gran, I, p. 18. [Torna]
[111] Soldevila, Pere el Gran. I, pp. 26-27. [Torna]
[112] Zurita, llib. III, cap. XLI i XLV; Ferran de Sagarra, Notícias y documentos inéditos referentes al infante Don Alfonso, «Bol. Ac. Buenas Letras», IX, 1917, pp. 287-289. [Torna]
[112a] Per això ens sembla inadequat de voler justificar les particions de Jaume I amb la invocació del dret privat aragonès. [Torna]
[114] Sança, la mare de Joana de Tolosa, era germana de Pere el Catòlic. [Torna]
[115] Jaume I i Ramon Berenguer V de Provença eren cosins germans, fills respectivament de Pere el Catòlic i d’Alfons II de Provença. [Torna]
[117] Miret, Itinerari, p. 140; Llibre dels Feyts, § 305. [Torna]
[118] Ramon VI amb Elionor d’Aragó. [Torna]
[119] Alfons II de Provença, avi de Sança, havia estat casat amb una germana de Ramon VII de Tolosa. [Torna]
[120] Miret, Itinerari, pp. 149-150. [Torna]
[121] Hefele, Histoire des Conciles, V, pp. 1612-1613. [Torna]
[122] El contracte matrimonial publ. per Ferrand Bênoit, Rècueil des actes des comtes de Provence appartenant à la maison de Barcelone, II, document 356. [Torna]
[123] Tourtoulon, Jacme, II, p. 62-68; Paul Fournier, Le royaume d’Arles et de Vienne, pp. 166-167. [Torna]
[124] Miret. Itinerari, p. 155. [Torna]
[125] Testament de 1238, publ. Bênoit, op. cit, II, doc. 292a. [Torna]
[126] 19 agost 1245. Tourtoulon, Jacme, II, p. 106. [Torna]
[127] Nangis, Gesta Sancti Ludovici, «Historiens des Gaules», XX, p. 354 [Torna]
[128] Sobre totes aquestes qüestions, vegeu la nostra Història de Catalunya, I, pp 234-230. [Torna]
[129] Vegeu la lletra que temps a venir, a propòsit d’incidents provocats per la revolta de Marsella de 1262, va escriure Jaume I a Carles d’Anjou (F. Soldevila, Pere el Gran, I, p. 181). [Torna]
[131] Aquest document s’ha perdut. Per fortuna, Zurita (llib. III, cap, XLIII) el va veure i en va donar el contingut. [Torna]
[132] Jaume no va renunciar a aquests territoris. [Torna]
[133] Vegeu Huici, Colección, III, doc. 1094; i Zurita, llib. III, cap. LVI. [Torna]
[134] Huici, Colección, III, docs. 1094, 1098 i 1099. [Torna]
[135] Miret, Itinerari, pp. 280-283. [Torna]
[136] La partició de 1253, per la qual donava Aragó i València a l’infant Alfons, Catalunya a l’Infant Pere, les Balears i Montpeller a l’infant Jaume (vegeu Soldevila, Pere el Gran, I, p. 31). [Torna]
[137] Lecoy de la Marche, Rélations politiques de la France avec le Royaume de Majorque, I, p. 141-145. [Torna]
[138] Vegeu el doc. publ. per Huici, Colección, I, doc. CDXLII. [Torna]
[139] Ferran de Sagarra, Noticias y documentos inéditos referentes al infante Don Alfonso, «Bol. Ac. Buenas Letras», 1917, IX, p. 297. [Torna]
[140] Text en Bofarull, Col. Docs. inéd., XXIX, p. 8; i en Huici, Colección, III, doc. MCLI. [Torna]
[141] Publicat per Bofarull, Col. Docs. inéd., VI, doc. XXXII; també F. Valls-Taberner, Diplomatari de sant Ramon de Penyafort, doc. XXV. [Torna]
[142] Soldevila, Pere el Gran, I, pp. 112-113. [Torna]
[143] Per a tot el que es refereix a aquest enllaç, vegeu D. Girona Llagostera, El mullerament de l’infant Pere amb madona Constança de Sicília, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», I, pp. 232-299; i Soldevila, Pere el Gran, I, pp. 90-103. [Torna]
[144] Text en Girona Llagostera, op. cit., apèndix, doc. XIII. [Torna]
[145] Layettes du Trésor des Chartes, IV, París, 1902, núm. 4774. [Torna]
[146] Monfar, Historia de los Condes de Urgel, I, p. 537 y ss. [Torna]
[147] Crónica del rey don Alfonso X, «Bibl. Aut. Esp.», LXVI, caps. X i XIII; Llibre dels Feyts, § 378. [Torna]
[148] Vegeu Soldevila, Pere el Gran, I, pp. 116-120. [Torna]
[149] Llibre dels Feyts, §§ 380-381. [Torna]
[150] Íd., § 382 i ss.; també Zurita, llib. III, cap. LXV-LXVII; Miret, Itinerari, pp. 361-364 i 378; Soldevila, Pere el Gran, I, p. 121-122. Entre les reivindicacions aragoneses, hi havia la vigència del Fur d’Aragó al regne de València i la reanexió de Ribagorça a Aragó. [Torna]
[151] Desclot, Crònica, cap. LXV. [Torna]
[152] Vegeu Soldevila, Pere el Gran, I, 124-130. [Torna]
[153] Sobre la campanya de Múrcia per Jaume I, Llibre dels Feyts, § 409 i ss.; Miret, Itinerari, p. 380 i ss.; Desclot, cap. LXV; Gesta Comitum Barcinonensium, ed. Barrau-Massó, XXVIII, § 4; Soldevila, Pere el Gran, I, pp. 131-138. [Torna]
[154] Llibre dels Feyts, § 455. [Torna]
[155] Íd., § 454. [Torna]
[156] Crónica del rey don Alfonso X, «Bibl. Aut. Esp.», LXVI, cap. XV. [Torna]
[157] Vegeu Capmany, Memorias históricas, II, doc. XVI. [Torna]
[158] Muntaner, Crònica, cap. XVII. [Torna]
[159] J. García Soriano, Vocabulario del dialecto murciano, p. XLV. [Torna]
[160] F. Valls-Taberner, Relacions familiars i polítiques entre Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, «Bull. Hispanique», 1918, p. 26 (tiratge a part). [Torna]
[161] Cf. la nostra Hist. de Catalunya, I, p. 205, i el nostre Jaume I, Barcelona 1926, p. 39. [Torna]
[162] Vegeu Llibre dels Feyts, §§ 476-482; F. Carreras Candi, La Croada a Terra Santa, «I Congrés Hist. Cor. Aragó», I, p. 106 i ss.; Soldevila, Pere el Gran, I, p. 123. [Torna]
[163] «E pregaren-nos ben per dos dies plorant e clamant-nos mercè que nós que romanguéssem», Llibre dels Feyts, § 483. «E quan venc al tercer dia o al quart ans de sancta Maria de setembre nos fem vela», íd., § 484 bis. [Torna]
[164] Íd., § 426. [Torna]
[165] Martène, Thesaurum Novum Anecdot., II, p. 362 i 440. [Torna]
[166] Berenguera Alfonso era filla d’Alfons de Molina, germà de sant Ferran. [Torna]
[167] «Car nós qui érem en Barcelona per passar altra vegada en Oltramar, que disset dies e disset nuits estiguem que les naus estaven per venir a terra per la gran mar que hi faia d’aixeloc e de vent a la Provença, e no hi podíem entrar…», Llibre dels Feyts, § 492. [Torna]
[168] Carreras Candi, La Croada a Terra Santa, «I Congr. Cor. Aragó», pp. 114-119. [Torna]
[169] Els noms en la documentació (Llibre de racions a l’Orient) que transcriu Carreras Candi, op. cit., pp. 123-138. [Torna]
[170] «E quan fom en Barcelona», diu el Llibre dels Feyts, § 483, «foren ab nós entre cavallers e hòmens a cavall bé DCCC o pus». [Torna]
[171] El Llibre parla del Concili en els §§ 523-542. Els debats a què ens referim en els §§ 531-534. [Torna]
[172] Íd., § 535. [Torna]
[173] Vegeu Desclot, cap. LXVIII. [Torna]
[174] Llibre dels Feyts, § 459. [Torna]
[175] Vegeu Desclot, cap. LXVIII; Amari, Guerra del Vespro siciliano, I, pàgina 139, n. [Torna]
[176] Llibre dels Feyts, §§ 508-517. Tractem totes aquestes qüestions, extensament, en el vol. III del nostre Pere el Gran. [Torna]
[177] Vegeu Llibre dels Feyts, §§ 510-521 i 544-551; Feranando Fontdevilla, La nobleza catalano-aragonesa capitaneada por Ferrán Sánchez de Castro, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», pp. 1061-1168; Desclot, cap. LXVIII-LXX; Soldevila, Pere el Gran, III (en curs d’impressió). [Torna]
[178] Per a tots aquests aspectes de les pretensions navarreses de Jaume I i de l’infant Pere en aquesta conjuntura, vegeu el nostre Pere el Gran, II, pàgina 264 i ss. [Torna]
[179] Llibre dels Feyts, §§ 554-559; Soldevila, Pere el Gran, III. [Torna]
[180] Muntaner, cap. XXVI. També la crònica de Francesc, donada a conèixer per M. Coll i Alentorn (El «Llibre de les nobleses dels reys», «Est. Univ. Catalans», XIII, 1928, pp. 485-524), que, mercès a la seva amabilitat, hem pogut utilitzar en Pere el Gran, III, i la Crònica de sant Joan de la Penya (Saragossa, 1876), p. 165. [Torna]
[181] Per a aquest alçament sarraí, vegeu, ultra el Llibre dels Feyts, §§ 555-560; Desclot, cap. LXVII-LXXIII; Muntaner, cap. XXVI, i Soldevila, Pere el Gran, III.[Torna]
[182] Llibre dels Feyts, §§ 561-566; Desclot, cap. LXXIII; Muntaner, capítol XXVIII, Soldevila, Pere el Gran, III i IV. [Torna]
[185] Tractem de totes aquestes qüestions en la nostra citada obra en curs d’elaboració El regnat de Jaume I. Allí fonamentem les nostres afirmacions i els nostres dubtes. Mentrestant, vegeu el ben adreçat treball d’E. S. Procter, The development of the Catalan Corts, «Homenatge a Rubió i Lluch», III, pàgines 525-546. [Torna]
[186] Ens referim a Miret i Sans, Itinerari de Jaume I, p. 28. [Torna]
[187] E. S. Procter, el qui millor ha estudiat aquestes qüestions (op. cit., «Homenatge a Rubió i Lluch», III, p. 528), creu que, en teoria, devia haver-n’hi dues, però que, en realitat, «és difícil distingir entre les dues en la primera part del segle XIII, en tot cas, tractant-se de la petita cúria». [Torna]
[188] Vegeu, per exemple, el document de confirmació de la moneda jaquesa per Jaume I (5 setembre 1218), Huici, Colección, I, doc. X. [Torna]
[189] Els trobem algun cop en el mateix document, i això ens permet de fer aquesta afirmació. Vegeu el document de concessió a la ciutat de Lleida del privilegi d’exempció o franquesa de lleuda, peatge, etc. Extractat per Miret, Itinerari, p. 69. [Torna]
[190] Vegeu-ne el text en Huici, Colección, I, doc. I. [Torna]
[191] La notícia ens és donada per Zurita, llib. II, cap. LXIX. [Torna]
[192] Vegeu-ne el text en Huici, Colección, I, doc. XLII. [Torna]
[195] Així les qualifica Miret i Sans, Itinerari de Jaume I, p. 25. [Torna]
[196] Corts de Daroca de 1243. La notícia ens és donada per Zurita, llib. III, cap. XL. Els documents no han arribat fins a nosaltres. [Torna]
[198] Per a tota aquesta qüestió vegeu Soldevila, Pere el Gran, I, pp. 22-24. [Torna]
[200] Vegeu Soldevila, Hist. de Catalunya, I, p. 330. [Torna]
[202] Recordem l’elogi de Catalunya que, confrontat-la amb Aragó, posa el Llibre dels Feyts en llavis de Jaume I (§ 392): «… Catalunya, que és lo mellor regne d’Espanya, e el pus honrat e el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d’Urgell, e el comte d’Empúries, e el comte de Foix, e el comte de Pallars; e ha hi rics-hòmens, que, per un que aquí n’haja, n’ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n’ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja n’ha deu, e per un ciutadà honrat n’ha en Catalunya cinc. E pus aquells de la pus honrada terra d’Espanya…». [Torna]
[203] P. de Bofarull, Colec. Docs. inéd. Arch. Cor. Aragón, VI, p. 15. Cal advertir que P. de Bofarull va publicar aquest document com a pertanyent a Pere el Gran. I la data que ell dóna sembla justificar-ho (MCCLXXVII). Però el fet que el document partí del regne de Múrcia com a domini del comte-rei obliga a datar-lo en temps de Jaume II. [Torna]
[205] Vegeu Miret i Sans, La casa de Montcada en Bearn, «Bol. Ac. Buenas Letras», I, p. 52-53; Darwin Swift, James the First, p. 160. [Torna]
[206] Per a tota aquesta qüestió de la procuradoria general, vegeu el nostre Pere el Gran, I, p. 40-43. [Torna]
[208] Huici, Colección, I, docs. XLVIII, LVIII, XL. [Torna]
[209] Sembla indubtable que existien aquests funcionaris —els «cúries»— i que no es tractava sempre de la «cúria» quan els documents parlen de «curia» o «curiae». [Torna]
[210] Vegeu Huici, Colección, I, doc. XVI. [Torna]
[211] Era aragonès, almenys d’origen, Pere de Castellazol o Castellazuelo, que apareix en 1250 amb el càrrec de veguer de Barcelona. Vegeu Miret, Itinerari de Jaume I, p. 204. [Torna]
[212] Així va estatuir-se que el veguer no pogués començar qüestió o turment contra ningú sinó amb coneixença del jutge o manament del príncep (Constitucions, llib. I, tít. XLVIII, 1). Tractem més amplament aquestes qüestions en el nostre Regnat de Jaume I, en preparació [Torna]
[213] Document del 12 de juliol de 1223. Text de Huici, Colección, I, doc. XLV. Per aquest motiu ens sembla arriscada la distinció que, entre el batlle i el veguer, fa Giménez Soler, El poder judicial en la Corona de Aragón, «Mem. Ac. Buenas Letras», p. 72, seguit per Font i Rius, Orígenes del régimen municipal de Cataluña, «Anuario Hist. Der. Español», XVII, 1946, p. 253. [Torna]
[214] «Salvo vobis vestro retrodecimo, quod, de predictis, baiulus accipere consuevit». Loc. cit. [Torna]
[215] Font i Rius, op. cit., p. 254. L’afirmació, tanmateix, sembla excessivament rotunda. També el veguer ha estat considerat com a jutge ordinari. A vegades arribem a sospitar si allí no hi havia veguer (i, com hem indicat, eren molts els llocs i districtes de Catalunya on no n’hi havia al començament del regnat de Jaume I); el batlle tenia les atribucions i funcions del veguer, ultra les seves pròpies. Això explicaria el fet que, a vegades, ens trobem amb documents que li adjudiquen funcions que altres documents adjudiquen al veguer. [Torna]
[216] Font i Rius, op. cit., p. 257. [Torna]
[217] Tractem d’aquest cas en El regnat de Jaume I, I i II. El text del document en Huici, Colección, I, doc. XVI. [Torna]
[218] Publicat per Huici, Colección, I, doc. XLV. [Torna]
[219] Vegeu-ne un cas en Miret, Itinerari, p. 67. [Torna]
[220] Doc. del 3 de desembre de 1221. [Torna]
[221] Doc. publicat per Huici, Colección, I, doc. VI, 18 maig 1218. [Torna]
[222] Miret, Itinerari de Jaurme I, p. 19, n. 1. [Torna]
[223] Giménez Soler, El poder judicial en la Corona de Aragón, «Mem. Ac. Buenas Letras», VIII, 1901, p. 69 y ss. [Torna]
[224] Vegeu Julián Ribera, El Justicia de Aragón. [Torna]
[225] Historia de España, II, p. 82-84. [Torna]
[226] Font i Rius, op. cit., p. 435. [Torna]
[227] Ibídem. [Torna]
[228] Cf. Font i Rius, op. cit., p. 461. [Torna]
[229] Ibídem. Aquest és un dels casos en què el mot «cúria» sembla referir-se a un funcionari: «Ad regendum villam consilio proborum hominum et curie et baiuli nostri…». [Torna]
[230] Íd., p., 462. [Torna]
[231] El mot «paer» ve del llatí «paciarii», derivat da «pax», perquè els paciarii estaven originàriament relacionats amb l’aplicació de la Pau i Treva (vegeu Font i Rius, op. cit., p. 400 i ss.). [Torna]
[232] El mot «universitat» (universitas) és emprat ací en el sentit de conjunt de tots els habitants del municipi. [Torna]
[233] Publ. per Pi i Arimon, Barcelona antigua y moderna. I, p. 130, n., amb data del 17, i en text català per Capmany, Memorias históricas, II, p. 357, i per Huici, Colección, III, doc. 1056, però amb data de 16 de març. [Torna]
[234] La fórmula diu, traduïda del llatí al català: «Jo, tal, prometo que mentre sigui en aquest ofici per al qual he estat elegit, pel meu poder i ciència, salvant la fidelitat i el dret del senyor rei, procuraré la utilitat i comú avantatge de la ciutat i dels seus habitants, i evitaré les coses inútils o perjudicials, i no rebré preu, do, excepte el salari establert del comú, ni revelaré res del que fos preceptuat haver d’ésser mantingut secret, i jo i els altres companys meus paers cridarem consellers fidels i útils, i a la fi de l’any, pel meu poder i ciència, exclosos tot odi, temor, parentiu, o amor i servei, amb els paers companys nostres, consentint-ho el veguer i havent requerit el consell dels consellers, elegirem altres quatre prohoms, habitants de la ciutat, per paers, els que considerarem més dignes per a l’exercici del dit ofici; i totes aquestes coses, sense frau ni engany (dolo), juro per Déu i els sants evangelis de Déu, corporalment tocats per mi». Publ. per Font i Rius, Orígenes del régimen municipal de Cataluña, «An. Hist. Der. Esp.», XVII, 1946, pp. 563-565. [Torna]
[235] «… et aliquis eorum non accipiat donum, servicium vel percaçum, nisi solummodo salarium quod de communi fuerit statutum, sed gratis et sine aliquo precio, per illum annum quo electis fuerint, gubernationi et administrationi civitatis intendere teneantur». [Torna]
[236] «Paciarii tamen nullam iurisdictionem, compulsionem, iusticiam vel etiam executionem, preter commune predictum, in dictis civibus vel habitatoribus habeant, vicarius tamen Barcinone, quotiencumque ibi ponatur, iuret et teneat iustitiam et ea que fecerit facits cum consilio proborum hominum et paciariorum». [Torna]
[237] Cf. Font i Rius, op. cit., p. 466. [Torna]
[238] Text del document en P. de Bofarull, Documentos inéd. del Arch. Cor. Aragón, VIII, pp. 120-122, doc. XLV. Bofarull el data l’any 1257. Miret, Itinerari, p. 269, té raó de datar-lo el 1258, perquè està datat per anys de l’Encarnació. L’error de Bofarull ha estat seguit per altres autors. [Torna]
[239] Font i Rius, op. cit., p. 469. Font també data el document en 1257. [Torna]
[240] Esteve Gelabert Bruniquer, Rúbriques, Barcelona, 1912, I, p. 78; Font i Rius, op. cit., p. 469. [Torna]
[241] Ordinació de 1265, publ. per P. de Bofarull, Col. docs. inéd. Cor. Aragón, VIII, pp. 137-139, doc. LV. El passatge relatiu al Consell de Cent diu així: «… et ipsi quatuor consiliarii cum fuerint jurati eligant simul cum nostro vicario et bajulo centum probos homines de civitate qui in posse vicarii jurent tenere secretum et juvare vicarium et bajulum et dictos consiliarios, et venire ad ipsum vicarium et bajulum omnes vel eorum pars, quando per ipsos vicarium et bajulum et consiliarios fuerint demandati». [Torna]
[242] «Volumus autem quod vicarius noster et bajulus stent consiliis dictorum quatuor consiliorium…». [Torna]
[243] «… concedimus vobis universis probis hominibus Barchinone et vestre universitati quod hinc usque ad proximum venturum festum Pentecostes et ab ipso festo usque ad .X. annos completos primos venturos…». [Torna]
[244] Publ. per P. de Bofarull, Col docs. inéd. Arch. Cor. Aragón, VIII, pp. 143-146, doc. LVIII. [Torna]
[245] Havent donat lloc aquestes frases a interpretacions contradictòries, les reproduïm a continuació: a) «Volumus autem quod vicarius noster stet consiliis dictorum .VIII. consiliariorum et quod eorum consilio et requisitione congreguet parlamentum» (Ordinació de 1258); b) «Volumus autem quod vicarius noster et bajulus stent consiliis dictorum quatuor consiliarorum et quod eorum consilio irrequisito, non congreguent generale parlamentum, nisi nos hoc specialiter mandaremus» (Ordinació de 1265); c) «Volumus autem quod vicarius noster juret in posse dictorum quinque consiliariorum stare consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito non congreguet similiter generale parlamentum nisi nos hoc specialiter mandaremus. Volumus etiam quod bajulus noster promittat in posse ipsorum consiliariorum sub fide juramenti nobis prestiti et sub fide qua nobis tenetur, quod stet consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito, non congreguet similiter generale parlamentum nisi nos similiter hoc specialiter mandaremus» (Ordinació de 1274). Pella i Forgas (Establiment per Jaume I del Consell de Cent de Barcelona, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», I, p. 45) va interpretar la clàusula de l’ordinació de 1265 (b) en aquesta forma: «… que encara requerit per los quatre consellers, no congregue general Parlament, sinó nós especialment ho manéssem»; i A. Rovira i Virgili, Història Nacional de Catalunya, V, p. 27, a acceptar i repetir aquesta interpretació. En canvi, J. M. Font i Rius, Orígenes del régimen municipal de Cataluña, «An. Hist. Der. Esp.», XVII, 1946, p. 469, interpreta: «Y el Parlamento general sólo podía congregarse por el vicarius y bajulus cuando lo pidiesen los consiliarii, o bien si el rey lo ordenase diractamente». En total contradicció amb la interpretació de Pella i Forgas, creiem més pròxima a la realitat la interpretació de Font i Rius, tot i que no s’hi ajusta estrictament. La interpretació ha d’ésser, ens sembla, la que hem donat més amunt. La traducció literal ha d’ésser. «… i no havent estat requerit el consell d’ells (dels consellers), (el veguer i el batlle) no congreguin parlament general, sinó en cas que especialment ho manéssim». [Torna]
[246] Publ. per R. Gras, La paheria de Lérida, p. 2J7, i per Huici, Colección, II, p. 301, doc. CMXVI. Cal recordar que el rei ja havia confirmat el consolat en 1224 (Huici, II, doc. CDLIV). [Torna]
[247] Publ. per Huici, Colección. II, p. 307, doc. CMXXIII. [Torna]
[248] Publ. per Alart, Privilèges et titres, p. 319; Huici, Colección, III, p. 394, doc. MCCCXCVI. [Torna]
[249] Vegeu Font i Rius, op. cit., «An. Hist. Der. Esp.», XVII, pp, 471 472. [Torna]
[250] Íd., pp. 475-477. [Torna]
[251] La carta de població de Figueres en P. de Bofarull, Col. docs. inéd. Arch. Cor. Aragón, VIII, pp. 124-129, i en Huici, Colección, II, p. 312, doc. CMXXXI; la de Vilamajor, en Bofarull, op. cit., VIII, pp, 140-143; sobre la data de la població de Figueres, que apareix duplicada (1257 i 1267), vegeu Bofarull, op. cit., VIII, p. 140, n. 1. [Torna]
[253] Publ. per Huici, Colección, II, p. 72, doc. DXXXIX, i pp. 76-77, doc DXLVIII. [Torna]
[254] «Pro aliquo crimine vel debito vel demanda non facietis nobiscum, vel cum baiulo aut curia civitatis nec inter vos ipsos, batailam per ferrum candidum, per hominem, nec per aquam vel aliam ullam causam». [Torna]
[255] Huici, II, p. 77. [Torna]
[256] Document datat a València el 2 d’agost de 1256. Publ. Huici, Colección, II, p. 73, doc. DXL. [Torna]
[257] Lecoy de la Marche, Les relations polítiques de la France avec le royaume de Majorque, I, p. 84 i ss.; D. Swift, James the First, p, 169. [Torna]
[258] Document datat a València l’11 d’abril de 1261. Publ. per Huici, Colección, II, p, 289, doc. DCCCXCVIII. [Torna]
[259] Així es veu en un document datat a València el mateix 11 d’abril, en què el rei declara que pagarà un deute, contret amb la ciutat de València, dels diners que rebrà per la confirmació dels furs de València: «… in universis et singulis denariis quos nunc habere debemus pro confirmacione forormun Valencie…» (publ. per Huici, Colección, II, p. 289, doc. DCCCXCIX). [Torna]
[260] Calataiud, 4 abril 1264, publ. per Huici, Colección, II, p. 300, doc. CMXIV. [Torna]
[261] Calataiud, 4 juny 1264, publ. per Huici, loc. cit., doc. CMXV. La revocació d’aquesta ordre prohibitiva, en document datat a València, el 15 d’abril de 1266, publ. per Huici, II, p. 307, doc CMXXII. [Torna]
[262] Pel primer dels documents citats en la nota anterior. El rei no solament prohibia la presentació de cap escrit (libellum) en llatí, sinó també en català; i calia que la querella del demandant i la resposta del defensor fossin fetes de paraula i en romanç («verbotenus et in plano»). I que els justícies i els jutges ho escrivissin o ho fessin escriure en romanç («in romancio») en el llibre de la cúria, i així mateix, en romanç, s’escrivissin sempre tots els actes i sentències. [Torna]
[263] «… exclusis iure canonico et civili et omni forma legum, que nolumus ibi ab aliquibus allegari», llegim també en l’esmentat document relatiu al idioma. Vegeu també, una mica més avall, la prohibició feta en Corts de Barcelona. [Torna]
[264] València, 15 abril 1266, publ. per Huici, II, p. 303, doc. CMXX. [Torna]
[265] València, 15 abril 1266, publ. per Huici, II, p. 306, doc. CMXXI. [Torna]
[267] Vegeu tot seguit. [Torna]
[268] Vegeu Soldevila, Pere el Gran, I, p. 139. [Torna]
[269] Vegeu Manglano, Apuntes para una memoria sobre el Justicia de Valencia, València, 1916; L. Klúpfel, El règim de la Confederació catalano-aragonesa a finals del segle XIII, «Rev. jurídica de Catalunya», XXXV, pp. 314-315. [Torna]
[270] Publ. per Huici, Colección, II, p. 308, doc. CMXXIV. [Torna]
[271] «Encara statuïm ab consell dels sobredits, que lleis Romanes, o Gótigues, drets e decretals en causes seculars, no sien rebudes, admeses, judicades, ne allegades». Constitucions de Catalunya, vol. III, llib. I, tít. VIII, 1. [Torna]
[272] Ibídem. [Torna]
[273] F. Valls-Taberner, San Ramón de Penyafort, dins «Obres selectes de F. Valls-Taberner», I, p. 355. Cal consultar aquesta obra per a tot el que es refereix al sant. [Torna]
[274] Sobre Vidal de Canyelles, vegeu R. del Arco, El famoso jurisperito Vidal de Cañellas, «Bol. R. Ac. Buenas Letras», VIII, 1915, pp. 463-480, 508-521 i 545-550; IX, pp. 221-249; X, pp. 83 i 113. [Torna]
[275] G. M. de Brocà, Historia del Derecho de Cataluña y especialmente del civil, p. 343. [Torna]
[276] Llibre dels Feyts del rei En Jacme, §§ 395-396. És notable l’acusació dels rics-homes i ho és la resposta del rei. «Donaren-nos un escrit de demandes que ens feïen, que nós trencàvem lo fur d’Aragó, car menàvem pledeses en lleis e en decrets e que els jutjàvem per aquells…», «E nós los responguérem que aquest clam de llevar nós legistes e decretalistes de casa nostra, que hi anassen, car de totes estes maneres hi vénen plets. E nós, la mercè de Déu, que ens ho ha donat, havem tres o quatre regnes, e nos vénen plets de moltes maneres e diverses. E si no haguéssem en nostra cort ab qui ho poguéssem delliurar, seria vergonya de nós e de nostra cort, car nós ni els homes llecs no sabríem en les escriptures que són de dret pel món». [Torna]
[277] Vegeu F. Valls-Taberner, Las «Consuetudines ilerdenses» y su autor Guillermo Botet, «Rev. Jurídica de Catalunya», XIX, 1913; B. Oliver: Código de las Costumbres de Tortosa, Madrid, 1876-1881; F. Valls-Taberner, íd., Estudis d’hist. jur. catalana, Barcelona, 1929, i F Soldevila, Història de Catalunya, I, pp. 192-193; G. M. de Brocà, op. cit. [Torna]
[278] F. Valls-Taberner, ed. del Consolat de Mar, I, introducció. [Torna]
[280] Document publicat per Capmany, Memorias históricas, II, p. 11; Huici, Colección diplomàtica, I, doc. LIV. [Torna]
[282] Publ. per Capmany, Memorias históricas, II, doc. núm. 15. [Torna]
[283] Íd., pp 31-32. [Torna]
[283a] Dufourcq, La couronne d’Aragon et les Hasfsides au XIIIe siècle (1299-1301), «Analecta Sacra Tarraconensia», XXV, 1952, pp. 53-59. També Capmany, II, p. 11; Miret i Sans, Un missatge de Yarmorasen, rei de Tlemecén, a Jaume I, «Bol. Ac. B. Letras», VIII, 1915, pp. 48-51; Dufourcq, Les Espagnols et le royaume de Tlemecèn au XIIIe el XIVe siècles, «Bol. Ac. B. Letras», XXI, 1948; Faustino Gazulla, Jaime I de Aragón y los Estados musulmanes. Barcelona, 1919; Robert Brunschvig, La Berbérie orientale sous les Hafsides des origines à la fin du XVe siècle, París, 1940, I, pp. 32, 37, 44, 50-52 i 63-65. [Torna]
[283b] Publ. per Huici, Colección, I, docs. X, XXVI, XXXIII, i II, doc. CDXC. [Torna]
[283c] F. Mateu Llopis, La moneda española, Barcelona, 1946, p. 176 y ss.; íd., Sobre la política monetaria de Jaime I, «Anales del Centro de cultura valenciana», XV, 1947. [Torna]
[284] Constitucions de Catalunya, llib. I, tít. I, 3. [Torna]
[285] Íd., llib. IX, tít. XV, 1. [Torna]
[286] Per a totes aquestes qüestions, vegeu F. de Bofarull i Sans, Jaime I y los judíos, «I Congr. Hist. Cor. Aragó», II, pp. 819-943; F. Carreras Candi, Evolució històrica dels jueus i jueïsants barcelonins, «Estudis Univ. Catalans», III, 1909; Fritz Baer, Die Juden im christlichen Spanien, Berlín, 1919; Carles Rahola, Els jueus a Catalunya, Barcelona, s. a.; Jean Regné, Catalogue des actes de Jaime I, Pedro III et Alfonso III, rois d’Aragon, concernant les juifs, «Rev. des études juives», LX-LXVIII, 1910-1914. [Torna]
[287] Constitucions de Catalunya, vol III, llib. I, tít. V, 2-7. Per al text llatí, Cortes de Cataluña, I, p. 120; Marca, Marca Hispánica, c. 1415; Huici, Colección diplomàtica, I, doc. LXII. [Torna]
[288] Carreras Candi, Evolució històrica dels jueus i jueïsants barcelonins, «Estudis Univ. Catalans», III, pp. 412-413; F. Valls-Taberner, San Ramón de Penyafort, «Obras selectas», I, cap. XIII; J. M. Millàs-Vallicrosa, Sobre las fuentes documentales de la controversia de Barcelona en el año 1263. «Anales de la Universidad de Barcelona», 1940, pp. 25-44. [Torna]
[289] Constitucions de Catalunya, llib. I, tít. I, 1. [Torna]
[290] Íd., llib. I, tít. I, 2. [Torna]
[291] Vegeu F. Valls-Taberner, San Ramón de Penyafort, «Obras selectas», I, segona part, Barcelona, 1953, p. 303 y ss.; Carreras Candi, op. cit.; J. Vincke, Die Inquisition in Aragon, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13, und 14, Jahrhunderts, Bonn. 1941. [Torna]
[292] Vegeu Faustino Gazulla, Jaime I de Aragón y la Orden de Nuestra Señora de la Merced, «I Congrés d’Hist. Cor. Aragó», I, pp. 327-388, on es debaten les qüestions relatives al tema. Vegeu també dins el vol. II del dit Congrés, pp. 670-677, les objeccions de Sanpere i Miquel, Minoría de Jaime I. [Torna]
[293] Vegeu F. Valls-Taberner, San Ramón de Penyafort, pp. 265-266. [Torna]
[294] Íd., p. 254. [Torna]
[295] Íd., cap. II. [Torna]
[296] Vegeu E. Allison Peers, Ramon Llull, Londres, 1929, caps. III-V. [Torna]
[297] En el nostre Jaume I, de la «Col·lecció popular Barcino», Barcelona, 1926, p. 49. [Torna]
[298] Vegeu Li. Nicolau d’Olwer, La crònica del Conqueridor i els seus problemes, «Estudis Universitaris Catalans», XI, 1926, p. 79 i ss. [Torna]
[299] La teoria de la utilització de poemes joglarescos per part del redactor de la crònica de Jaume I fou llançada per Manuel de Montoliu en el seu estudi La cançó de gesta de Jaume I («Butlletí Arqueològic Tarraconense», 1922) i recollida per nosaltres, ampliant-la a la crònica de Desclot, en dos articles titulats Catalunya ha tingut poesia èpico-popular? («Rev. de Catalunya», III, 1925, pp. 240-250 i 346-358). Va seguir una enquesta amb intervenció dels senyors Jordi Rubió, Ramon d’Abadal, Jaume Bofill i Mates, Antoni Griera, Francesc Martorel, F. Valls-Taberner, Pere Bohigas i A. Rovira i Virgili, i articles de rèplica i contrarèplica de Montoliu i meus, tot dins la «Rev. de Catalunya», 1925-1926. Posteriorment, Montoliu va publicar un estudi Sobre el primitiu text versificat de la crònica de Jaume I, «Anuari de l’Oficina romànica», Biblioteca Balmes, 1928. En aquest treball, Montoliu es desentenia de les seves conclusions anteriors respecte a la mètrica dels presumptes poemes —mètrica aproximativa amb base d’alexandrins— i reconstruïa alguns centenars —set— de versos, diu, «segons la norma de la mètrica provençal i francesa, vigent en l’època de la redacció del nostre text». Montoliu havia, però, de reconèixer «la manca d’habilitat tècnica que revela l’anònim poeta en la construcció de bona part del seus versos, en els quals es pren un ample marge de llibertat rítmica dintre la mesura fonamental». Tan ampla és la llibertat que ja gairebé es pot dir que no són versos. Aquest fet i el fet que a la crònica de Desclot, i encara a la de Muntaner, el que es revela són també versos d’una mètrica feta a base de sis + sis i set + set, ens han decantat sempre a rebutjar la nova teoria de Montoliu i a restar com a campions de la primitiva. Altrament, l’alexandrí té també el seu ús ben estès en aquella època al Migdia de França perquè ens calgui rebutjar-ne la possibilitat dins la nostra poesia per motiu de la gravitació de la nostra literatura envers el nord i no envers Castella. [Torna]
[300] El primer fou proposat per Manuel de Montoliu, Sobre la redacció de la Crònica de Jaume I. «Estudis romànics», II, 19, pp. 25-72; el segon, per Nicolau d’Olwer, op. cit, p. 83. [Torna]
[301] Editat per Marià Aguiló, Chrònica o comentaris del rei En Jacme, Barcelona, 1873-1905. [Torna]
[302] El manuscrit de Marsili es conserva a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Fins avui no ha estat publicat sinó fragmentàriament. La major part resta inèdita. [Torna]
[303] L’ha sostinguda Nicolau d’Olwer, op. cit., p. 83. [Torna]
[304] Fonamentem aquestes afirmacions en l’edició de la Crònica de Jaume I dins del llibre Les quatre grans cròniques. [Torna]
[305] La publica J. M. Quadrado dins de la seva obra La conquista de Mallorca, Palma, 1850, pp. 17-146. [Torna]
[306] Obra del segle XIV. Ed. Foulché Delbosc, Madrid, 1909, en la part relativa al rei: Gestas del rey Don Jaime. [Torna]
[307] Joan Maragall, Obres completes, sèrie catalana, Escrits en prosa, II, pp. 155-176. [Torna]
[308] Barcelona, 1952. [Torna]
[309] La retrobem, per exemple, en la poesia de Joan Maragall intitulada L’estimada de don Jaume i en la de Josep Lleonart Finestra al mar. [Torna]
[310] Sobre la identificació de Cerveri, anomenat durant molt de temps Cerverí de Girona, amb Guillem de Cervera, vegeu M. de Riquer, La personalidad del trovador Cerverí, «Bol. Ac. B. Letras», XXIII, 1950, pp. 105-106. Per a les seves obres, també l’edició de Martí de Riquer, Obras completas del trovador Cerverí de Girona. Texto, traducción y comentarios, Barcelona. 1947. [Torna]
[311] J. M. Millàs Vallicrosa, La poesia sagrada hebraicoespañola, Madrid, 1940, p. 141. [Torna]
[312] Íd., p. 143. [Torna]
[313] Ibídem. [Torna]
[314] Vegeu Isidore Epstein, The «Response» of Rabbi Salomon ben Adreth of Barcelona (1235-1310) as a source of the history (of the Jews) of Spain. Londres, 1925. [Torna]
[315] Vegeu Puig i Cadafalch, Falguera i Goday: L’arquitectura romànica a Catalunya, III; J. Gudiol i Cunill, La pintura mig-eval catalana. Els primitius, II. [Torna]