MALENCONIA^[7]

El cant de la sirena va arrancar-me

dels lligams amb els meus. Va embarrancar

la barca dels dinars, ambaixadora

on jo m’havia deixat sola i vaig

atracar com si fos entre els teus braços

sentint-me a dins del cos trencant el bull

atronadores i contradictòries

profecies i provenia llur

exactitud de la gran germania

que m’unia llavors a tots aquells

que ja mai més no tornaria a veure

perquè m’havia deixat cec sentir

que si no, que si jo fos l’altre, nàufrag

seria, que no hi ha més alta fi.