LLAMPS I TRONS I PEDREGADA

Amb el seu gust per les paradoxes, el pensador humorista i dibuixant suec Tikkanen deia que «allà on es parla d’art no hi ha art». Doncs ara procurarem portar-li la contrària, sense garanties d’èxit i mirant de no estripar la cortina. Pregunta: què és art? Tres respostes.

Primera: tu, amb aquest aire de no haver anat mai a estudi, amb aquest teu refinament de poble primitiu i el teu no tenir por de res ni de ningú, d’on has tret tant de coneixement?, a quina font has begut el saber reaccionar sempre a l’instant just, passi el que passi? I si t’estimes tant els teus somnis i el teu somiar, si els prefereixes a tot, com és que saps obrir tancar i obrir portes, com t’ho fas per omplir i buidar olles, sargir mitjons i pujar nens? T’estimo.

Segona: automàtic?, dolor automàtic?, qui m’acusa o ens acusa de patir dolor automàtic?, per què? Serà perquè ens neguem a arrencar-nos el queixal corcat? Nosaltres no vivim aquesta vida amb la idea de curar-nos, el que volem és arribar a dins de tot de l’arrel del dolor per transfigurar-lo en bàlsam per a tots. La psicologia del masoquisme, el sadisme i tot això, aquí no hi arriba i no hi té res a fer. I que consti que fa setmanes que no em fa mal cap queixal. Una altra cosa, sí. Potser els teus llavis, o les campanades del Pi.

I tercera: ve’t aquí que l’altre dia van venir de sobte els llamps i els trons i va caure amb força una pluja d’agost que es va convertir en una senyora pedregada. Va passar un ocellet volant com un drap dut pel vent. El cel era baix i molt fosc, però allà a l’horitzó brillava una faixa blanca que quasi feia mal als ulls. Bevíem el rom de la bóta vella, que és com escanyar-se amb una corda de vellut. Parlàvem d’això i d’allò, com si res, i el rom de l’avi era un tros de fusta a alta mar, per no naufragar, però al final em vaig perdre sol pels carrers, a mitja tarda. I de cop i volta, quan me n’adono, la gropada se n’ha anat enllà per darrere Montjuïc i torna a ser de dia, amb tota la llum d’agost. Aquesta nit es va estar veient llampar, al lluny, una bona estona.

Diari de Barcelona, 12-VIII-1991