CANÇÓ

Un acord harmònic

de paraules altes

bellesa endins

penetra.

Una potser dissonància

i encara crema més.

Ens envolta un vol immens de galàxies,

la nit inacabable… acompanyen

infinits mons

aquestes mans,

aquestes quatre notes, lireta,

aquestes quatre notes, liró.

Som instruments de la cançó

cantats per ella.

Que ella ens acordi

i ens concedeixi

a cada pas

a compàs

el to que toqui tocar

i quan li sembli

que correspongui,

quan ella vulgui,

quan li convingui,

quan ja li vingui,

que faci el ple.

I el fa

i esclata i

després

passat l’esclat

passa un airet

molt fi

de melodia…

I ja al final

un acord trencant-se

—pètals de cendra desfent-se en polsim—

cau sobre nosaltres.