AGRAÏMENTS

Fa més de cinquanta anys, deixem-ho així, que sóc barceloní. En diferents èpoques de la vida he tingut una relació més o menys intensa amb la meva ciutat. Segons l’edat, suposo que ens passa a tots, he mirat més el meu melic que no pas el dels meus conciutadans. Però ja fa molt de temps que vaig canviar la meva manera de veure els carrers de Barcelona i la seva gent. Vaig començar a capbussar-me a poc a poc en el passat de la ciutat i vaig descobrir que era viva des de feia un parell de mil·lennis. No sé si això passa a tot arreu, però a Barcelona sí. Hi ha un fil invisible però fort que ens agermana, als barcelonins d’aquest principi del segle XXI, amb els barcelonins de totes les èpoques. Bàrcino, Barchinona, Barshiluna, Barcelona, sempre ha estat la meva ciutat i jo no ho sabia fins fa no gaire. Estic content d’haver-ho descobert i de percebre-ho cada dia quan surto de casa i passejo pels carrers de la meva ciutat.

Aquest llibre és el fruit d’aquest amor madur que sento per Barcelona, però és obvi que no l’hauria pogut escriure jo sol, sense ajuda. En primer lloc, vull agrair el suport, els ànims, la comprensió i la infinita paciència que ha tingut Pilar Beltran, la meva editora, amb els meus dubtes i inseguretats. Eugeni Casanova m’ha ajudat en la documentació des del principi i en la recerca de les il·lustracions, i el llibre també té molt d’ell.

Per raons d’espai és impossible citar tots els historiadors que han escrit alguna de les obres que he utilitzat, que són més de tres-centes. La feina dels historiadors no s’agraeix mai prou, però llibres com aquest serien impossibles sense la feina de recerca continuada i seriosa que tants homes i dones han fet i fan al llarg del temps. Gràcies, de tot cor.

Però a qui més he de donar les gràcies és a tots els barcelonins, especialment als que ja no hi són. Als que vaig conèixer i estimar, com el meu pare, per exemple, i als que no he conegut però que també estimo, tots aquells que un dia o altre van passejar i van estimar la ciutat.