I. LA LLUITA PER LA VALL
Entre les runes d’un poble caucasià seuen en cercle, bevent i fumant, els habitants de dos kolkhozos, la majoria nens i homes grans, però també alguns SOLDATs. Els acompanya un especialista de la capital de la comissió estatal per a la reconstrucció.
UNA PAGESA A L’ESQUERRA.— (Assenyala). En aquells turons d’allà vam fer aturar tres tancs nazis, però les pomeres ja eren destrossades.
UN VELL PAGÉS A LA DRETA.— La nostra estimada masoveria! Runes!
UUNA JOVE TRACTORESSA A L’ESQUERRA.— Jo hi he calat foc, company.
(Pausa).
EL TÈCNIC.— Ara presteu atenció a l’acta. S’han presentat a Nukha els delegats del kolkhoz criador de cabres «Galinsk». Per ordre de les autoritats, quan l’exèrcit de Hitler s’acostava, el kolkhoz va menar els seus ramats de cabres cap a l’est. Ara considera el seu retorn a aquesta vall. Els seus delegats han fet una inspecció pel poble i els camps i han constatat un alt grau de destrucció. (Els delegats a la dreta fan que sí amb el cap). El kolkhoz d’arbres fruiters veí, «Rosa Luxemburg» (a l’esquerra), sol·licita que, quan s’iniciï la reconstrucció, l’antiga terra de pastura del kolkhoz «Galinsk» una vall amb poca herba, es destini al conreu d’arbres fruiters i de vinyes. Com a tècnic de la comissió de reconstrucció demano als dos kolkhozos que decideixin si el kolkhoz «Galinsk» ha de retornar o no.
EL VELL DE LA DRETA.— Primer que res vull protestar contra la limitació del temps de discussió. Nosaltres, els del kolkhoz «Galinsk», hem viatjat tres dies i tres nits per arribar aquí, i ara ens trobem que la discussió només pot durar mig dia!
UN SOLDAT FERIT A L’ESQUERRA.— Company, ja no tenim gaires pobles ni gaires braços ni gaire temps més.
LA JOVE TRACTORESSA.— Cal racionar tots els plaers, el tabac és racionat, i el vi i la discussió també.
EL VELL DE LA DRETA.— (Sospirant). Mort als feixistes! Aniré al gra i us explicaré perquè volem una altra vegada la nostra vall. Tenim una pila de raons, però vull començar per una de les més senzilles. Makinà Abakidze, treu el formatge de cabra.
(Una pagesa a la dreta treu d’un cove gros un formatge sencer enorme embolicat amb un mocador. Aplaudiments i rialles).
Vosaltres mateixos, companys, preneu, preneu.
UN VELL PAGÈS A L’ESQUERRA.— (Desconfiat). Que pretens conquistar-nos?
EL VELL DE LA DRETA.— (Entre rialles). Com vols que pretengui conquistar-te d’aquesta manera, a tu, Surab, lladregot de valls! Saps molt bé que et quedaràs amb el formatge i amb la vall. (Rialles). Tot el que et demano es que em responguis sincerament si trobes bo aquest formatge.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— La resposta és sí.
EL VELL DE LA DRETA.— (Irritat). Ja m’ho hauria hagut de pensar que no hi entens gens, de formatges.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— Per què no? Si et dic que el trobo bo…
EL VELL DE LA DRETA.— Doncs perquè no el pots trobar bo. Perquè ja no és el que era. I per què no és el que era? Perquè les nostres cabres no troben l’herba d’ara tan bona com trobaven la d’abans. El formatge ja no és formatge perquè l’herba ja no és herba, vet aquí. Si us plau, que això es faci constar en acta.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— Però si el vostre formatge és boníssim.
EL VELL DE LA DRETA.— No és boníssim, amb prou feines mitjanet. Les noves terres de pastura no serveixen per a res, diguin el que diguin els joves. Trobo que allà no s’hi pot viure. Ni tan sols els matins fan olor de matí.
(Alguns riuen).
EL TÈCNIC.— No els facis cas, deixa’ls que riguin, saben molt bé què vols dir. Companys, per què tothom s’estima el seu país? Perquè allà el pa és més bo, el cel més alt, l’aire més aromàtic, les veus ressonen amb més força, les seves terres fan de més bon caminar. Oi que sí?
EL VELL DE LA DRETA.— Aquesta vall ha estat nostra de tota la vida.
EL SOLDAT.— Què vol dir «de tota la vida»? A ningú no li pertany res de tota la vida. Quan eres jove no et pertanyies a tu mateix sinó al príncep Kazbeki.
EL VELL DE LA DRETA.— Segons la llei aquesta vall ens pertany.
LA JOVE TRACTORESSA.— De totes maneres s’ha de mirar si les lleis encara són vàlides.
EL VELL DE LA DRETA.— Naturalment. ¿Què potser tant se val quina mena d’arbre creix al costat de la casa on s’ha nascut? O la mena de veïns que es tenen, tant se val això? Volem retornar, encara que us haguem de tenir al costat del nostre kolkhoz, lladregots de valls. I ara ja us podeu posar a riure una altra vegada.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— (Riu). I Per què no et calmes i escoltes el que tingui a dir sobre la vall la teva «veïna», la pèrit agrònom Kato Wachtang?
UNA PAGESA A LA DRETA.— Encara no hem acabat de dir tot el que volem dir sobre la nostra vall ni de bon tros. No han caigut pas totes les cases i, de la masoveria, en resten almenys els fonaments.
EL TÈCNIC.— Ja sabeu que teniu dret a un ajut estatal tant aquí com allà.
LA PAGESA DE LA DRETA.— Company tècnic, no hem vingut a comerciar. Tu no deixaries que et tragués la gorra i te n’allargués una altra tot dient «aquesta és millor». L’altra pot ser millor, però a tu t’agrada més la teva.
LA JOVE TRACTORESSA.— Un tros de terra no és el mateix que una gorra, no pas al nostre país, companya.
EL TÈCNIC.— No tragueu tant de geni. Té raó, hem de considerar un tros de terra com una eina amb la qual es produeixen coses útils; però també és veritat que hem d’admetre que tothom s’estima un tros de terra determinat. Proposo que abans de continuar amb la discussió expliqueu als companys del kolkhoz «Galinsk» el que voleu fer amb la vall en litigi.
EL VELL DE LA DRETA.— Entesos.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— Sí, deixeu que parli la Kato.
EL TÈCNIC.— Companya agrònom!
LA PÈRIT AGRÔNOM A L’ESQUERRA.— (S’aixeca, porta uniforme militar). Companys, l’hivern passat, quan lluitàvem per aquests turons com a partisans parlàvem que després d’haver expulsat els alemanys faríem deu vegades més gran la nostra plantació d’arbres fruiters. He elaborat un projecte per a crear una zona de regadiu. Amb l’ajut d’un mur de resclosa al nostre llac de muntanya, es podran regar tres-centes hectàrees de terra àrida. Així el nostre kolkhoz no només produiria més fruita sinó també vi. Ara bé, aquest projecte només seria rendible si s’hi pogués incorporar la vall del kolkhoz «Galinsk». Aquí tinc els càlculs. (Allarga una carpeta al TÈCNIC).
EL VELL DE LA DRETA.— Escrigui a l’acta que el nostre kolkhoz té intenció de començar amb la cria de cavalls.
LA JOVE TRACTORESSA.— Companys, aquest projecte es va enginyar durant els dies i les nits en què havíem de viure a les muntanyes i en què sovint no teníem ni bales per al nostre parell de fusells. Fins i tot costava fer-se amb algun llapis.
(Aplaudiments dels dos cantons).
EL VELL DE LA DRETA.— Donem les gràcies al kolkhoz «Rosa Luxemburg» i a tots els que han defensat la nostra pàtria!
(S’estrenyen les mans els uns als altres i s’abracen).
LA PAGESA DE L’ESQUERRA.— Nosaltres hauríem volgut que els nostres soldats, els nostres i els vostres homes haguessin retornat a una terra encara més fèrtil.
LA JOVE TRACTORESSA.— Com ha dit el poeta Majakovskij, «la pàtria del poble soviètic també ha de ser la pàtria del seny»!
(Tots els delegats de la dreta, tret del vell, s’han aixecat i estudien els dibuixos de la pèrit agrònom amb el tècnic. Exclamacions com: «Com és que l’alçada del salt és de 22 metres!», «Aquí es volaran les roques!», «Fet i fet només necessiten ciment i dinamita», «Fan baixar l’aigua cap aquí, que en són de vius!»).
UN OBRER MOLT JOVE A LA DRETA.— (Al vell de la dreta). Reguen tots els camps d’entre els turons, mira, Alleko.
EL VELL DE LA DRETA.— No m’ho penso mirar. Ja ho sabia que el projecte seria bo. Jo no em deixo posar el dogal al coll.
EL SOLDAT.— Però si ells només et volen posar el llapis al coll. (Rialles).
EL VELL DE LA DRETA.— (S’alça ombrívol i va a mirar-se els dibuixos). Aquests lladregots de valls per desgràcia saben molt bé que nosaltres no podem resistir-nos a les màquines i els projectes.
LA PAGESA DE LA DRETA.— Alleko Bereschwilli, tu ets el pitjor de tots amb els nous projectes, tothom ho sap.
EL TÈCNIC.— I jo que faig amb l’acta? ¿Puc escriure que el vostre kolkhoz és partidari de la cessió de la vostra antiga vall per a aquest projecte?
LA PAGESA DE LA DRETA.— Jo en sóc partidària. I tu, Alleko?
EL VELL DE LA DRETA.— (Inclinat sobre els dibuixos). Sol·licito que ens doneu còpies dels dibuixos.
LA PAGESA DE LA DRETA.— Aleshores podem començar a menjar. Així que tingui els dibuixos i pugui discutir-hi ho tindrem enllestit. El conec. I amb els altres dels nostres serà igual.
(Els delegats es tornen a abraçar rient).
EL VELL DE L’ESQUERRA.— Visca el kolkhoz «Galinsk», i bona sort per a la vostra nova cria de cavalls!
LA PAGESA DE L’ESQUERRA.—
Companys, havíem planejat de representar una obra de teatre que
tracta un problema com el nostre amb la col·laboració del cantaire
Arkadi Tscheide per celebrar la visita dels delegats del kolkhoz
«Galinsk» i del tècnic.
(Aplaudiments).
(LA JOVE TRACTORESSA se n’ha anat corrent a buscar el cantaire).
LA PAGESA DE LA DRETA.— Companys, la vostra obra ha de ser bona, la paguem amb una vall.
LA PAGESA DE L’ESQUERRA.— L’Arkadi Tscheide se sap 21.000 versos.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— Ell ha dirigit els assaigs de l’obra. Tot sigui dit, és molt difícil fer-lo venir. Vosaltres, els de la Comissió de Planificació, hauríeu de fer per manera que vingués més al nord, company.
EL TÈCNIC.— De fet nosaltres ens ocupem més d’economia.
EL VELL DE L’ESQUERRA.— (Somrient). Si coordineu la nova repartició de ceps i tractors, per què no la de cançons?
(LA JOVE TRACTORESSA fa entrar EL CANTAIRE ARKADI TSCHEIDE, un home fornit i senzill de caràcter, a dins de la rotllana. L’acompanyen músics i instruments. Tothom saluda els artistes amb picar de mans).
LA JOVE TRACTORESSA.— Et presento el company tècnic, Arkadi.
(EL CANTAIRE saluda els circumstants).
LA PAGESA DE LA DRETA.— És un gran honor fer la vostra coneixença. A l’escola ja havia sentit a parlar de les vostres cançons.
EL CANTAIRE.— Aquest cop es tracta d’una obra amb cançons i hi participa quasi tot el kolkhoz. Hem portat les velles màscares.
EL VELL DE LA DRETA.— És una de les antigues llegendes?
EL CANTAIRE.— Una de molt antiga. Es diu «El cercle de guix» i prové dels xinesos. És clar que la representarem en una versió diferent. Jura ensenya les màscares. Companys, per a nosaltres és un honor entretenir-vos després d’un debat tan delicat. Esperem que descobriu que la veu del vell poeta també sona a l’ombra dels tractors soviètics. Barrejar vins diferents pot ser dolent, però la saviesa vella i la nova es barregen de primera. M’agradaria que tots mengéssim alguna cosa abans d’iniciar l’espectacle. Sempre ajuda.
VEUS.— Oh i tant. Anem tots a l’ateneu.
(Tots se’n van contents a menjar. Mentre caminen EL TÈCNIC s’adreça al CANTAIRE).
EL TÈCNIC.— Quant dura la història, Arkadi? Haig de tornar a Tiflis avui mateix.
EL CANTAIRE.— (Com de passada). En realitat són dues històries. Un parell d’hores.
EL TÈCNIC.— (Molt confidencialment). No la podríeu escurçar?
EL CANTAIRE.— No.