ALBERT CANADELL i VILALTA (Tona, 1963) va estudiar formació bàsica a la Universitat Laboral de Xest (València) i va iniciar el batxillerat a la Laboral de Tarragona, que acabaria finalment a l’Institut de Centelles. Ja aleshores va començar a escriure, en castellà, textos en què exposava el seu profund malestar existencial, derivat del sentiment de desarrelament. A Vic va cursar una part del COU, però llavors, als 17 anys, es va traslladar a Menorca i va conèixer el moviment contracultural i hippie (va viure llargues temporades a les coves de Trebaluguer, Macarella i Cales Coves). Allí va començar a fabricar objectes d’artesania que es venien als turistes, alhora que s’imbuïa de la filosofia naturista. Fou el punt de partida d’un periple que el portà, al llarg de tres lustres, a voltar per diferents països d’Europa i Amèrica del Sud i Central.

La seva vessant d’artesà la compaginava amb l’escriptura. La seva narrativa, amb títols com La tribu (1998), Diari d’un il·luminat (1998), Òpal de foc (2000) i Els camins del mandala (2005), s’inspira en les múltiples situacions viscudes en diversos continents, i hi immortalitza persones i situacions reals amb pinzellades de màgia. També ha conreat la poesia, amb la publicació del recull antològic Del zenit (2000).