ESCENA III

Carrer Major de Windsor

(Entren les senyores PAGE, FORD i el doctor CAIUS)

SENYORA PAGE:

Senyor doctor, la meva filla anirà vestida de verd. Doneu-li el braç tant aviat com us llegui, endueu-vos-la al deganat, i apresseu la cerimònia. Aneu al parc; nosaltres dues hem d’entrar-hi plegades.

CAIUS:

Ja sé lo que em pertoca fer. Adéu.

SENYORA PAGE:

Bona sort, doctor. (Surt el doctor Caius) El meu marit tindrà més rabia pel casament d’Anneta amb el doctor, que joia per la facècia que preparem a Falstaff. Tant se val. Més m’estimo el reny d’una hora, que una angunia per tota la vida.

SENYORA FORD:

A on es en Joan amb el seu exèrcit de semaniots? i Huch, nostre dimoni gal·lès?

SENYORA PAGE:

Estan aclofats dintre d’un xaragall que hi ha a la vora del roure d’Herne, amb els llums amagats. Tot d’una que Falstaff comparegui i se’ns acosti, els faran resplendir ensems en mig de les tenebres.

SENYORA FORD:

Es impossible que no s’esporugueixi.

SENYORA PAGE:

Si no s’esporugueix, almenys serà avergonyit, i si s’esporugueix, la vergonya serà major.

SENYORA FORD:

L’anem conduint al parany amb força gentilesa.

SENYORA PAGE:

Per castigar llibertins d’aqueixa mena, i les innobles cobejances llurs, un parany no es una traïció.

SENYORA FORD:

L’hora s’atansa. Cap a l’alzina, cap a l’alzina.

(Surten)