ESCENA I

A Windsor davant de Can PAGE

(Entren el jutge SHALLOW, SLENDER i Sir HUCH EVANS)

SHALLOW:

Es debades, Sir Huch, no feu per manera de convèncer-me. Duré la cosa a la cambra estel·lada. Maldament ell s’anomenés vint vegades Sir Joan Falstaff, no es riuria de mi, Robert Shallow, escuder.

SLENDER:

Escuder del comtat de Glocester, jutge de pau, i coram.

SHALLOW:

Sí, cosí Slender, i també Cust-alorum.

SLENDER:

Sí, del ratolorum! gentilhome de naixença, senyor Clergue, qui signa armigero en tota mena d’escriptures, canvia’ls, rebuts, citacions i contractes; armigero a tot arreu.

SHALLOW:

Sí, així es com firmem, i així hem firmat, sense interrupció, de tres sigles ençà.

SLENDER:

Ho feren abans que ell tots els seus descendents, i després d’ell ho faran tots els seus avant-passats; i tots junts us mostraran damunt de llur casaca una dotzena de bestioles blanques.

SHALLOW:

Es una casaca del any de la picor.

EVANS:

Damunt d’una vella casaca s’hi poden molt ben trobar bestioles blanques que facin picor. L’una cosa lliga molt bé amb l’altra; aquests animals són habituals al home i esdevenen un símbol de tendresa.

SHALLOW:

Les besties de que us parlàvem no són sinó lluços de riu; lo més salat de la cosa es que la casaca sigui vella.

SLENDER:

Cosí, podria llevar-vos algun quarter?

SHALLOW:

Certament, si us casàveu.

EVANS:

Si vol quarter, acabarà per malmetre la casaca.

SHALLOW:

Gens ni mica.

EVANS:

Per nostra Dona! si us lleva un quarter de la casaca, us l’haurà d’esquarterar, i no us en quedaràn més que bocins. Però tant se val, deixem-ho corre; no es això lo que ens interessa. Si el cavaller Falstaff ha comesa alguna dolenteria contra vós, jo, membre de l’Església, m’ocuparé amb tota l’ànima de posar entre vosaltres dos arranjaments i concerts.

SHALLOW:

No; n’ha d’haver esment el tribunal; hi ha hagut un cas de violència.

EVANS:

No convé pas que el Consell judiqui casos de violència; actes semblants no testimonien oblit del temor de Déu; el tribunal, tingueu-ho present, judica les contravencions on es notori l’oblit del temor de Déu, i no pas els cassos de violència; entengueu-ho bé.

SHALLOW:

Ah, pel meu nom! si jo encara fos jove, això s’acabaria a la punta de l’espasa.

EVANS:

Més val que els vostres amics esdevinguin espasa i acabin aquest negoci; i a més, que jo covo en el meu cervell un projecte que podria resultar d’una saviesa excel·lent. Hi ha una certa Anna Page, filla del senyor Jordi Page, que es una flor virginal de certa gentilesa.

SLENDER:

La senyoreta Anna Page? Té la cabellera bruna, i parla amb una dolçor femenina.

EVANS:

Justament; i es el millor partit que es pugui desitjar, i son avi (que Déu el cridi a la resurrecció dels benaventurats!) li va donar en el llit de mort set-centes lliures de bona casta, d’or i argent, perquè ella en gaudeixi tot d’una que arribi als disset anys. Fóra una bona ocurrència que arraconant les vostres quimeretes anéssiu a demanar les noces del senyor Abraham i la senyoreta Anna Page.

SLENDER:

Son avi li deixà set-centes lliures?

EVANS:

Sí, i son pare es home per donar-li un cabal més gran.

SHALLOW:

Conec la jove damisel·la, i m’apar dotada sortosament de les gracies de natura.

EVANS:

Set-centes lliures i les esperances; d’això sí que se’n diu estar ben dotada.

SHALLOW:

Vaja, anem tot d’una a veure l’honrat senyor Page. En Falstaff es a la casa?

EVANS:

Per què enganyar-vos? Desprecio el mentider, com si es tractés d’un home fals o d’un home que no digués veritat. El cavaller, Sir Joan, es a can Page; us prego que us deixeu menar pels qui us volen bé. Vaig a tustar a la porta per demanar el senyor Page. Tusta Ep! ep! Déu beneeixi la vostra casa!

(Entra en PAGE)

PAGE:

Qui hi ha?

EVANS:

Una benedicció de Déu, i un amic vostre, i el jutge Shallow, i heus-aquí el jove senyor Slender qui tal volta us podrà contar una novella història, si fóssiu avinent a la cosa.

PAGE:

Estic content de veure Vostres Senyories en perfecta salut. Senyor Shallow, moltes mercès pel botí de la cacera que m’heu enviat.

SHALLOW:

Senyor Page, estic content de veure-us; mil benediccions per vostre cor magnànim! Hauria volgut que fos millor el fruit de la cacera, però l’assolírem contra llei. Cóm està la bona senyoreta Page? Ara i sempre us estimo de tot cor, oidà, de tot cor.

PAGE:

Senyor, grans mercès.

SHALLOW:

Jo sóc qui us ho agraeix; que us plagui o no, jo sóc qui us ho agraeix.

PAGE:

Estic contentíssim de veure-us, mon bon senyor Slender.

SHALLOW:

Senyor, cóm està el vostre llebrer selvatgí? He sentit dir que l’han vençut a les corregudes de Cotsale.

PAGE:

No s’ha pogut escatir bé la cosa senyor.

SLENDER:

Es clar; què direu vós, què heu de dir!

SHALLOW:

Què ha de dir ell, es clar! Fou per culpa vostra, per culpa vostra. Es un gos admirable.

PAGE:

No, senyor, es un goig peter.

SHALLOW:

Senyor, es un bon gos i un gos bonic; no es pot dir més, es bo i bonic! Es aquí Sir Joan Falstaff?

PAGE:

Sí, senyor, es a casa i voldria interposar els bons oficis de la meva amistat entre vosaltres.

EVANS:

Això es dir lo que pertoca a un cristià.

SHALLOW:

M’ha ofès, senyor Page.

PAGE:

Si fa o no fa, ja ve a confessar-ho, senyor.

SHALLOW:

Una cosa es confessar i un altra reparar, no es això, senyor Page? M’ha ofès, sí, m’ha ofès, per mon nom; en una paraula, m’ha feta una ofensa. Creieu-me: Robert Shallow, escuder, assegura que està ofès.

(Entren Sir JOAN FALSTAFF, BARDOLF, NYM i PISTOL)

PAGE:

Heus-aquí Sir Joan.

FALSTAFF:

Vaja, senyor Shallow, voleu, doncs, acudir al rei en queixa contra mi?

SHALLOW:

Cavaller, heu batut mos servents, occit mon isard, i enfonsat la porta de la caseta del guarda.

FALSTAFF:

Però no he besat la seva filla.

SHALLOW:

No es tracta d’això. Haureu de respondre d’aquests estropicis.

FALSTAFF:

De seguida; jo els he fet, aquests estropicis. Heus-aquí ma resposta.

SHALLOW:

El tribunal resoldrà la qüestió.

FALSTAFF:

Us convindria millor que ningú se’n enterés; se riuran de vós.

EVANS:

Paucaverba, Sir Joan, i estigueu a to.

FALSTAFF:

Bones paraules? Lo que calgui. Slender; us he abonyegat la testa; quin tort al·legueu contra mi?

SLENDER:

En bona veritat, el duc a la meva testa el tort que em féreu, i així mateix, el que em feren els bergants estafadors a vostre servei, que es diuen Pistol, Nym i Bardolf. Me menaren a la taverna, m’embriagaren, i em prengueren, al cap-de-vall, tot lo que duia a les butxaques.

BARDOLF:

Què! Si era formatge de Bambury!

SLENDER:

Bé, bé, ara no en parlem d’això.

FALSTAFF:

Com s’entén, Mefistòfil!

SLENDER:

Com vulgueu, però ara no parlem d’això.

NYM:

Tot plegat, misèria. Com si diguéssim, pauca, pauca. Miseria, vetho-aquí.

SLENDER:

Oh! A on es Simple, mon criat? Ho sabeu, cosí?

EVANS:

Quietud, per amor de Déu. Mirem d’entendre’ns. Si no m’enganyo, hi ha tres àrbitres en aquest negoci, o sia: hi ha el senyor Page, videlicet, senyor Page; hi sóc jo, videlicet jo; i finalment i darrerament hi ha el tercer, l’hostaler de la Lligacama.

PAGE:

Som tres per entendre en l’afer, i redactar una concòrdia entre ells.

EVANS:

Perfectament; jo escriuré damunt les meves tauletes una exposició de l’afer. I tot seguit treballarem per resoldre la qüestió amb la major prudència que s’ens ocorri.

FALSTAFF:

Pistol?

PISTOL:

Us escolto amb tota l’orella.

EVANS:

Pel diable i son avia! Quina mena de parlar es aquesta: «Escolto amb tota l’orella.» Això es estil emfàtic.

FALSTAFF:

Pistol, prenguéreu la bossa del senyor Slender?

SLENDER:

Sí, ho juro per mos guants, me l’ha presa, i si no fos veritat això que dic, que mai més me arreceri la meva cambra espaiosa! I m’ha pres set croats en peces de sis penics, i sis carolus de llautó, i dos xílings del rei Eduard, comprats a raó de dos xílings i dos penics cadascú a Jacob, el moliner. Sí, per mos guants.

FALSTAFF:

Pistol, el fet està fonamentat en la veritat sincera?

EVANS:

Està fonamentat en l’engany, ja que consisteix en robar una bossa.

PISTOL:

(a Evans) Silenci, fill de les serres gal·leses! A Falstaff Senyor, siguem concedit lluitar contra aquesta espasa de ferro colat. Afirmo que tu has mentit per la barba; que mentires, oh, ninot de neu, que has dit mentida.

SLENDER:

Aleshores, per mos guants, ha sigut aquest altre.

Senyala Nym

NYM:

Tingueu cura, senyor, i acabeu les vèrboles. Si us enganxeu amb mi, jo no cauré pas tot sol en el parany! Vet-aquí tot lo que em pertoca dir-vos.

SLENDER:

Per mon capell, es aquest, doncs; aquest de la encesor de la cara. Maldament no em pugui recordar de lo que esdevingué quan fui embriagat, tanmateix no sóc un ase, sabeu.

FALSTAFF:

a Bardolf Què responeu, home de porpra?

BARDOLF:

Qui, jo, senyor? Dic que el galant senyor s’embriagà fins a perdre els cinc sentiments de natura.

EVANS:

Calia dir els cinc sentits! Ah, Déu meu! Lo que fa la ignorància!

BARDOLF:

I que estant embriac, senyor, l’hauran, com se sol dir, ennavegat; i així, a la fií del capdavall, s’haurà jugat el joc.

SLENDER:

Sí, el dia de la feta també parlàveu llatí. Però es igual; després de lo que m’ha passat, no em vull embriagar mai més sinó amb persones honrades, polides i religioses. Si m’embriago serà amb gent que tingui el temor de Déu i no amb vils embriacs.

EVANS:

Així; Déu me jutgi, d’això se’n diu una intenció virtuosa.

FALSTAFF:

Ja heu sentit, senyors, que tot fou negat. Ja heu sentit.

(La senyoreta ANNA PAGE entra, duent vi. La senyora PAGE i la senyora FORD la segueixen)

PAGE:

No, filla meva, emporteu-vos-en el vií, ja beurem allà dins.

(ANNA PAGE se’n va)

SLENDER:

Oh, cel! es la senyoreta Anna Page!

PAGE:

Com! són vós, senyora Ford.

FALSTAFF:

A fe meva, senyora Ford, sou admirablement benvinguda. Permeteu, volguda senyora…

La besa

PAGE:

Muller, doneu la benvinguda als senyors. Vingueu, senyors, menjareu cadascú una part d’un pastell de cassa, ben calent. Anem-hi, m’apar que ofegarem totes les renyines en el got.

(Surten tots, excepte SHALLOW, EVANS i SLENDER)

SLENDER:

Donaria quaranta xílings per tenir a mà el meu llibre de sonets i cançons. (Entra SIMPLE) Simple, vós aquí? D’on veniu? Anant per aquest camí, valdrà més que em serveixi jo mateix, fa? Vós no teniu tampoc al damunt vostre el llibre d’enigmes? El teniu?

SIMPLE:

El llibre d’enigmes? Com s’entén? No us l’emmanllevà Alícia Shortcake a la darrera diada de Tot Sants, abans de San Miquel?

SHALLOW:

Veniu, cosí; avanceu, mon cosí. Us esperem. Haig de dir-vos lo següent, mon cosí. Hi ha, com si diguéssim, una proposició, una mena de proposició feta d’una manera vaga per Sir Huch que estava aquí. M’enteneu?

SLENDER:

Sí, sí; me portaré d’una manera raonable, i si la cosa també ho es, faré lo que demana la raó.

SHALLOW:

Sí, però feu per manera de capir-me.

SLENDER:

Es lo que faig, senyor.

EVANS:

Atengueu bé les advertències que us faci, senyor Slender. Jo us explicaria la cosa, si fóssiu capaç de quedar bé.

SLENDER:

No; vull fer lo que em digui el cosí Shallow. Excuseu-me, per favor; com que ell es jutge de pau de l’encontrada, i això que jo no sóc res!

EVANS:

Però no es aquest el cas; la qüestió està en el vostre casament.

SHALLOW:

Aquest es el punt, amiguet.

EVANS:

Casar-vos, aquest es el punt, i casar-vos amb la senyoreta Anna Page.

SLENDER:

Bé, si això es així, consento en casar-m’hi, amb totes les clàusules que siguin de raó.

EVANS:

Però, podeu estimar aquesta dona? Feu-nos-ho saber amb la vostra boca o els vostres llavis, car un filosof sosté que els llavis són una part de la boca; conseqüentment parleu clar i net. Us sentiu una corrent amorosa envers la donzella?

SHALLOW:

Cosí Abraham Slender, podreu estimar-la?

SLENDER:

Així ho conto, senyor; jo faré tot lo que pertany a un home qui vol conduir-se raonablement.

EVANS:

No es això! Per les ànimes benaventurades del paradís! Heu de respondre de lo que pugueu. Podeu decantar el vostre desig envers ella?

SHALLOW:

Això es lo que ens heu de dir: si té un bon dot, us hi voldreu casar?

SLENDER:

Coses més grans faria si m’ho aconselleu, mon cosí, en quan no contravinguéssiu el fur de la raó.

SHALLOW:

Per amor de Déu! Concebeu-me, comprengueu-me, estimat cosí; lo que faig es pel vostre bé. ¿Us sentiu capaç d’estimar la donzella?

SLENDER:

M’hi casaré, senyor, perquè m’ho recomaneu. Si l’amor no es gran al començament, el cel ja el faré decréixer quan ens coneguem millor, quan siguem casats i tinguem forces ocasions de conèixer-nos l’un a l’altre. Espero que la familiaritat engendrarà el despreci. Mes si m’ho dieu: «caseu-vos-hi», m’hi casaré; en això hi estic dissolut, i d’una manera molt dissoluta.

EVANS:

D’això se’n diu respondre aciençadament, si s’exceptua l’erro que hi ha en la paraula dissolut. La seva intenció era bona.

SHALLOW:

Sí, me sembla que el meu parent duia bona intenció.

SLENDER:

Així era, o sinó que em pengin, ves!

(Torna ANNA PAGE)

SHALLOW:

Veus-aquí, Anna, la gentil damisel·la. Voldria tornar-me jove per amor de vós, senyoreta Anna.

ANNA:

El dinar es a taula; mon pare desitja que li feu honor amb vostra companyia.

SLENDER:

No em moro pas de gana; us dono les gracies, en veritat. (A SIMPLE) Aneu, amic; al capdavall sou el meu criat; aneu a servir mon cosí Shallow. (SIMPLE se’n va) Un jutge de pau pot tenir de vegades fretura del servent d’un conegut seu, qui ho dubta? No disposo més que de tres criats i d’un brivall, i això durarà fins que la mare sigui morta, però, què hi fa? Ara per ara visc a la faisó d’un pobre gentilhome.

ANNA:

No tornaré entrar sense vós, senyor; no s’asseuran a taula mentre no hi sigueu arribat.

SLENDER:

Per mon honor, no menjaré pas. Us remercio igual, igual, que si mengés.

ANNA:

Entreu senyor, jo us ho preg.

SLENDER:

Més m’estimaria deambular per aquí. Tantes gracies. L’altre dia fent exercici d’armes amb un mestre d’esgrima me vaig fer un set a la barba; férem tres passades d’arma per un guisat de prunes cuites; d’ençà d’aleshores que no puc suportar el baf de la vianda calenta. Per què lladren així els vostres cans? Roden óssos per la ciutat?

ANNA:

Me penso que sí, senyor; n’he sentit dir alguna cosa.

SLENDER:

Es un divertiment que m’agrada força, però tinc un geni més prompte que cap criatura nada a l’Anglaterra. Us ve temença quan veieu un ós en llibertat, fa?

ANNA:

Sí, certament, senyor.

SLENDER:

Oh, jo hi estic avesat, i de quina manera! Vint vegades he vist el Sackerson en llibertat, i l’he agafat per la cadena. Però les dones —mireu, us ho prometo— quan el veien, eixordaven a crits i a clapits; les dones, a fe a fe, no els poden sofrir; es clar també que són unes bestiasses ben lletges.

(Torna PAGE)

PAGE:

Veniu, car senyor Slender, veniu; us estem esperant.

SLENDER:

No vull pas menjar; grans mercès, senyor.

PAGE:

Per tots els sants, no heu de complir la vostra voluntat; veniu, home, veniu.

Empenyent-lo per fer-lo avençar

SLENDER:

No, no, per favor; mostreu-me el camí.

PAGE:

Passeu doncs, senyor.

SLENDER:

Sou vós, senyoreta Anna, qui ha de passar primera.

ANNA:

Gens ni mica, senyor; passeu, jo us ho preg.

SLENDER:

Jo no passaré davant, es ben cert; no, a fe a fe, no; no cometeré aquesta impolidesa.

ANNA:

Senyor, jo us ho preg.

SLENDER:

Més m’estimo ésser incivil que pesat. Sou vós mateixa la qui fa tort a polidesa, a fe a fe.

(Se’n van)