ESCENA I

Camp a la vora de Frogmore

(Entren Sir HUCH, EVANS i SIMPLE)

EVANS:

Amic Simple, bon servidor del senyor Slender, digueu-me, si us plau, en quins indrets cercàreu el senyor Caius, qui es fa passar per doctor en medecina?

SIMPLE:

A fe, senyor, l’he cercat pel costat de Londres, per la banda del parc, per tot arreu, pel cantó del antic Windsor; per tot arreu, certament; si no es pel cantó de la ciutat…

EVANS:

Us prego ardentment que cerqueu així mateix per aquest indret.

SIMPLE:

Me n’hi vaig, senyor.

(Surt SIMPLE)

EVANS:

Déu me beneeixi! Estic enfurismat, i tot el meu esperit trontolla. Si s’ha rigut de mi, quin encís! Tot ho veig negre! Li badaría el cap amb la seva ampolla d’orins, si es presentés una avinentesa. Déu me beneeixi.
(Canta)
Vora de l’aigua profunda
que s’escola tot sentint
els madrigals harmoniosos
de l’aucella del matí,
hi faríem llits de roses
i setis a nostre albir.
Vora de…
Misericòrdia! Més aviat sento ganes de plorar.
(Canta)
Madrigals melodiosos
cantaven els aucellics,
jo era aprop de Babilònia
escoltant llur cant diví
i hi havien llits de roses
a la vora de…

SIMPLE:

Heus-el aquí, senyor; ve per aquella banda.

EVANS:

Benvingut. (Canta) Vora de l’aigua profunda… Déu faci prosperar el millor dret! Quines armes du?

SIMPLE:

No du armes, senyor; veus-aquí també el meu senyor i el senyor Shallow que venen del cantó de Frogmore amb un altre senyor. Ara davallen per la costa.

EVANS:

Deu-me el vestit si us plau, o millor, guardeu-lo en vostres braços.

(PAGE, SHALLOW, I SLENDER entren i fenyen sorpresa de veure EVANS apunt pel duel)

SHALLOW:

Qui havia de dir que fóssiu aquí, senyor rector! Bon dia, bon dia, Sir Huch. No hi ha cosa més estranya que ensopegar amb un jugador sense daus i un doctor sense llibres.

SLENDER:

Ah! dolça Anna Page!

PAGE:

El cel us guardi de tot mal averany, estimat Sir Huch!

EVANS:

Que Déu, en sa misericòrdia, us doni a tots vosaltres la seva benedicció.

SHALLOW:

Què veig? La ciència i l’espasa? Es que les estudieu totes dues alhora, senyor rector?

PAGE:

I sempre tant deixondit, Sir Evans! Mireu que no dur més el perpunt en aquest dia tant humit i malcarat!

EVANS:

Hi ha causes i motius per això.

PAGE:

Som vinguts a cercar-vos, senyor rector, per fer una bona obra.

EVANS:

Molt bé; quina bona obra?

PAGE:

Allà baix hem deixat un personatge molt respectable, qui havent rebut indubtablement un greuge d’algú, envia a rodar tota resignació i tota gravetat fins a un extrem que no podeu imaginar-vos.

SHALLOW:

En vuitanta anys de vida, i més i tot, no trobí mai un home del seu estat, de la seva gravetat i la seva saviesa que oblidi així tot lo que es deu a ell mateix.

EVANS:

Qui es?

PAGE:

Conto que el coneixeu; es el senyor doctor Caius, nostre cèlebre metge francès.

EVANS:

Per la voluntat de Déu i la ira de mon esperit, m’estimaria més mil vegades que em parléssiu d’un plat de bullit.

PAGE:

Per què?

EVANS:

Tot lo que ell sàpiga d’Hipòcrates i de Galeno… i a més es un imbècil. Us asseguro que es l’imbècil més covard que pugueu tenir ganes de conèixer.

PAGE:

Aposto qualsevol cosa que es ell qui s’havia de batre amb el doctor.

SLENDER:

Ah, dolça Anna Page!

SHALLOW:

Certament; les seves armes ho indiquen. Aguanteu-los tots dos. Aquí està el doctor Caius.

PAGE:

Vaja, excel·lent senyor Rector, embeineu la vostra espasa.

SHALLOW:

I vós la vostra, estimat senyor doctor.

L’HOSTALER:

Desarmem-los, I després que es barallin si volen. Que conservin llurs membres, i desgraciïn l’idioma anglès.

CAIUS:

(Baix, a son enemic) Deixeu que us digui un mot a cau d’orella, si us plau: Per què no em vinguéreu a trobar?

EVANS:

(Baix) Tingueu paciència, si us plau. (En veu alta) Hi ha més dies que fatics.

CAIUS:

Mala negada! sou un covard, un tanoca i un tabal!

EVANS:

(En veu baixa) No donem motiu de riota a aqueixos senyors, si us plau. (En veu alta) Jo badaré el vostre cap de mesquí amb l’estre dels orins, per ensenyar-vos a no comparèixer a la cita que em doneu.

CAIUS:

Com s’entén, diable! Joan Rugby, i vós, l’hostaler de la Lligacama, ¿no l’he esperat per exterminar-lo, no l’he esperat en el lloc que havia dit?

EVANS:

Tant cert com que tinc una ànima cristiana, aquesta era la banda que estava indicada. Prenc per testimoni l’hostaler de la Lligacama.

L’HOSTALER:

Apaivagueu-vos l’un i l’altre, Gal·lès i Gàl·lic! Doctor de les Gàlies i capellà de Gales, metge de l’ànima i metge del cos.

CAIUS:

Ah, vet aquí una bonica història! molt bé, molt bé!

L’HOSTALER:

Quietud he dit! escolteu l’hostaler de la Lligacama. Tinc política? Tinc subtilesa? Sóc un maquiavel? Haig de perdre el meu doctor? No, que em dóna doctrina i medecina. Haig de perdre el meu rector? No, que m’alliçona amb paraules i paràboles. Dóna’m ta mà, doctor terrenal; molt bé. Dóna’m ta mà, doctor celestial; molt bé. Fills de la saviesa, us he enganyat, l’un i l’altre; us he fet anar a dues bandes diferents. Els vostres cors són altívols, la vostra pell està salvada; que una ampolla de vií de Canàries acabi tot això; veniu, deixeu les vostres espases en penyora. Segueix-me, home de pau; veniu, veniu, veniu.

SLENDER:

Oh dolça Anna Page!

(Surten SHALLOW, SLENDER, PAGE i l’HOSTALER)

CAIUS:

Ah, ja veig lo que es estat. Us penseu que som dos ximples! Ah, ah!

EVANS:

Què us sembla! Ens ha fet servir de joguina. Desitjo que siguem un parell de bons amics, i ens arrambem una mica les testes per venjar-nos d’aquest tinyós, d’aquest estrafolari, del vil hostaler de ta Lligacama.

CAIUS:

Mala negada! de bon grat. M’ha promès que em duria al indret on està Anna Page. Mala negada! s’ha rigut massa de mi.

EVANS:

Li badaré el cap. Seguiu-me, si us plau.

(Surten)