A can Brugalla, l’enquadernador,

ha nascut un infant d’un pot de cola.

Anàvem per l’Eixample i ens trobàvem

dins els passatges, carrers que no surten,

i ara torno a la paret per on antany

guaitava de puntetes, llimoners,

ombres d’estiu, la nena que jugava

al corral del costat i just després

la televisió, murtra als carrers

i el campanar del poble, majestàtic.

Quan tinc por torno a jugar amb els conills,

l’aire tan quiet després de fer dissabte,

el meló que s’obria amb la sorpresa

de les llavors. M’adormo un altre pic

amb el motor encès d’un camió

de transports, sempre és matí de divendres.

La netedat la tens o et cau damunt,

recer, esvoranc, cinisme, indignitat

de la memòria, quan tant d’esforç

he invertit a esborrar-la i a morir.