Sils, 22 de novembre de 1941

Estimada Ella,

Com deia Rilke, la bellesa no és altra cosa que el començament d’alguna cosa terrible. I aleshores com es pot existir?

Tothom, des de la universitat, em coneix pel sobrenom de «sa majestat». I ja se sap: els reis s’adoren, es temen, s’envegen, s’idolatren, es converteixen en objecte d’odes i poemes, però mai són aquell algú, proper i estimat, a qui es pot abraçar una nit massa freda. Et vaig fer por, Ella, i no em vas tocar encara que estigués tremolant.

Però comprenc els teus temors, jo també en tindria, perquè no sé desitjar el que tinc, tot el que se’m dóna és tot el que deixa d’interessar-me. El meu veritable amor té a veure amb la pèrdua i la nostàlgia. Mai em sento tan viva i oberta com davant la tristesa, és ella la que m’ofereix una plenitud de sentit que no es pot comparar amb l’alegria beneita.

Despertava passions, sí, però mai no sabia què fer-ne. M’espantaven tantes declaracions d’amor que ni havia provocat ni comprenia, i l’única manera que tenia d’amagar la por era a través d’una actitud freda i distant. I això encara els encenia més! Em sento tan sola…

Però la vida vol dir moviment, moure’s encara que no sapiguem on anem.

Sí, sempre estic buscant alguna cosa indefinible i perduda. I només ho sé fer amb una recerca que em permeti tornar a fugir.

Menystinc els esclaus de la prudència que eviten curosament els camins insegurs i que tenen una vida banal i anodina. Necessito sortir del camí ample i recte, busco corriols per on em pugui extraviar, però estic tan cansada…

Potser massa sovint veig el món d’un sol color; d’un negre absolut, de nit ben densa. I crec que oblido el violeta pèrsic, el verd jade, el groc sofre, el lila ametista i les bones intencions transparents com el cristall, els afectes amb gust de llet tèbia i nutrient, condemna del pecat original.

Necessitem temps per veure els colors de les muntanyes, de lluny semblen totes blaves.

Però finalment tinc un destí, espero trobar-me allà amb les teves cartes, envia’m la teva resposta a l’oficina de correus de Léopoldville, al Congo Belga.

Teva, de nou i com sempre,

Annemarie