Llinda

Una colla de deixebles, exdeixebles i amics de Lluís M. Xirinacs, davant del procés al qual se’l va sotmetre pel seu discurs l’1.9.2002 al Fossar de les Moreres —un discurs enregistrat en vídeo, que ha corregut per moltes mans en un reguitzell de còpies incontrolable— ens hem trobat que, malgrat informar als diaris de quin era el decurs dels fets, aquests no publicaven res i, tot i haver difós la informació del fet del discurs i del procés que el segueix, han preferit el silenci a seguir informant els seus lectors. Tot plegat ens ha dut a preguntar-nos: hi ha censura? Tenen por els responsable dels mitjans en plena democràcia?

Les circumstàncies encara van esdevenir més punyents quan diferents mitjans catalans tampoc no van voler publicar la declaració que Lluís M. Xirinacs va fer el 17.12.2002 davant del Jutge, malgrat haver corregut fotocopiada de mà en mà.

Xirinacs ha estat un pacifista que ha ensenyat a casa nostra les lluites d’alliberament d’un poble des de les actituds i les doctrines de Gandhi. Per això, la seva lluita cal encaixaria en un disseny global, planetari, arrelat, tanmateix, a Catalunya. Justament per això, el nostre grup pretén donar a conèixer l’actitud de Lluís M. Xirinacs, emmarcada des de la perspectiva dels esdeveniments més preocupants en aquest inici de mil·lenni a fi de desemmascarar uns silencis massa evidents i unes informacions massa esbiaixades, fruit ben segur de la por gratuïta dels responsables dels mitjans a la Llei d’apologia del terrorisme.

D’una banda, sobre el terrorisme cal dir que abans de donar l’amnistia (15.10.1977) la UCD, guanyadora de les primeres eleccions (15.6.1977), ja amenaçava amb una dura llei antiterrorista, que proposà als diputats immediatament després de la concessió d’amnistia. D’antuvi horroritzà als nous demòcrates. Però a l’any següent ja la van poder digerir 56/78, BOE 8-XII-1978. Poc després (27.12.1978) el rei Joan Carles I sancionà la nova Constitució de l’Estat Espanyol que consagra el seu article 55, paràgraf 2 a l’anti-terrorisme. Diu així: «Una llei orgànica podrà determinar la forma i els casos en els quals, de forma individual i amb la necessària intervenció judicial i l’adequat control parlamentari, els drets reconeguts en els articles 17 (apartat 2) i 18 (apartats 2 i 3), poden ser suspesos per a persones determinades, en relació amb les investigacions corresponents a l’actuació de bandes armades o elements terroristes. La utilització injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en dita llei orgànica produirà responsabilitat penal, com violació dels drets i llibertats reconegudes per les lleis».

Des d’aleshores no han cessat d’ésser aprovades noves lleis orgàniques i reformes dels articles del Codi Penal en la mateixa línia (LL.OO. 1/1992, 7/2000, etc.), tant per part de governs socialistes com populars, que retallen els drets, propicien l’arbitrarietat de les actuacions judicials, la tortura, la indefensió, etc.

D’altra banda, sobre l’apologia del terrorisme cal dir que hi ha un decret llei (10/1975) d’abans de les primeres eleccions que atemptarà contra l’article 20 de la nova Constitució, sobre la llibertat d’expressió. Tanmateix la llei orgànica 9/1984 de 26.12.1984, segueix tipificant com a delicte una «apologia del terrorisme» d’ampli espectre. Finalment aquesta llei és derogada el 1988 per anticonstitucional, talment que, a partir d’aquest moment, a falta de definició jurídica, la doctrina legal i la jurisprudència en la pràctica consideren delicte la manifestació pública d’enaltiment d’actes culpables o de la proposta d’aquests actes com a model de comportament. Per salvar el dret a la llibertat de pensament (C.E. a.16) i a la d’expressió (íd. a.20) no és apologia l’enaltiment de la ideologia o els ideals d’una banda armada. Aquesta concepció es consolida en el nou Codi Penal de 1995.1 per llei orgànica 7/2000, on es mostra l’empremta enduridora del Partit Popular en el govern, resten les coses de la següent manera:

a) Delictes de terrorisme inclosa la violència urbana (aa.571 - 577).

b) Delicte d’enaltiment dels fets o del model del terrorisme amb presó (a.578) i amb inhabilitació (a.579).

L’article 578 renovat diu així: «L’enaltiment o la justificació per qualsevol mitjà d’expressió pública o difusió dels delictes compresos en els articles 571 a 577 d’aquest codi o d’aquells que hagin participat en llur execució, o la realització d’actes que impliquin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes dels delictes terroristes o dels seus familiars es castigarà amb la pena de presó d’un a dos anys. El jutge també podrà acordar, al llarg del temps que ell mateix assenyali, alguna o algunes de les prohibicions previstes en l’article 57 d’aquest codi».

Segons el Suprem, l’«apologia de terrorisme no constitueix delicte de terrorisme»^[1]; la qual cosa cal que sigui tinguda en compte per tal de desfer-nos de l’autocensura que a voltes ens imposem a l’hora de plantejar determinats temes com el del títol d’aquesta publicació.

Deixebles i amics de Lluís M. Xirinacs