Notes dels autors

^[1] Es tracta de la revolució del 1848 a França. [Torna]

^[2] A aquesta tesi, he dit al pròleg de la traducció anglesa, que a parer meu és destinada a iniciar el mateix progrés en les ciències històriques que en les ciències naturals inicià la teoria de Darwin, a aquesta tesi ens havíem anat apropant ambdós ja bastants anys abans del 1845. Fins a quin punt hagués pogut avançar jo, independentment, en aquesta direcció, es pot veure a la meva obra Situació de la classe obrera a Anglaterra. Però quan la primavera del 1845 vaig retrobar Marx a Brussel·les, ell ja l’havia elaborada definitivament, i me la va presentar amb paraules quasi tan clares com les que he emprat per a resumir-la aquí. (Nota d’Engels a l’edició alemanya del 1890). [Torna]

^[3] Lassalle es considera sempre deixeble de Marx, i, com a tal, se situava sempre en el terreny del Manifest. Tanmateix en l’agitació pública dels anys 1862-1864 no anà més enllà d’una reivindicació de cooperatives de producció amb crèdits estatals. [Torna]

^[4] Malgrat que Engels digui que cita el text del 1872, el passatge entre els dos asteriscs és diferent. També ho és entre els asteriscs situats una mica més avall en el text. [Torna]

^[5] Es refereix al pròleg de l’edició alemanya del 1883. [Torna]

^[6] Personalment, Lassalle es va considerar sempre, en relació amb nosaltres, deixeble de Marx, i com a tal, naturalment, es posà sempre en el terreny del Manifest. Altrament s’esdevé amb aquells seguidors seus que no van saber superar les seves reivindicacions de cooperatives de producció amb crèdits estatals, i que van dividir tota la classe obrera en partidaris de l’ajut estatal i partidaris de l’ajudar-se un mateix. [Torna]

^[7] S’entén per burgesia la classe dels capitalistes moderns, que són posseïdors dels mitjans socials de producció i aprofiten el treball assalariat. Per proletariat s’entén la classe dels treballadors assalariats moderns, que, com que no posseeixen cap mitjà de producció propi, es veuen obligats a vendre la seva força de treball per a poder viure (nota d’Engels a l’edició anglesa de 1888). [Torna]

^[8] O més ben dit, la història escrita. A l’any 1847, la prehistòria de la societat, l’organització social que precedí tota la història escrita, encara era com qui diu desconeguda, D’ençà de llavors Haxthausen ha descobert la propietat comuna de la terra a Rússia, Maurer l’ha reconeguda com a base social de la qual es desprengueren històricament totes les tribus alemanyes, i a poc a poc hom ha descobert que les comunitats rurals amb una propietat comuna de la terra van ser la forma primitiva de la societat des de l’Índia fins a Irlanda. Finalment es va descobrir l’organització interior d’aquesta societat comunista primitiva en la seva forma típica per mitjà de la gran descoberta de Morgan de la veritable naturalesa de la gens i de la seva posició dins la tribu. Amb la dissolució d’aquestes comunitats primitives comença la divisió de la societat en classes diferents que acaben oposades mútuament. (Nota d’Engels de l’edició anglesa del 1888 i alemanya del 1890). Jo he provat de seguir aquest procés de dissolució a L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat, Stuttgart 1886. (Nota d’Engels a l’edició anglesa del 1888). [Torna]

^[9] A França s’anomenaven Comunes. Les ciutats sorgides fins i tot abans que poguessin reeixir a arrencar als seus senyors feudals i amos l’autonomia local i els drets polítics com a tercer braç. En general, presentem Anglaterra com a país típic per a l’evolució econòmica de la burgesia i Franca per a la seva evolució política. (Edició anglesa del 1888.)
Així anomenaven els habitants de les ciutats d’Itàlia i França les seves comunitats després d’haver comprat o arrabassat amb la força els primers drets d’autonomia als seus senyors feudals. (Nota d’Engels a l’edició alemanya del 1890). [Torna]

^[10] No es refereix a l’època de la Restauració anglesa (1660-1689), sinó a la de la Restauració francesa (1814-1830). (Nota d’Engels a l’edició anglesa del 1888). [Torna]

^[11] Fa referència especialment a Alemanya, on la noblesa camperola i els Junker (grans terratinents) fan explotar per compte propi i a través d’administradors una gran part de les seves propietats, i són al mateix temps grans productors de remolatxa sucrera i d’aiguardent de patata. L’aristocràcia anglesa, més rica encara, no ha arribat a un nivell tan baix, però també sap com es pot equilibrar una disminució de la renda amb la concessió del seu nom als fundadors —més o menys dubtosos— de societats anònimes. (Nota d’Engels a l’edició anglesa del 1888). [Torna]

^[12] La tempesta revolucionària del 1848 ha escombrat tota aquesta escola sòrdida i ha tret als seus representants les ganes de continuar fent socialisme. Principal representant i tipus clàssic d’aquesta tendència és el Sr. Karl Grün. (Nota d’Engels a l’edició alemanya del 1890). [Torna]

^[13] Falansteri era el nom de les colònies socialistes que projectà Charles Fourier; Cabet anomenà Icària la seva utopia i més tard la seva colònia comunista d’Amèrica. (Nota d’Engels a l’edició anglesa del 1888.)
Home-colonies (colònies a la metròpoli) anomenà Owen les seves societats comunistes models. Falansteri era el nom dels palaus socials projectats per Fourier. Icària es deia la utòpica terra fantàstica, l’organització comunista de la qual va descriure Cabet. (Nota d’Engels a l’edició alemanya del 1890). [Torna]

^[14] El partit representat en aquell temps per Ledru-Rollin al Parlament, per Louis Blanc a la literatura i per Réforme a la premsa diària. El nom social-democràcia significava entre els seus inventors una fracció del partit demòcrata o republicà amb una coloració més o menys socialista. (Nota d’Engels a l’edició anglesa del 1888.)
El partit que llavors s’anomenava social-democràtic a França era representat en la política per Ledru-Rollin per Louis Blanc a la literatura; era tan diferent de la social-democràcia alemanya actual com la nit del dia. (Nota d’Engels a l’edició alemanya del 1890). [Torna]