Pròleg a la segona edició polonesa del 1892
El fet que hagi esdevingut necessària una altra edició polonesa del Manifest Comunista. dóna peu a diferents consideracions.
Primerament cal remarcar que el Manifest s’ha transformat en certa mesura en un índex del desenvolupament de la gran indústria al continent europeu. En la mateixa mida que en un país creix la gran indústria, creix també entre els obrers d’aquest país el desig de clarificació sobre la seva situació com a classe obrera enfront de les classes posseïdores, s’estén entre ells el moviment socialista i s’hi incremento la demanda del Manifest. I això fa que no solament la situació del moviment obrer, sinó també el grau de desenvolupament de la gran indústria a cada país pugui ser mesurat amb una certa precisió segons la xifra dels exemplars del Manifest que varen ser venuts en la llengua del país.
Per això, la nova edició polonesa palesa un progrés decisiu de la indústria a Polònia. I no hi pot haver cap mena de dubte que aquest progrés ha tingut lloc realment d’ençà de la darrera edició apareguda fa deu anys. La Polònia russa, la Polònia del Congrés ha esdevingut la gran regió industrial de l’imperí rus. Mentre que la gran indústria russa és dispersa i esporàdica —una part al golf finlandès, una altra al centre (Moscou i Vladimir), una tercera als mars Negre i d’Asov, i d’altres encara escampades ça i lla—, la polonesa és concentrada en un espai relativament petit i gaudeix dels avantatges i desavantatges derivats d’aquesta concentració. Els avantatges han estat reconeguts pels seus competidors, els fabricants russos, en reivindicar taxes duaneres protectores contra Polònia, malgrat el seu desig ardent de convertir els polonesos en russos. Els desavantatges —per als fabricants polonesos i per al govern rus— apareixen en la difusió ràpida de les idees socialistes entre els obrers polonesos i en la creixent demanda del Manifest.
El ràpid desenvolupament de la indústria polonesa, que ha superat la russa, és al seu torn una altra prova de la indestructible energia vital del poble polonès i una garantia més de la seva reconstrucció nacional imminent. La reconstrucció d’una Polònia independent i forta és, però, una cosa que no afecta solament als polonesos, sinó a tots nosaltres. Una sincera col·laboració internacional de les nacions europees només és possible si cada una d’aquestes nacions és completament autònoma a casa seva. La revolució del 1848 que, sota la bandera proletària, en definitiva només deixà que els lluitadors proletaris fessin la feina de la burgesia, imposà també, a través dels seus marmessors Lluís Bonaparte i Bismarck, la independència d’Itàlia, Alemanya i Hongria. Polònia, però, que d’ençà del 1792 ha fet més per la revolució que tots aquells països plegats, Polònia ha estat abandonada a la seva pròpia sort quan el 1863 sucumbí davant la gran potencia russa deu vegades més poderosa. La noblesa no ha sabut mantenir ni reconquerir la independència de Polònia, i ara, aquesta qüestió és, si més no, indiferent a la burgesia. I, tanmateix, per a la col·laboració harmònica de les nacions europees, aquesta independència, és una necessitat. Només el jove proletariat polonès pot conquerir-la, i si se la hi confia, serà en bones mans. Perquè els obrers de la resta d’Europa necessiten tant com els mateixos obrers polonesos la independència de Polònia.
Londres, 10 de febrer de 1892.
FRIEDERICH ENGELS