5.— LA MASSA I ELS VALORS

Hi ha moments en què hom no pot més. No és que hom sigui perfecte, ni de bon tros; però hi ha imperfeccions de moltes menes, i no totes se suporten igual.

I el dia, i la setmana, i el mes… El temps, que passa, mostra imperfeccions que costen de pair. No dic que no puguin ser digerides, però amb feixuguesa, i amb l’únic consol de saber que es poden combatre.

Em refereixo a la massa, a l’amuntegament caòtic i esverat d’individus que empeny a comportar-se com el que la massa és: bonior de simis, de primats, de monos en la seva activitat més primitiva, menys evolucionada en la línia de l’empatia i de la intel·ligència. Hi havia un filòsof grec que deia que la «massa» era un animal salvatge.

Després, parles amb algun d’aquests individus que formen la massa, i li fas veure, amb paraules respectuoses, però contundents, com ha estat el seu comportament; l’individu s’ofèn, es molesta, es dol… Aquesta reacció et tranquil·litza. Va escriure Saint Exupery, als durs temps de la segona guerra mundial, que si França et feia mal al cor era perquè encara no estava vençuda, que si França no ens entristís seria perquè ja estava morta. De la mateixa manera, quan un individu es molesta, perquè li fas veure com ha actuat de malament, és perquè l’individu encara no està perdut, ni vençut, ni desnonat. La salvació de la massa rau a l’individu. I segurament, un altre dia, aquest mateix individu es tornarà a convertir en una peça més d’aquesta massa violenta; massa que barreja l’alegria més irreflexiva i balmada amb la violència i el menyspreu a l’ésser humà. Aquesta irreflexió en petites dosis esdevé trapelleria; en grans dosis, i en certs contextos, deslliga el genocidi.

Tot rau per tant a la manca de valors; la manca de preocupació pels valors; la por a ensenyar valors; la crítica als valors. Amb tota aquesta mandanga d’utilitarisme que ens mou exclusivament a millorar els resultats acadèmics, i a establir el control dels processos i la qualitat europea, ens oblidem dels valors.

Sense els valors la qualitat es converteix en una maquinària que xerrica i que alenteix l’aprenentatge. Sense valors el civisme esdevé purament un intercanvi d’interessos; no té més fonament ni més raó de ser. Sense la seducció de l’amor, de l’empatia, de la dignitat humana… l’educació ètica és un maremàgnum de filosofies fredes que no mouen ni els pensaments ni els comportaments un sol centímetre. Sense la convicció del fet que des de la societat laica i civil cal aprofundir en el misteri de la dignitat humana, en els seus valors, en la seva tendència a l’amor, en el respecte a l’ésser humà, en l’amistat, en la lluita per un món millor… estarem lliurant els tresors perduts de la humanitat al monopoli de les sectes i de les religions.

Hem de perdre la por a parlar d’amor i de valors; hem de perdre la por a parlar de respecte; hem de perdre la por a parlar de dignitat; hem de perdre la por a parlar de llibertat; hem de perdre la por a dir les coses pel seu nom. Hem de renunciar a les formes establertes purament protocol·làries, als interessos corporatius, a la imatge d’empresa, de centre o d’institució; el primer és l’individu i la seva dignitat; allò que necessita; allò que li cal saber d’ell mateix i de la seva espècie; allò que necessita per a funcionar com adult independent i autosuficient, però humà, en el sentit més sublim d’aquest mot. Hem de perdre la por als ideals; a viure’ls i a transmetre’ls, sense caure en moralismes o en dogmatismes religiosos de cap mena. L’amor no ha de ser patrimoni exclusiu de les religions. La llibertat és el bé més preuat de tot individu humà, i cal aprendre i ensenyar a viure en llibertat. Per això l’amor a la llibertat no es pot excloure del procés educatiu.

Cal que l’individu mai no accepti de convertir-se en «massa»; que no permeti que les pulsions ancestrals i les circumstàncies el converteixin en un element més d’una torba irracional.

Cal que mantingui en tot moment la seva dignitat, la seva identitat i la seva llibertat. Tot això no es espontani, cal educar-ho, i és més important que el control dels resultats objectius i empírics.