Títol XXXIV
DE LA POSSIBILITAT CONFEDERATIVA

Article 204. La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins Internacionals de defensa i de mútua conveniència; però aquesta Confederació no podrà atemptar en el més mínim contra les facultats d’independència interior del poble català, ni minvar la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquesta.

Article 205. En cas que les quatre quintes parts del Parlament, d’acord evidentíssim amb les forces vives del país, consideressin oportú de confederar-se amb algun o alguns Estats ibèrics lliures i republicans, per demanda d’aquests, es facultarà el Consell d’Estat i d’Economia Nacional perquè nomeni del seu si una Comissió que estudiï el propòsit, que s’entrevisti amb els representants legítims dels altres Estats a fi de conèixer el grau de sinceritat política que hi hagi en llurs oferiments.

Article 206. Una volta d’acord els comissionats, en principi, sobre l’abast del Pacte, aquest es formularà en projecte, per sotmetre a referèndum nacional; es necessitaran els vots equivalents a les dues terceres parts del sufragi públic per a considerar-se factible la Confederació.

Article 207. En cas de confederar-se amb altres països, Catalunya es reserva el dret de conservar els seus representants consulars a l’Estranger, per a tot el que es refereixi al que sigui privatiu de la vida i relacions directes de Catalunya amb altres nacions.

Article 208. Mai no es podrà pactar la Confederació per més de sis anys, per no hipotecar el futur de les successives generacions.

Article 209. Quan un dels Estats confederats no compleixi qualsevol de les condicions del pacte, es donarà aquest per caducat.