Títol XXXI
DEL RÈGIM SOCIAL

Article 201. La República s’adhereix als pactes de l’Oficina Internacional del Treball dintre la Societat de les Nacions; i fixa el següent programa mínim socialista en favor de les classes treballadores; comprenent en aquesta classificació no sols els obrers manuals, sinó també els empleats de tota mena d’empreses i negocis:

1. La jornada de vuit hores en treballs generals.

2. La jornada de sis hores, en mines i treballs insalubres.

3. La setmana anglesa (o sia, de treball de mig dia, els dissabtes).

4. Salaris mínims fixats per acord de gremis i patrons.

5. Prohibició d’ocupar en treballs criatures i menors de setze anys.

6. Prohibició de treballs de nit, de treballs en llocs mancats de condicions higièniques, i treballs en hores suplementàries a totes les dones i a tots els homes menors de divuit anys.

7. Vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes a l’any.

8. Exempció de tot treball a les dones, durant vuit setmanes abans i vuit setmanes després del part; i conservació del seu salari enter, durant aquest temps.

9. Guarderies per a criatures de famílies obreres.

10. Descans de mitja hora cada tres de treball, a les treballadores que necessitin atendre la lactància del seu fill.

11. Inspecció del treball i inspecció sanitària per consells de sindicats professionals.

12. Prohibició del servei d’aprenentatge. Els aprenents deuen ésser escolars de cada ofici, i no esclaus ni criats del patró.

13. Assegurança social dels treballadors, contra totes les formes de pèrdua de la capacitat per al treball. Per a atendre aquesta Assegurança Social, es crearà una Caixa Nacional que es nodrirà amb descomptes sobre els salaris que rebin els obrers, i amb aportació a compte dels patrons, d’un tant per cent sobre el total de les nòmines diàries o periòdiques dels jornals i sous acreditats per treballadors i empleats de cada empresa, companyia o negoci. Per a acréixer la Caixa Nacional, s’establirà un recàrrec del tant per cent que es fixi legalment sobre tota mena de contribucions, sobre heretatges i llegats de segon grau en amunt, sobre benefici d’empreses de serveis públics, i companyies privades. Administració d’aquesta Caixa per delegacions dels Sindicats i Gremis obrers, dels patrons i de l’Estat.

14. Tribunals mixtos de conciliació i arbitratge, municipals, comarcals i nacionals, per a resoldre qüestions entre els patrons i els obrers.

15. Reglamentació del dret de vaga.

16. Construcció per compte de l’Estat, dels Consells comarcals o dels Municipis, de cases higièniques barates i de barris jardins, amb edificis escolars i camps d’esports, complementaris; i adjudicació de les primeres a famílies de treballadors, mitjançant el pagament successiu del preu de cost de cada casa, per lloguers mensuals de quantia modesta.

17. Reglamentació del dret de la dependència i del personal obrer de tota companyia o negoci, superior a 100.000 pessetes de capital, a participar en els beneficis líquids dels patrons. La quantia d’aquesta participació s’establirà amb acord a una escala formada pel Consell d’Estat i d’Economia Nacional.

18. Legislació que prohibeixi l’ús de la força pública i de mitjans coercitius ni repressius de cap mena d’autoritat, per a resoldre conflictes o controvèrsies entre patrons i treballadors.

19. Reconeixement legal als treballadors del dret a organitzar-se lliurement en gremis i unions obreres. I reconeixement oficial, així com respectes i garanties legals, d’aqueixos organismes.

El programa social de la República catalana no serà, emperò, hermètic, dintre de les normes anteriors consignades a priori; puix partint de la Carta de Berna, com a mínim, quedarà obert a les millors innovacions que els corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de la civilització vagin reclamant.