Títol V
DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS

Article 11. La casa catalana és el fonament de les llibertats i el seguríssim refugi dels catalans. Com a domicili de la família natural, la casa catalana és inviolable.

Article 12. La casa catalana està exempta d’allotjaments.

Article 13. Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula, no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte.

Article 14. La propietat és inviolable, a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït, sense coneixement de causa ni sentència judicial ferma, llevat que hi hagi motiu justificat d’utilitat pública. En aquest cas, deurà ésser satisfeta la corresponent indemnització, abans que la propietat sigui ocupada.

Article 15. En cap cas la propietat no serà intervinguda ni confiscada per motiu de delictes polítics.

Article 16. Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacíficament i sense armes, i el d’associar-se per a qualsevol fi lícit de la vida.

Article 17. Tota persona podrà, lliurement, emetre les seves opinions, de paraula o per escrit, per mitjà de la impremta o de qualsevol altre procediment; sens perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun d’aquells mitjans s’atempti contra l’honra de les persones, l’ordre social o les institucions republicanes.

Article 18. La correspondència és inviolable, així com el secret dels documents privats.

Article 19. Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena de llibres o impresos, excepte quan es tracti d’obres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives.

Article 20. A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, així com l’exercici de tots els cultes, sens altra limitació que el respecte a les lleis morals, als bons costums i a l’ordre públic.

Article 21. Tota persona podrà entrar en territori català, sortir-ne, viatjar dintre els límits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport.

Article 22. Cap català no podrà ésser expatriat, per cap concepte.

Article 23. Tots els catalans són de condició igual, davant de la llei i del principi de dignitat humana. Per això la República catalana no reconeix títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics, ni privilegis personals.

Article 24. Sols els catalans podran exercir càrrecs públics de govern, justícia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. S’exceptua l’ensenyança d’idiomes i d’especialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats.

Article 25. La majoria d’edat d’homes i dones comença als vint-i-tres anys.

Article 26. Per a entrar en possessió dels drets polítics, ésser elector i elegible, desplegar funcions i obtenir càrrecs públics serà necessari ésser major d’edat i saber llegir i escriure en català.

Article 27. S’estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre l’home i la dona; i les lleis seran refetes a base d’aquesta equiparació. Emperò perquè la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret d’ésser electora i elegible, deurà inscriure’s en el registre del seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dintre del terme que fixi la Llei Electoral.

Article 28. Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat.

Article 29. La contractació que no perjudiqui tercer ni vagi contra els respectes morals i l’ordre natural és legítima, a Catalunya; i les obligacions de caràcter civil que neixin dels contractes, no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República.

Article 30. Ningú no podrà ésser detingut sinó en la comissió flagrant d’algun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis.

Article 31. Tot detingut serà alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta vuit hores següents a l’acte de la detenció.

Article 32. Tota detenció es deixarà sens efecte o serà elevada a presó, dintre de setanta dues hores d’haver estat lliurat el detingut al Jutge o al Tribunal competent. Dintre del mateix termini es notificarà a l’interessat la providència que es dicti.

Article 33. Ningú no podrà ésser pres sinó a virtut de manament fundat, de Jutge o Tribunal competent. L’acte judicial de presó serà notificat immediatament al presumpte reu, i, segons els descàrrecs d’aquest, dintre de les setanta dues hores següents a l’acte de l’empresonament, serà ratificat i reformat l’acte de presó.

Article 34. Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, d’acord amb lleis anteriors al delicte.

Article 35. Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat.

Article 36. No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort, ni penes de presidi de duració il·limitada.

Article 37. Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger, perquè el jutgi o castigui.

Article 38. Es prohibeix l’extradició per delictes polítics o comuns connexos.

Article 39. Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, a l’ensems.

Article 40. Ningú no podrà sofrir presó per motiu de deutes.

Article 41. Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que la seva obtenció procedís de frau a l’Estat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona.

Article 42. Ningú no té dret maltractar els detinguts o presos. Són les presons per a custòdia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, s’ocuparan que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits.

Els caps de les respectives presons s’ocuparan que els presos i condemnats rebin instrucció, si en manquen; aprenguin algun ofici pel qual se sentin atrets, i no manquin d’ocupació profitosa en hores laborables.

Article 43. Els menors de quinze anys sols podran ésser Jutjats per Tribunals de Menors, i reclosos en llocs especialment dedicats a l’efecte, d’acord amb legislació especial.

Article 44. Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats.

Article 45. Una llei especial regularà la garantia de l’HABEAS CORPUS, a la qual podran acollir-se tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat, perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa.

Article 46. Les lleis que regulen l’exercici dels drets que aquesta Constitució garanteix, seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren.

Article 47. L’enumeració dels drets garantits expressament per aquesta Constitució, no n’exclou d’altres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern.

Article 48. Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents, a demanar la revisió de l’enjudiciament criminal del qual s’haguessin derivat sentència, condemnació i perjudicis injustos. La hisenda pública deurà indemnitzar els danys i perjudicis, en aqueixos casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustícia; perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya), «el respecte als drets i llibertats dels catalans està garantit per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen dites llibertats i drets».