HERBERT GEORGE WELLS (Bromley, Kent, 1866 - Londres, 1946) fou el quart i fill petit de Joseph Wells, un antic jardiner i al mateix temps botiguer i jugador de criquet, i de la seva muller Sarah Neal, una antiga empleada domèstica.

L’any 1874, amb set anys, va tenir un accident i va haver d’estar al llit un temps amb una cama trencada. Per passar el temps, començà a llegir els llibres que li duia el seu pare de la biblioteca local; això també estimulà el seu desig d’escriure.

Des de 1881 a 1883 H. G. va treballar d’aprenent a Southsea Drapery Emporium, un negoci de tèxtil. La seva experiència seria la inspiració de les seves novel·les The Wheels of Chance (1896) i Kipps (1905), on descriu la vida dels aprenents i on també es mostra crític amb el sistema sanitari d’aquell temps.

L’any 1883 es va matricular a l’escola de gramàtica Midhurst de Sussex com alumne i també com a tutor, on va continuar la seva avidesa per la lectura.

L’any 1884 va obtenir una beca per estudiar biologia en el Royal College of Science de Londres, on va tenir com a professor a Thomas Henry Huxley. Va estudiar-hi fins 1887. Aviat va entrar a la Societat de Debat de l’escola. Aquests anys marquen el començament del seu interès en una possible reforma de la societat. En un primer moment va abordar el tema a través de La República de Plató. També ben aviat es va dedicar a les idees contemporànies del socialisme segons allò expressat per la recent formada Fabian Society i conferències dictades a Kelmscott House, la llar de William Morris. També va ser un dels fundadors de The Science School Journal, una revista de l’escola que li va permetre expressar la seva opinió sobre la literatura i la societat, així com publicar els seus primers treballs de ficció: la primera versió de la seva novel·la La màquina del temps (1895) va ser publicada a la revista amb el títol Els argonautes crònics.

En contraure tuberculosi ho va abandonar tot per dedicar-se a escriure, completant més de cent obres.

És considerat un dels precursors de la ciència-ficció i les seves primeres obres ja tenien com a tema la fantasia científica, descripcions profètiques del triomf de la tecnologia i comentaris sobre els horrors de les guerres del segle XX: La màquina del temps (The Time Machine, 1895), la seva primera novel·la, d’èxit immediat, en la que es barrejaven la ciència, l’aventura i la política; L’home invisible (The Invisible Man, 1897); La guerra dels mons (The War of the Worlds, 1898) i Els primers homes a la lluna (The First Men in the Moon, 1901).