Notes
[1] La història d’aquestes relacions s’ignorava gairebé totalment fins que aquesta carta a la germana de Julie no en revelà els trets fonamentals. [Torna]
[2] «Tal com jo pressentia, el seu cas (de Kierkegaard) és molt semblant al meu, malgrat diferencies essencials; si més no, està a la mateixa banda del món que jo» (Diari, 21 d’agost de 1913). El conflicte de les parelles Kafka-Felice (Julie) i Kierkegaard-Regina presenta moltes afinitats, igual com el conflicte amb el pare, decisiu en la vida i en l’obra de tots dos escriptors. [Torna]
[3] Projecte de carta al pare de Felice Bauer, conservat en el Diari, en què justifica la ruptura amb la seva promesa. [Torna]
[4] Proses pòstumes, 1917-1918. [Torna]
[5] Adéu als pares, de Peter Weis. [Torna]
[6] Kafka ignorà sempre l’existència d’un fill tingut amb Grete Bloch, el qual, d’altra banda, morí a set anys, abans que ell, el 1922. L’amistat amb Grete fou intensa, però breu i «indirecta». Amiga de Felice Bauer, Kafka la tractà i li escriví cartes entre el primer i el segon prometatge amb Felice. [Torna]
[7] Testimonis referits per Max Brod. [Torna]
[8] «Tal com Kafka la veia, Milena era l’Amant. Per a ella, Amor significava l’única vida realment gran… No temia res i no considerava una vergonya sentir amb intensitat. Estimar era per a ella una cosa clara, natural». Del llibre Milena, amiga de Kafka, de Margarete Buber-Neumann, ella mateixa amiga de Milena. [Torna]
[9] Kafka coneixia la psicoanàlisi més del que no es diria i massa poc per poder ajudar-se’n. Hauria estat possible, tanmateix, la carta, sense el precedent de les doctrines freudianes? [Torna]
[10] «Georg té tantes lletres com Franz. En el nom de Bendemann, el sufix mann és una ampliació de Bende cap a totes les possibilitats encara desconegudes de la història. Bende també té tantes lletres com Kafka, i la vocal “e” es repeteix en la mateixa posició que la vocal “a” en Kafka; Frieda té tantes lletres com F.(elice) i la mateixa inicial; Brandenfeld comença com B.(auer)…» (Del Diari, 11 de febrer, 1913). [Torna]
[11] Així hauria acabat El castell segons l’opinió de Max Brod. [Torna]
[12] En els anys de batxillerat i d’universitat participà amb poc entusiasme en reunions de socialistes txecs. Més interès sentí pel moviment jiddisch, al qual dedicà un assaig remarcable, amb el títol Sobre la literatura de les nacions petites. [Torna]
[13] Aquesta traducció de Brief an den Vater, Carta al pare, així com la introducció que l’acompanya són de 1965, però no publicades fins a 1974 (Barcelona: Editorial Lumen. Paraula Menor 4). El 1989 se’n va fer una nova edició, lleument revisada (Vic: Eumo Editorial. Narratives 15), que és reproduïda a la present amb uns pocs retocs. Sobre la recepció catalana de l’autor de la Carta és pertinent de veure Jordi Llovet, «Kafka a Catalunya», dins l’obra col·lectiva Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana. Vol. I. Arnau Pons i Simona Škrabec, curadors. Barcelona: Institut Ramon Llull, 2007. [Torna]
[14] Ottla: Otília, germana petita de Kafka. [Torna]
[15] Robert Kafka: un cosí. [Torna]
[17] Löwy: Julie Löwy es deia, de soltera, la mare de Kafka. [Torna]
[18] Philipp, Ludwig, Heinrich: germans de Hermann Kafka, el pare. En la carta no es parla dels quatre oncles materns. Un d’ells, Alfred Löwy, «l’oncle madrileny», treballà com a directiu en una companyia estrangera de ferrocarrils a Espanya. El predilecte de Kafka fou Sigfrid, metge en un poblet de Moràvia (Un metge rural), solter, que Kafka visitava sovint. [Torna]
[19] Valli: Valerie, germana segona. [Torna]
[20] Felix: nebot de Kafka, fill d’Elli. [Torna]
[21] Galeria: «pawlatsche» en l’original, «pavlac» en txec, és un mot que significa balcona o terrat en l’alemany de Praga i de Viena, consistent en un passadís obert o tancat amb vidres, característic de les cases benestants, que dóna al pati interior. [Torna]
[22] Pepa: un parent de Kafka. [Torna]
[23] En l’original, «meschugge», mot txec que significa foll, absurd. [Torna]
[24] L’actor jiddisch Löwy: membre d’una companyia de teatre, formada per jueus polonesos, que recorria l’Europa central representant obres en jiddisch. L’encontre i l’amistat amb aquest actor i amb la seva companyia tingué una importància particular en la vida de Kafka. Per mitjà d’ells conegué el judaisme oriental, pietista i sionista. [Torna]
[25] Es refereix a un refrany que Kafka, en un altre text, cita així: «qui jau amb gossos, s’aixeca amb puces». [Torna]
[26] Elli: Gabriela, germana gran. [Torna]
[27] L’aventura d’Ottla a Zürau: la germana de Kafka emprengué tota sola l’administració i el govern d’una finca als voltants de Zürau, vila de Bohèmia. Ell mateix hi passà llargues temporades el 1917 i el 1918 quan Ottla, després dels anys de la infància, esdevingué la germana predilecta. [Torna]
[28] Assecurazioni Generali: fou la primera col·locació de Kafka immediatament després d’acabar la carrera. Després d’un any escàs, canvià per la d’«Assegurances d’accidents del treball», que ocupà fins a la jubilació per motius de salut el 1922. [Torna]
[29] Gerti i Felix: fills d’Elli i Karl Hermann. [Torna]
[30] Irma: cosina de Kafka. [Torna]
[31] Conclusió del fragment d’El Procés publicat pòstumament: «… era com si la vergonya l’hagués de sobreviure». [Torna]
[32] Ninots escapçats: al·lusió als rotllos en què els jueus llegien els llibres sagrats. [Torna]
[33] Barmizwe: ritu jueu que correspon a la primera comunió catòlica o a la confirmació protestant. [Torna]
[34] Festivitat jueva. [Torna]
[35] En la biblioteca de Kafka hi havia una traducció txeca de l’autobiografia de Franklin. [Torna]
[36] Kafka era vegetarià. [Torna]
[37] Schönbornpalais: edifici barroc de Praga on Kafka llogà un pis, l’any 1917, amb la intenció de casar-se amb Felice Bauer. [Torna]
[38] Felice Bauer. A la darreria de maig de 1914, Kafka es prometé amb Felice, que un dia d’agost de 1912 havia conegut a casa de Max Brod. Pel juliol del mateix any, trencà el prometatge, i la història es repetí exactament entre el juliol i el desembre de 1917. [Torna]
[39] Oncle Richard: Dr. Richard Löwy, advocat a Praga, del qual Kafka fou passant una temporada de 1906. [Torna]