DEPREDADORS ABJECTES

L’havíem pregat que ens mantingués informades.

Finalment, tres dies després que en Wasse hagués marxat cap a París, per fi es comunicà amb nosaltres.

—Què feu noies?

—Des d’on truques Wasse? Ho haguessis pogut fer abans —vaig renyar-lo.

—Sóc a casa de la Nora! Mireu-la! He tornat al Camerun! —digué en Wasse, provocant el meu astorament, i el de la Jane, que em mirà amb cara d’incredulitat.

—Fra Georges, m’aconseguí tots els permisos per tornar al Camerun en un vol directe. És un home excepcional! Un home, això sí, molt gastat, a qui deuen quedar pocs dies de vida… Fra Georges m’aconsellà de no prendre, per segona vegada, els riscos que havia corregut en el viatge d’anada. Em suplicà que li fes cas…

La Nora ocupà el primer pla de pantalla.

—Noies, això s’acaba. Els drons que van utilitzar durant el projecte, i que des de fa unes setmanes ja havien deixat d’emprenyar-nos, han tornat! Em pensava que haurien desaparegut per sempre; però, ves per on, avui, suposo que ultimant els detalls de l’operativa —com si hi hagués cap possibilitat que la selva s’hagués mogut del seu lloc!— han tornat! Son depredadors abjectes, que sempre acaben tornant! Controlaran amb precisió inhumana, pam a pam, com avança cada màquina, quanta fusta talada deixa al seu pas! Ara en Wasse s’afegirà a la tribu, i demà, a primera hora, tota la tribu es plantarà davant de les màquines, i miraran als ulls del maquinistes. En Wasse diu que pensa posar-se, com farà l’Antoine, just al davant. Diu que amb el seu arc apuntarà la cabina, i que hi dispararà la fletxa encara que aquesta acabi rebotida i doblegada, inútil i inservible. Ho farà com a darrer gest de protesta. Després la tribu donarà l’esquena a les màquines, i iniciaran el seu llarg camí, cantant, això sí, com fan sempre.

—Nora! Nora! Em sap greu no ser aquí, amb vosaltres. Ara mateix em sento una irresponsable que he deixat abandonada a tota la gent que estimo!