Notes

Pròleg de Martí Olivella Solé

[1] Teresa Cavero: Gobernar para las élites. Secuestro democrático desigualdad económica: reflexiones sobre España, 20 de gener de 2014. http://www.oxfamintermon.org/sites/default/files/documentos/files/Gobernar%20para%20las%20élitesl.pdf [Torna]

Pròleg a l’edició actual

[1] Aristótil: Política, Llibre I, cap. 8 i ss. i Llibre III, cap. 12,1282b. [Torna]

[2] Ciceró: De legibus, III, 3,8. [Torna]

Breu anàlisi

[1] Bauer (2011, p. 39). [Torna]

[2] Smith, 17.[Torna]

[3] Hayek (2004, p. 22). [Torna]

[4] El Premi Nobel d’Economia no existeix. El «Premi del Banc Central de Suècia en les Ciències Econòmiques en memoria d’Alfred Nobel» s’atorga només des de 1969 i no està nominat ni finançat pel Comitè del Premi Nobel de la Fundació Nobel. [Torna]

[5] Kohn, 205.[Torna]

[6] Elaboració propia a partir de dades del Departament de Treball dels EUA. El salari mínim es va incrementar el 24 de juliol de 2009 a 7,25 dòlars americans per hora (www.dol.gov/whd/minimumwage.htm). El gestor de hedge funds més ben pagat, John Paulson, va guanyar l’any 2010 cinc mil milions de dòlars americans: The Wall Street Journal, 28 de gener de 2011. [Torna]

[7] Wilkinson/Picket, 68 i ss. [Torna]

[8] Índex alemany de pànic elaborat per R+V Versicherung. [Torna]

[10] Jackson, 106. [Torna]

[11] Fromm, 129. [Torna]

[12] Felber (2006), (2008), (2009) i (2012). [Torna]

L’economia del bé comú —idea principal

[1] CSR = Corporate Social Responsability = Responsabilitat Social Corporativa. Vegeu Felber (2008, p. 221-238). [Torna]

[2] En la Constitució d’Àustria no hi ha cap referència a la protecció del medi ambient, però aquest valor ha estat majoritari durant molt temps i s’assumirà amb tota seguretat en una reforma constitucional en la llista de valors fonamentals. Un bon exemple d’aquesta tendència —global— és la Constitució de Bolívia. A la nova Constitució de 2003, es va atribuir a la Terra un valor propi. [Torna]

[3] www.demokratische-bank.at [Torna]

[4] Lordon. [Torna]

[5] Redak/Weber (2000, p. 47). [Torna]

[6] Bakan (2005, p. 13). [Torna]

[7] Swissinfo, 7 de febrer de 2007. [Torna]

[8] Wiener Zeitung, 10 de juny de 2008. [Torna]

[9] Kohr (1995, p. 43 i ss). [Torna]

[*] *En alemany «competència» es diu «Konkurrenz», que ve del mot llatí «concurrere» i vol dir caminar l’un amb l’altre o junts. Per tant el sentit de la frase queda igual. (N. de la T.) [Torna]

[10] Felber (2006, p. 68-88 i 236-256), i Reimon/Felber (2003, p. 135-165). [Torna]

[*] Hartz IV són les recomanacions sorgides d’una comissió per a les reformes del mercat laboral alemany. Aquestes reformes es van posar en marxa el 2005. (Wikipedia) (N. de la T.) [Torna]

La banca democràtica

[1] El 2009-2010 el moviment Attac d’Àustria va elaborar el model de la banca democràtica i el juny de 2010 va començar com a projecte independent de la societat civil a Àustria. [Torna]

[2] Compareu-ho amb Felber (2012). [Torna]

[3] Compareu-ho amb Felber (2012, p.73 i SS) [Torna]

[4] Huber / Robertson. [Torna]

[5] Més detallat a Felber (2012, p. 73 i ss). [Torna]

[6] Keynes (1980). [Torna]

[7] Stiglitz, et al. (2009, p. 93). [Torna]

[8] ATTAC Àustria (2010). [Torna]

Propietat

[1] La gent molt rica en els últims anys ha aconseguit uns rendiments sobre el patrimoni constants del 8 per cent. [Torna]

[2] Wilkinson/Pickett. [Torna]

[3] Stern, núm. 48,22 de novembre de 2007. [Torna]

[4] Amb el mètode SK (consens sistemàtic) es poden consensuar con-juntament moltes propostes; no es mesura l’acord, sinó l’oposició. La proposta que obté la menor oposició és la que s’aprova. Per a més informació: www.sk-prinzip.net/ [Torna]

[5] Wilkinson (2009, p. 300). [Torna]

[6] Herrmann (2010, p. 167). [Torna]

[7] Hartmann (2002) i Zum Manager wird man geboren (De directiu se’n neix), entrevista amb Michael Hartmann, Spiegel Online, 26 de març de 2003. [Torna]

[8] Philip Faigle: Rettet die Erbschaftssteuer (Salvem l’impost de suc-cessions), Zeit Online, 4 de desembre de 2009; i també Postbank AG/ BHW-Bausparkasse/26 de febrer de 2010. [Torna]

[9] Oficina Federal d’Estadística i Banc Federal d’Alemanya: resultats del compte capital de la comptabilitat nacional d’Alemanya de 1991 a 2008, en la publicació especial estadística 4, Frankfurt del Main, juny de 2009. [Torna]

[10] Pirmin Fessler/Peter Mooslechner/Martin Schürz/Karin Wagner. Das Immobiíienvermògen privater Haushalte in òsterreich (Els im-mobles en propietat privada d’Ànstria), a: Banc Nacional d’Àustria, Geldpolitik & Wirtschaft, Q2/09,113-135; Martin Schürz/Beat Weber. Die soziale Hàngematte der Reiche (Les hamaques socials dels rics), MO#16/2009. [Torna]

[11] Raimon/Felber [Torna]

[12] Felber (2006), 257 i ss., i Felber (2008, p.304 i ss). [Torna]

[13] Segons el dret austríac, seria possible atorgar a la natura l’estatus de subjecte. De lege referenda: article 285b del codi civil austríac. [Torna]

[14] Nueva Constitución Política del Estado, Constitución del Estado Plurinacional de Bolivià: articles 255,311,403. [Torna]

Motivació i sentit

[1] Layard, 46. [Torna]

[2] Carol Nickerson/Norbert Schwarz/Daniel Kahnemann (2003): «Zeroing in on the Dark Side of the American Dream: A Closer Look at the Negative Consequences of the Goal for Financial Success», Psychological Science, vol. 14, núm. 6 (novembre de 2003), 531-536. [Torna]

[3] ORF Online, 4 de juny de 2010. [Torna]

[4] Bauer (2011), 31. [Torna]

[5] Bauer (2008), 61. [Torna]

[6] «Die Mittelklasse irrt» (La classe mitjana s’equivoca), entrevista a Die Zeit, núm. 13,26 de març de 2010. [Torna]

[7] Die Zeit, 12 de febrer de 2009. [Torna]

[8] Haller (206), Bakan (1005), Fromm (1992), 146. [Torna]

[9] Financial Times Deutschland, 7 de maig de 2007 [Torna]

[10] Der Standard, 19 de setembre de 2009. [Torna]

[11] Es il·lustratiu Gewaltfreie Kommunikation (Comunicació sense violència), vegeu Rosenberg. [Torna]

[12] Die Presse, 9 de juny de 2009 (Ulram); Wiener Zeitung, 10 d’octubre de 2008 (Unterberger); Die Presse, 12 d’abril de 2009 (Mayer); Der Standard, 21 de juliol de 2001 (Frey); Die Presse, 17 d’abril de 2009 (Ortner); Neues Volksblatt, 24 de juliol de 2001 (Mauer); Die Presse, 4 d’octubre de 2009,13 de novembre de 2010 i 22 d’octubre de 2011 (Fleischhacker). [Torna]

[13] Gerhard Roth: Das Géhim und seine Wirklichkeit. Kognitive Neurobiologie und ihre phüosophischen Konsequenzen (El cervell i la seva realitat. Neurobiologia cognitiva i les seves conseqüències filosòfiques), Suhrkamp, Frankfurt del Main, 1998. [Torna]

[14] Rousseau, 128 i 132. [Torna]

Prossecusió de la democràcia

[2] Müller. [Torna]

[5] Rousseau, 93. [Torna]

[6] Rousseau, 81. [Torna]

[8] Mehr Demokratie, 16. [Torna]

[11] FORSA/Stem.de, 27 de desembre de 2006. [Torna]

[12] Grouch. [Torna]

[13] Háfner. [Torna]

[14] L’antiga ministra d’afers exteriors, Ursula Plassnik, a ORF-Pres-sestunde (programa radiofònic de la Ràdio Nacional d’Àustria), 22 d’octubre de 2007. [Torna]

[15] Attac: 10 Prinzipen für eine Demokratischen Vertrag. (10 principis per a un tractat democràtic) www.attac.at/eu-convention [Torna]

[16] Der Spiegel, 35/2003. [Torna]

[17] Efler/Hafner/Vogel, 122. [Torna]

[18] Josef Pròll: Projekt òsterreich (Projecte Àustria), discurs del ministre de Finances, 14 d’octubre de 2009,27. [Torna]

[19] http://ec.europa.eu/intemala_market/finservices-retail/docs/capability/members_en.pdf [Torna]

Exemples i models

[1] Joachim Bauer (2008). [Torna]

[5] Felber (2006, p.165-184). [Torna]

[7] Katharina KraiB/Thomas van Elsen (2008, p. 44-48). [Torna]

[8] Plataforma internacional per als moviments CSA: www.urgenci.net [Torna]

[25] Prognos A. G. (2008,18 de novembre). [Torna]

[26] Vaughan (2002). [Torna]

Estratègies per dur a terme el bé comú

[1] Felber (2009, p. 134 i ss). [Torna]

Preguntes freqüents

[1] Kohn (1986, p. 92). [Torna]

[2] Küng (2010). [Torna]

[3] Kasser et al. (2007, p. 14). [Torna]

[4] Kohn (1986, p. 49). [Torna]

[5] Fresin (2005). [Torna]

[6] Compareu-ho, per exemple, amb Aubauer (2011). [Torna]