Pròleg de l’Associació Catalana del Bé Comú
No fa gaire temps estava en la mateixa situació en la qual et trobes tu en aquest moment, iniciant la lectura d’aquest llibre. Me l’havien recomanat, però entre tantes preocupacions i obligacions, no havia trobat el moment de comprar-lo. Un dia, tot caminant, em vaig aturar un instant a observar el meu entorn: les persones caminaven molt a prop les unes de les altres i, no obstant això, em semblaven llunyanes, éssers distants tancats en el seu propi món. Un món que, de segur, és ple de problemes: gent sense feina, famílies senceres amb necessitats bàsiques sense cobrir, retallades en serveis essencials… Com havíem pogut arribar fins aquí? Què podríem fer per canviar-ho?
Després de pensar-hi una mica, vaig recordar el títol d’un llibre que m’havien recomanat i vaig anar a una llibreria a buscar-lo. En tenir-lo a les meves mans i fullejar-lo, els meus ulls es clavaren en una frase: «Sempre hi ha una alternativa…». I fou així com vaig descobrir raonaments i paraules, pensaments i respostes i reflexions a tantes inquietuds que m’havien rondat pel cap. I, el més important: ja no em sentia una persona sola perquè com deia el llibre: «Nou de cada deu persones desitgen un model econòmic diferent a l’actual». I jo era, sens dubte, una d’aquestes nou.
Llavors, vaig començar a buscar per les xarxes socials més informació sobre l’autor del llibre, sobre el moviment social que havia iniciat, i vaig descobrir que per tot arreu hi havia aquestes nou de cada deu persones que desitgen i volen treballar pel canvi, perquè «sempre hi ha una alternativa». I, així, vaig contactar amb persones amb els quals poder compartir experiències, il·lusions i projectes
En la primera trobada tothom ja coincidia en la voluntat de poder viure i relacionar-nos d’acord amb aquells valors compartits que ens uneixen. La confiança, la sinceritat, el respecte, l’estima, la cooperació. Persones com tu i com jo, mogudes pel desig i la convicció de poder promoure un canvi en l’economia actual, que se centri en les persones, el seu benestar i no en els beneficis monetaris, iniciarem la gestació del primer «camp d’energia de l’EBC» a Catalunya.
Christian Felber havia aconseguit, amb L’economia del bé comú, respondre a les nostres inquietuds internes i, ordenar-les, bastir un model practicable en base al qual podríem emprendre accions clares i transformadores de la realitat individual i social. Alhora que altres «camps d’energia» es formaven i actuaven a altres indrets i ciutats, nosaltres estudiàvem i apreníem què era el Balanç del Bé Comú, com aplicar-lo a la nostra vida, a les nostres compres de cada dia i, especialment, com adaptar-lo a les necessitats del món local i empresarial del nostre entorn. Així doncs, amb l’aportació voluntària de moltes persones hem creat l’Associació Catalana del Bé Comú, part de la xarxa de l’EBC que s’estén per Europa i Amèrica. Les idees de Christian Felber, difoses a través d’aquest llibre i de les nombroses conferències que duu a terme, han aconseguit que, en el moment d’escriure el pròleg del llibre en la seva versió catalana, puguem mostrar exemples d’empreses, municipis, universitats, escoles que s’han sumat a aquest model. Com va dir Nelson Mandela: «Sempre sembla impossible fins que s’aconsegueix».
I aquestes paraules de motivació i satisfacció no son tan sols meves, sinó que son les paraules de milers de persones que, com nosaltres, amb el treball voluntari pretenem construir un model econòmic basat en el respecte mutu, la confiança i la solidaritat. L’Economia del Bé Comú proposa un model sostenible que ens portarà a aconseguir «la vida bona», o sigui, la qualitat en la vida basada en l’amor, l’amistat i el creixement personal, i no en la quantitat de diners i béns materials. Així doncs, defensem que L’EBC no és ni una utopia ni una quimera perquè, com va dir Thomas Alva Edison: «Aquells que asseguren que és impossible no haurien d’interrompre a aquells que ho estem intentant».
Associació Catalana del Bé Comú