TXIKI

Per a la senyora Antonia Maria Manot

Sé del plor d’aquests teus ulls

que no he pogut veure encara,

sé del plor i del sofriment

per una vida segada.

El teu xic fill ha caigut

fermament, donant la cara;

un estel de viva llum

ha nascut, i ens guia ara.

Ara que ets mare de tots,

deixa’m dar-te una abraçada.

Ara que ets mare de tots,

deixa’m besar-te al front, mare.

Un home lliure ha caigut

i la lluita és viva encara.

No coneixerem repòs.

Adéu, Txiki, adéu, fins ara.

29 de setembre 1975