XILE

Noviluni de setembre.        Xile és mort?

Arriben noves que Allende jeu al llit

dels herois.        Avui com sempre, l’embrutit

botxí cruel es rebel·la contra el foc

d’un poble; no el regeix altra llei

que la del fort, i on trepitja sembra mort.

No guardeu del tot, segadors,

no guardeu del tot falçs i falçons de sega;

si Xile avui és mort, no haurà pas mort per sempre.

No és pas etern l’adéu de tants pobles colpits,

la nit del dolor no ha de ser per sempre.

Xile, Xile, Xile…        Com plores, avui! Com sagnes!

Com et plorem perquè et sabem plorant i sagnant

des del ventre de coure de les mines

fins a l’Aconcagua nevat, que toca el cel.

Tant com tu, Xile morent, sabem nosaltres, catalans,

com és d’ingrata la ruïna.

També sabem com és la bota del botxí,

també hem plorat un president assassinat,

també tenim un onze de setembre.

La mort i l’ànsia teva i nostra i de tants pobles,

germinarà la força d’un redreçament?

Irats pel llarg turment del nostre jou,

avui per la dissort xilena ens posem dol,

i més que mai ens afanyem a esmolar falçs,

atents atents a l’alba de la sega.

setembre 1973