501 L’ocell es nota que té ales, fins i tot quan camina.
502 L’amor mai no mor de fam; sovint mor d’indigestió.
503 La bellesa és una carta de recomanació a termini breu.
504 El matrimoni és la tomba on soterrem l’amor.
505 La vida és allò que et va succeint mentre t’entestes a fer una altra cosa.
506 Per fer mal qualsevol és poderós.
507 Dels meus dolors en trec les meves alegries.
508 La dona que més he estimat és la que no he posseït.
509 No anomeno malvat pròpiament qui peca, sinó qui peca sense sentir remordiment.
510 Els nens troben el tot en el no-res; els homes, el no-res en el tot.
511 Gairebé sempre disculpem allò que aconseguim de comprendre.
512 La dona que fa un mèrit de la seva bellesa declara per ella mateixa que no en té cap de més gran.
513 Més d’un s’ha equivocat per por d’equivocar-se.
Pierre Marc Gaston, duc de Lévis
514 El temps és com els diners, no el perdeu i en tindreu prou.
515 La majoria de les nostres penes ens arriben perquè ens passem la meitat del camí anant cap a elles.
516 Jo no sé qui va ser el meu avi; m’importa molt més saber què serà el seu nét.
517 Val més restar callat i que sospitin la teva niciesa que no pas parlar i treure’ls del dubte.
518 Cap home no és prou bo per a governar-ne d’altres sense el seu consentiment.
519 Tots els homes neixen iguals, però és l’últim cop que ho són.
520 Més val tard que mai.
521 De l’obra ben feta en neix la supèrbia i la negligència.
522 Gairebé sempre passa que la part més gran venç la millor.
523 Generalment ens guanyem la confiança d’aquells en qui posem la nostra.
524 La franquesa no consisteix a dir tot el que pensem, sinó a pensar tot el que diem.
525 El pitjor que es pot fer és creuar un precipici amb dos salts.
526 Donar és acostar-se a la riquesa, prendre és acostar-se a la pobresa.
527 La constància no consisteix a fer sempre les mateixes coses, sinó les que tendeixen a un mateix fi.
528 Riquesa que no s’adquireix sense pobresa no és pas gran riquesa.
529 Combatre’s un mateix és la guerra més difícil; vèncer-se un mateix és la victòria més bonica.
530 Com més s’apropa l’aurora, més negra és la nit.
531 No és el mal que rebem el que ens fereix, sinó el que fem als altres.
532 Crec que he trobat la baula intermèdia entre l’animal i l’Homo sapiens: som nosaltres.
533 Morirà sense complir la seva tasca qui espera que la hi ensenyin.
534 Si la joventut és un defecte, és un defecte del qual ens curem massa aviat.
535 Hi ha més persones desgraciades per manca del que és superflu que per manca del que és necessari.
536 I rara vegada la sort en els seus vaivens conforma les edats amb els béns.
537 El meu riure és la meva espasa; i la meva alegria, el meu escut.
538 Rere el viure i el somiar es troba el que més importa: despertar.
539 Ajudeu-me a comprendre allò que us dic i us ho explicaré millor.
540 Busca el teu complementari que camina sempre amb tui sol ser el teu contrari.
541 És propi d’homes de caps mediocres envestir contra tot allò que no els entra al cap.
542 En la meva soledat he vist coses molt clares que no són veritat.
543 Avui és sempre encara.
544 El qui fa un favor a qui el mereix, ell mateix el rep.
545 Les lleis bones tenen el seu origen en els mals costums.
546 Millor que combatre una desgràcia és, de vegades, tractar de ser feliç dins d’ella.
547 Només hi ha una educació, i és l’exemple.
548 L’egoisme és un do natural; el desinterès, una conquesta personal.
549 He après que una vida no val res, però també que res no val una vida.
550 Si surt, surt. Si no surt, s’ha de tornar a començar. La resta són fantasies.
551 Vols tenir molta gent amb tu? Mira de no necessitar ningú.
552 Tothom veu el que tu sembles, pocs senten el que tu ets.
553 Els homes ofenen abans el qui estimen que el qui temen.
554 L’home virtuós i coneixedor del món s’alegra menys del bé i s’entristeix menys pel mal.
555 No sabràs tot el que valc fins que no pugui ser al teu costat tot el que sóc.
556 Allò que no és útil per al rusc no és útil per a l’abella.
557 Res no pot constituir un mal quan està d’acord amb la natura.
558 La fortuna a molts els concedeix massa, però a ningú no dóna prou.
559 Els febles esperen l’ocasió, els forts la provoquen.
560 La paciència és el motor de la natura.
561 La sort no és més que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables.
562 Prefereixo saber apreciar el que no puc tenir, que tenir el que no sóc capaç d’apreciar.
563 Qui ha patit algun mal pot oblidar-lo; mai no ho pot fer qui l’ha causat.
564 Massa sovint alguns homes sacrifiquen la manera de ser, per ser diferents.
565 El vertader objecte d’una gran ciutat és fer-nos desitjar el camp.
566 Una idea no és responsable de la gent que hi creu.
567 No és la política la que crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni.
568 Quan algú té força per a vèncer-se a si mateix, pot creure’s d’ell que ha nascut per a fer grans coses.
569 Per la paraula, l’home és superior a l’animal; pel silenci es fa superior a si mateix.
570 Les idees són com les dones. Alimentar-ne deu costa menys que vestir-ne una de sola.
571 La vellesa és una condemna sense dret a recurs.
572 Si no vols que et menteixin, no preguntis.
573 La gent no busca raons per fer el que vol fer, busca excuses.
574 L’art de viure consisteix a sacrificar una baixa passió a una passió més alta.
575 Ser sincer no és dir tot allò que es pensa, sinó no dir mai el contrari del que es pensa.
576 Una vida gran neix de la trobada entre un gran caràcter i una gran casualitat.
577 Precisament perquè el destí és immutable, la sort depèn de nosaltres mateixos.
578 És una veritat absoluta que la veritat és relativa.
579 Molt dolent, si em considero; molt bo, si em comparo.
580 Cansa molt menys el camí dur que la sorra tova.
581 Qui no ha estat fuetejat, no ha estat educat.
582 Qui té la voluntat té la força.
583 Salut i intel·ligència són les dues benediccions d’aquesta vida.
584 Benaurat el qui té talent i diner, perquè farà servir bé aquest darrer.
585 Cap home just no s’ha fet ric ràpidament.
586 Un idealista és aquell que quan s’adona que la rosa fa més bona olor que la col arriba a la conclusió que la seva sopa serà també més bona.
587 Com més vell em faig, més desconfio de la creença general que la vellesa porta saviesa.
Antoine Gombaud, cavaller de Méré
588 És cert que no és bo ser desgraciat, però sí haver-ho estat.
589 No hi ha res que no pugui patir el cos que no serveixi de profit per a l’ànima.
590 Tot plaer esperat és més gran que l’obtingut.
591 Cal donar un sentit a la vida, pel fet mateix que no té sentit.
592 Un pessimista és un optimista ben informat.
593 Per a arribar a la lluna, no pots tenir com a meta el campanar.
594 Un neci instruït és més neci que un neci ignorant.
595 El gelós estima més, però el qui no ho és estima millor.
596 No és precisament la raó la que dicta les normes a l’amor.
597 La llavor que escampen les naturaleses genials germina lentament.
598 Mai no són els homes més a prop de l’estupidesa que quan es creuen savis.
599 Qui tem patir pateix ja allò que tem.
600 De res no tinc més por que de la por.
601 Malauradament és molt curt l’interval entre el temps en què s’és massa jove i el temps en què s’és massa vell.
602 Les lleis inútils afebleixen les necessàries.
603 Només és just que es lloï més que aquell que molt sap, aquell que molt va saber fer.
604 Tots els amors acaben malament, perquè tots els amors acaben.
605 Cap frontera no tempta més el contraban que la de l’edat.
606 El meu got és petit, però bec amb el meu got.
607 L’home és un aprenent; el dolor és el seu etern mestre.
608 Els projectes de felicitat són, potser, l’única felicitat d’aquest món.
609 Amb audàcia es pot intentar tot: però no es pot aconseguir tot.
610 Podem aturar-nos pujant; molt difícilment baixant.
611 Tot el que no és natural és imperfecte.
612 L’infortuni és la llevadora de l’enginy.
613 Cal seguir els capricis de la fortuna i corregir-la quan es pugui.
614 Als homes se’ls governa millor aprofitant-se dels seus vicis que servint-se de les seves virtuts.
615 Faríem un gran negoci comprant l’home pel que val i venent-lo pel que ell creu que val.
616 La millor manera que ens creguin és fer increïble la veritat.
617 L’única victòria sobre l’amor és la fugida.
618 El qui només practica la virtut per conquistar una gran reputació està molt a prop de caure en el vici.
619 A la major part dels qui no volen ser oprimits no els disgustaria gens de ser opressors.
620 Res no és tan difícil com decidir-se.
621 L’home no té amics: en té la seva felicitat.
622 Ha arribat el moment que tots els homes bons surtin en ajut d’ells mateixos.
623 El que ens fa patir, mai no és una ximpleria, ja que ens fa patir.
624 Veig al final del meu aspre camí, que jo vaig ser l’arquitecte del meu propi destí.
625 Si no t’estimen com tu vols que t’estimin, què importa que t’estimin?
626 En admirar massa les virtuts alienes es pot perdre el sentiment de les pròpies.
627 El fet que ens trobem tan a gust en plena natura prové del fet que aquesta no té opinió sobre nosaltres.
628 Et castiguen per les teves virtuts. Només perdonen sincerament els teus errors.
629 Pot haver-hi un petit orgull en el fet de callar quan parlen molts.
630 Totes les companyies són males companyies, tret que un no s’acosti als seus iguals.
631 Hi ha qui anomena virtuts la mandra dels seus vicis.
632 Per donar un valor particular a una virtut, esperem que manqui en el nostre enemic.
633 El camí cap a totes les coses grans passa pel silenci.
634 Com més s’enlaira un home, més petit sembla als qui no saben volar.
635 Drets iguals per a tothom: vet aquí la més meravellosa injustícia, ja que són justament els homes superiors les úniques víctimes d’aquest règim.
636 Hi ha esperits que enterboleixen les seves aigües per fer-les semblar profundes.
637 El que no em mata m’enforteix.
638 Qui no es pugui manar a si mateix ha d’obeir.
639 Quan la virtut ha dormit, es desperta més fresca.
640 L’home és l’únic animal que pateix tan intensament que ha hagut d’inventar el riure.
641 La vàlua d’un home es mesura per la quantitat de solitud que li és possible de suportar.
642 Es veu més el vici que la virtut, perquè el vici és vanitós i la virtut, modesta.
643 Quan un vol, sempre pot.
644 No hi ha en el món pitjor ruïna que la de l’home que ha perdut la seva il·lusió.
645 El riu obre un llit i després el llit esclavitza el riu.
646 Només coneix els camins rectes qui ha errat algun cop pels torts.
647 La tècnica és l’esforç per a estalviar esforç.
648 Sempre que ensenyis, ensenya alhora a dubtar del que ensenyes.
649 La gota forada la pedra, no per la força, sinó per la seva constància.
650 Quan no tenim una creu gran per suportar, ens la fabriquem amb dues fustetes.
651 Si recte vols anar, sol camina; qui es recolza, s’inclina.
652 De vegades fa més efecte el que es calla que el que es diu.
653 Tots ens consolem pensant que aquest present no és més que el prefaci de la bella novel·la de l’esdevenidor.
654 El verí es troba en la dosi.
655 Mai l’home no arriba a caure tan baix com quan pensa que no pot haver-hi res superior a ell.
656 La democràcia no significa «valc tant com tu», sinó «vals tant com jo».
657 El cor té raons que la raó no comprèn.
658 Poca cosa ens consola, perquè poca cosa ens afligeix.
659 Els hàbits són una segona naturalesa que destrueix la primera.
660 Només hi ha dues menes d’homes: una, la dels justos que es creuen pecadors, i una altra, la dels pecadors que es creuen justos.
661 Hi ha quelcom més trist que envellir, i és continuar essent nen.
662 Si t’atures cada cop que un gos borda, mai no arribaràs al final del teu camí.
663 Allò que anomenem sort no és més que la projecció de les nostres qualitats i defectes.
664 El peix gros es menja el petit.
665 Dels fumadors, en podem aprendre la tolerància. Encara no en conec cap que s’hagi queixat dels no fumadors.
666 Qui parla malament d’altres, es condemna ell mateix.
667 La neu resta molt temps sobre els terres pedregosos, però desapareix aviat sobre les terres conreades.
668 Et pots casar o restar solter; et penediràs de totes dues coses.
669 La petitesa de l’home no s’adona de la grandesa de les menuderies.
670 Quan em diuen que sóc massa vell per fer alguna cosa, procuro fer-la immediatament.
671 Porta temps arribar a ser jove.
672 Els homes han construït massa muralles i no suficients ponts.
673 Aprèn a conèixer el moment adequat.
674 No menyspreïs ningú; un àtom fa ombra.
675 Ajuda els altres a aixecar la seva càrrega, però no a portar-la.
676 Entre dos homes iguals en força, el qui té raó és el més fort.
677 Eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes.
678 Consola’t de suportar les injustícies: la veritable desgràcia consisteix a cometre-les.
679 L’home és moral pels seus temors i immoral pels seus desitjos.
680 En tota lluita entre l’amor i la rutina qui perd sempre és l’amor.
681 La facultat més forta de l’home és l’oblit.
682 Els regals són l’alleujament de l’agraïment.
683 El millor guardià d’una cosa qualsevol pot ser el seu lladre més hàbil.
684 Cercant el bé dels nostres semblants trobem el nostre.
685 Tem la vellesa, perquè mai no ve sola.
686 És preferible deixar als fills un bon cabal de consciència que no pas d’or.
687 Tot cercant allò que és incert, perdem el que és segur.
688 Mai el ratolí no confia a un sol forat el seu destí.
689 L’amor és tan ric en mel com en fel.
690 L’home és un llop per a l’home.
691 Com més practico, més sort tinc.
692 Gaudir de tots els plaers és insensat; evitar-los, insensible.
693 Qui té molts vicis té molts amos.
694 L’ull de l’amo engreixa el cavall.
695 Mentre els necis decideixen, els intel·ligents deliberen.
696 La felicitat és una estació de parada entre el poc i el massa.
697 Les paraules són com les fulles. Quan són abundants, poc fruit hi ha entre elles.
698 Benaurat qui res no espera, perquè mai no patirà desenganys.
699 El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.
700 Les millors fruites són les que han estat picades pels ocells: així els millors homes són aquells en qui s’aferrissa la calúmnia.
701 La fastuositat exterior pot guarnir el vici, però mai embellir-lo.
702 Sobre totes les coses es poden fer dues afirmacions exactament contràries.
703 L’home és la mesura de totes les coses.
704 Qui no porta la seva creu no mereix corona.
705 Qui vol en aquesta vida totes les coses al seu gust, tindrà molts disgustos en la seva vida.
706 Els pecats, per a avorrir-los només cal fer-los.
707 Avui no és ahir; demà no ha arribat.
708 Afició és tot allò que venç la raó.
709 Tot el nostre mal es troba en el fet de conèixer la raó i seguir la passió.
710 Vols augmentar les teves virtuts? Procura encobrir-les.
711 Ningú no ofereix tant com el qui no pensa complir res.
712 El valent té por del contrari; el covard té por del seu propi temor.
713 Pateix la reprensió amb més paciència qui menys la mereix.
714 L’ànim que pensa en allò que pot témer comença a témer allò en què pot pensar.
715 Poques vegades qui rep el que no mereix agraeix el que rep.
716 Bé encerta qui sospita que sempre erra.
717 És més fàcil escriure contra la supèrbia que vèncer-la.
718 La possessió de la salut és com la de la hisenda, que se’n gaudeix gastant-la, i si no es gasta, no se’n gaudeix.
719 Tots anhelem arribar a vells, i tots neguem que hi hem arribat.
720 On hi ha poca justícia és greu tenir raó.
721 Si dónes un benefici, no el recordis mai; si el reps, mai no l’oblidis.
722 No visc per menjar; sinó que menjo per viure.
723 Del maldient al malfactor només hi va l’ocasió.
724 Qui pretén passar per savi entre els necis, passa per neci entre els savis.
725 Els rius més profunds són sempre els més silenciosos.
726 M’estimo més lamentar-me de la sort, que avergonyir-me de la victòria.
727 Tot arriba al temps a què pot esperar.
728 Ciència sense consciència no és més que ruïna de l’ànima.
729 Els més desgraciats no gosen plorar tant com els altres.
730 La glòria no és altra cosa que un oblit ajornat.
731 Vota l’home que promet menys. Serà el qui menys et decebrà.
732 No n’hi ha prou de fugir, s’ha de fugir en la bona direcció.
733 En una societat on no hi ha cap cosa per la qual valgui la pena morir, tampoc no val la pena de viure-hi.
734 Qui no sap el camí del mar, ha de triar el riu per company.
735 La picardia pot servir per a un passeig curt, però per a tot el camí l’honradesa és el millor.
736 Ensenyem el que ens cal aprendre.
Bernardino, comte de Rebolledo
737 No sap més qui més coses sap, sinó el qui sap les que més importen.
738 Un home ple de si mateix sempre està buit.
739 Hi hagué una edat d’or quan no es coneixia encara l’or.
Claire Elisabeth Gravier de Vergennes, comtessa de Remusat
740 La desgràcia pot afeblir la confiança, però no ha de trencar la convicció.
741 Els cops de l’adversitat són molt amargs, però mai no són estèrils.
742 La felicitat de la vida és un treball acceptat lliurement com un deure.
743 Digues de tant en tant la veritat per tal que et creguin quan menteixes.
744 Sort és, la majoria de vegades, el nom que s’aplica al mèrit dels altres.
745 De tots els mitjans que menen a la fortuna, els més segurs són la perseverança i el treball.
746 L’honradesa s’atura davant la porta i truca; el suborn entra.
747 És meravellós ser important, però és més important ser meravellós.
748 L’alegria és el cel sota el qual tot prospera.
749 La vellesa no és trista perquè cessen les nostres alegries sinó perquè s’acaben les nostres esperances.