1 Ningú no arriba al paradís amb els ulls eixuts.
2 L’èxit ha fet fracassar molts homes.
3 L’alegria és, sobretot, foment de salut.
4 Res que es pugui aconseguir sense pena ni treball, no és veritablement valuós.
5 La mesura de l’amor és estimar sense mesura.
6 La simulació de la humilitat és supèrbia.
7 Allò que sabem diem bé que ho creiem, però no tot el que creiem ho sabem.
8 La veritat és dolça i amarga. Quan és dolça, perdona; quan és amarga, cura.
9 De vegades, no dir tota la veritat no és mentida; sinó una forma superior de veritat.
10 Amb l’amor al proïsme el pobre és ric; sense l’amor al pobre el ric és pobre.
11 Si vols conservar una passió no en busquis les causes.
12 La sang s’hereta, el vici s’aferra.
13 La natura sempre afavoreix els qui desitgen salvar-se.
Jean-Baptiste Le Rond d’Alembert
14 La guerra és l’art de destruir els homes, la política és l’art d’enganyar-los.
15 L’home és, alhora, pare de les seves obres futures i fill de les passades.
16 A la vida gairebé tot prové de gairebé res.
17 El temps no és sinó l’espai entre dos records.
18 El destí té dues maneres de ferir-nos: negant els nostres desitjos i acomplint-los.
19 La destresa ajuda en tot, però no és suficient per a res.
20 Com més buit és un cor, més pesa.
21 Cadascun de nosaltres és l’enemic de si mateix.
22 Els homes savis discuteixen els problemes, i els necis els decideixen.
23 Si m’enganyes un cop, la culpa és teva, si m’enganyes dos cops, la culpa és meva.
24 La inexperiència és el que permet a la joventut dur a terme el que la vellesa sap que és impossible de realitzar.
25 Mentre perseguim l’inassolible fem impossible allò que és realitzable.
26 Si l’honradesa no fos un deure, hauria de ser un càlcul.
27 No hi ha animal tan manyac que lligat no s’irriti.
28 Substituir l’amor propi per l’amor als altres és canviar un tirà insofrible per un bon amic.
29 No s’ha d’acusar les bones teories de les males pràctiques.
30 La raó aprèn moltes coses que només el cor ensenya.
31 L’home que s’aixeca és encara més gran que el que no ha caigut.
32 On tothom serveix per a tot, ningú no serveix per a res.
33 L’esperança és el somni de l’home despert.
34 Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.
35 Els grans coneixements engendren els grans dubtes.
36 La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.
37 El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjors que elles, encarregats d’executar-les.
38 Només aquells que no esperen res de l’atzar són amos del destí.
39 Ja que no podem canviar els homes, no ens cansem de canviar les lleis.
40 La joventut seria l’estat ideal si arribés una mica més tard.
41 Nosaltres matem el temps, però ell ens enterra.
42 Creu en tu, però no dubtis sempre dels altres.
43 Envellir és l’únic mitjà de viure molt temps.
44 La llibertat no fa més feliços o millors els homes, simplement els fa més homes.
45 Si un comença amb certeses, acabarà amb dubtes, però si es conforma de començar amb dubtes, aconseguirà acabar amb certeses.
46 L’home savi crea més oportunitats que les que troba.
47 No són bons descobridors aquells que pensen que no existeix terra quan només poden veure mar.
48 Res no indueix l’home a sospitar molt com el fet de saber poc.
49 Saber triar el temps és estalviar temps.
50 L’esperança és un bon esmorzar, però és un mal sopar.
51 El diner és un bon servidor, però un mal amo.
52 El respecte a un mateix és, després de la religió, el principal fre dels vicis.
53 És bo estar sense vicis, però no ho és estar sense temptacions.
54 Les nostres obres són sovint millors que els nostres propòsits.
55 No tindràs caigudes ni errades que no et facin guanyar caminades.
56 La resignació és un suïcidi quotidià.
57 La necessitat és sovint l’esperó per al geni.
58 La glòria és un verí que s’ha de prendre en petites dosis.
59 No hi ha grans talents sense gran voluntat.
60 Si callo, em moro; però havent parlat, si em moro no callo.
61 He tingut èxit a la vida. Ara intento fer de la meva vida un èxit.
62 Actualment el delicte més gran de l’home ja no és haver nascut sinó fer néixer.
63 No hi ha ningú que busqui grans coses, que no ensopegui amb alguna.
64 Ens busquem en la felicitat, però ens trobem en la desgràcia.
65 La timidesa és desig d’agradar i temor de no aconseguir-ho.
66 Quan se cedeix a la por del mal s’experimenta ja el mal de la por.
67 Quan una medicina no fa mal hauríem d’alegrar-nos-en i no exigir, a més, que serveixi per a alguna cosa.
68 És molt difícil dir si l’home neix dolent o si es torna així de seguida.
69 El defecte de la igualtat és que la volem només amb els de dalt.
70 La soledat és molt maca… quan es té algú a qui comunicar-ho.
71 Qualsevol pena és gran per a un cor petit.
72 No deixis, per volar més alt, el teu niu sense caliu.
73 Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.
74 Els amors són com els nounats: fins que no ploren no se sap si viuen.
75 El diner no ens pot fer feliços, però és l’únic que ens compensa de no ser-ho.
76 Tot el que té un valor pot tenir un preu.
77 Molts creuen que tenir talent és una sort; ningú no creu que la sort pot ser qüestió de tenir talent.
78 Quan no es pensa el que es diu és quan es diu allò que es pensa.
79 L’únic egoisme acceptable és el de procurar que tots estiguin bé per estar un millor.
80 No sé si Déu existeix però, si existeix, sé que no li molestarà el meu dubte.
81 El vici és un error de càlcul en la recerca de la felicitat.
82 Si jo fos objecte, seria objectiu; com que sóc subjecte, sóc subjectiu.
83 Hem d’obrar com homes de pensament; hem de pensar com homes d’acció.
84 Es diu que el temps és un gran mestre; el que té de dolent és que va matant els seus deixebles.
85 Només s’ha de comptar amb un mateix… i tot i així no gaire.
86 La culpa no és en el sentiment, sinó en el consentiment.
87 On no hi ha l’home, la natura és un desert.
88 L’ajuda de la qual menys podem prescindir és la del propi esforç.
89 L’excés és un defecte.
90 Quan som diminuts, creiem que som Déu.
91 En tota adversitat de fortuna, el mal més gran és haver estat abans feliços.
92 La felicitat depèn més de com fem les cosesque de les coses que fem.
93 L’amor és una flor que neix al camp però que s’ha de conrear al jardí.
94 Viure és arriscar-se, caure i aixecar-se.
95 Des de la feblesa se cedeix, des de la fortalesa es concedeix.
96 Allò que més m’ha servit és allò que més m’ha costat.
97 Qui diu tot el que pensa, no pensa tot el que diu.
98 L’art de vèncer s’aprèn a les derrotes.
Louis Gabriel Ambroise, vescomte de Bonald
99 Un home pot no ser igual a un altre, però sempre serà el seu semblant.
100 El diner no ha de ser sinó el més poderós dels nostres esclaus.
101 El dubte és un dels noms de la intel·ligència.
102 L’única manera d’enganyar que, de vegades, assoleix l’èxit consisteix a ser sincer.
Stanislas Jean, marquès de Boufflers
103 Hi ha dues maneres d’agradar: divertir i interessar.
104 Allò que des de fa temps no ha patit canvis, pot semblar realment immutable.
105 Què és la riquesa? Res, si no es gasta; res, si es malgasta.
106 No demaneu tasques iguals a les vostres forces, demaneu forces iguals a les vostres tasques.
107 Quan pugem al cel se’ns revelen els àngels.
108 Estar contents amb poc és difícil; amb molt, impossible.
109 Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat.
110 El que se sacrifica a si mateix no s’equivoca mai.
111 La persona més fàcil d’enganyar és un mateix.
112 El que és a sota no ha de témer caigudes.
113 Les minúcies fan la perfecció… però la perfecció no és minúcia.
114 L’exemple és l’escola de la humanitat; l’única escola que pot instruir-la.
115 Alguns, perquè odien massa els vicis, estimen massa poc els homes.
116 Mai no ha dit una cosa la natura i una altra la saviesa.
117 Tots tenim pensaments ximples, però el savi se’ls calla.
118 Els mateixos gossos que es barallen per un os, quan no el tenen juguen junts.
George Gordon Noel, lord Byron
119 És fàcil morir per una dona, el que és difícil és viure amb ella.
120 L’adversitat és el primer pas cap a la veritat.
121 Si aprenem a viure gràcies a la societat, la soledat ens hauria d’ensenyar a morir.
122 La victòria més gran és vèncer-se a si mateix.
123 Una part de la medicina és l’art de fer-nos creure que els medicaments curen.
124 L’enveja és l’arna del talent.
125 Mentre jo ho cregui, què hi fa que allò que és cert no ho sigui?
126 Per obrar amb seny en el present, tinc posada l’oïda en el passat.
127 No hi ha crit de dolor que en el futur no tingui, finalment, el ressò d’una alegria.
128 No oblideu un instant què és quedar-se darrere, no anar al davant.
129 Què cal tenir en l’existència? Força a l’ànima i pau a la consciència.
130 L’èxit és fàcil d’obtenir. El que és difícil és merèixer-lo.
131 Tot el que sigui forçar l’evolució és destruir-la.
132 Hi ha dues maneres de governar els pobles; per la força o per la farsa.
133 No és gran el que neix en bressol d’or, sinó el que se’n fa digne.
134 Tot fracàs és el condiment que dóna sabor a l’èxit.
135 La raó d’Estat no s’ha d’oposar a l’estat de la raó.
136 La misèria, de qualsevol classe, no és la causa de la immoralitat, sinó que n’és l’efecte.
137 El meu regne no és el que tinc sinó el que faig.
138 Benaurat aquell que ha trobat el seu treball; que no demani més felicitat.
139 L’únic mitjà de sortir guanyant d’una discussió és evitar-la.
140 Les idees contràries clarifiquen les pròpies.
141 Val més tornar a sembrar que plorar per la collita que es va perdre.
142 Del cor a la intel·ligència el camí és més fàcil que no pas de la intel·ligència al cor.
143 Puc perdonar tots els errors menys els meus.
144 El bon penediment és la millor medicina que tenen les malalties de l’ànima.
145 Si ensopega el càntir amb la pedra, o la pedra amb el càntir, malament per al càntir.
146 Mentre es guanya alguna cosa no es perd res.
147 Molt neci és qui, en descobrir un secret a un altre, li demana insistentment que el guardi.
148 El camí és millor que la fonda.
149 Allò que sabem sentir ho sabem dir.
150 No hi ha raonament bo que essent llarg ho sembli.
151 El costum del vici es torna naturalesa.
152 No hi ha record que el temps no esborri ni pena que la mort no acabi.
153 No desitgis i seràs l’home més ric del món.
154 Els dols amb pa ho són menys.
155 La veritat pot emmalaltir, però mai morir del tot.
156 Els homes gairebé sempre creuen fàcilment allò que desitgen.
Sébastien Roch Nicolas Chamfort
157 Com més es jutja, senyal que menys s’estima.
158 La societat es compon de dues grans castes: la dels qui tenen més menjar que gana, i la dels qui tenen més gana que menjar.
159 El dia més irremeiablement perdut és aquell en què no hem rigut.
160 L’home arriba novici a cada edat de la vida.
161 És més fàcil legalitzar certes coses que legitimar-les.
162 La falsa modèstia és la més decent de totes les mentides.
163 Amb la felicitat passa com amb els rellotges, que els menys complicats són els que menys s’espatllen.
164 La veritable felicitat costa poc; si és cara, no és de bona mena.
165 Ser original, molt bé; pretendre ser-ho, molt malament.
166 L’excés de modèstia és un excés d’orgull.
167 Allò que és digne de ser fet, és digne que es faci bé.
168 Tingues cura dels minuts, perquè les hores ja tenen cura d’elles mateixes.
169 No alliberis el camell de la càrrega del seu gep; podries estar alliberant-lo de ser camell.
170 La fúria amb què el món actual cerca el plaer prova que n’està mancat.
171 La vellesa no és tan dolenta quan es considera l’alternativa.
172 L’ocell canta encara que la branca cruixeixi, perquè sap què són les seves ales.
173 El baró fort recull el fruit amb les pròpies mans, o l’arrenca de l’arbre de la sort.
174 Tota dificultat eludida i no vençuda es convertirà més tard en un fantasma que destorbarà el nostre repòs.
Winston Leonard Spencer Churchill
175 Un optimista veu una oportunitat en qualsevol calamitat; un pessimista veu una calamitat en qualsevol oportunitat.
176 Els records embelleixen la vida, però només l’oblit la fa tolerable.
177 El millor condiment del menjar és la gana.
178 La cara és el mirall de l’ànima.
179 Com més moral és l’home, menys acusa d’immoralitat els altres.
180 La força és el dret de les bèsties.
181 Tot allò que es conforma amb les lleis naturals, ha de trobar-se entre les coses bones.
182 Els homes són com els vins: l’edat fa agrejar els dolents i millorar els bons.
183 El dolor, si és greu, és breu; si és llarg, és lleu.
184 Prudència és saber distingir les coses que es poden desitjar de les coses que s’han d’evitar.
185 Fra Exemple és el millor predicador.
186 L’amor és l’únic esport que no se suspèn per manca de llum.
187 No fer mai res és la millor manera de conservar tota la fe en les nostres possibilitats.
188 Ser capaç de morir per una idea no és grandesa; la grandesa és tenir la idea.
189 Quan s’és estimat, no es dubta de res. Quan s’estima, es dubta de tot.
190 La majoria de les nostres errades en la vida neixen del fet que quan hem de pensar, sentim, i quan hem de sentir, pensem.
191 Pel carrer del «després» s’arriba a la plaça del «mai».
192 Ningú no és un gran home per al seu criat.
193 En temps de corrupció és quan es fan més lleis.
194 El qui no es perdona res a si mateix, mereix que li ho perdonin tot.
195 En comptes de lamentar el teu anonimat, procura fer-te digne de ser conegut.
196 Esforça’t a evitar delictes per no necessitar càstigs.
197 L’home que ha comès un error i no el corregeix, comet un error més gran.
198 No es poden fer talles de fusta corcada.
199 No hem de parlar mai ni bé ni malament de nosaltres mateixos; bé perquè no ens creurien, i malament perquè ho creurien fàcilment.
200 Allò que no vulguis que els altres et facin a tu, no ho facis als altres.
201 No tots els homes poden ser il·lustres, però tots poden ser bons.
202 Només pot ser feliç sempre qui sàpiga ser feliç amb tot.
203 Som criatures tan volubles que acabem experimentant els sentiments que fingim.
204 El temps és un gran mestre que arregla moltes coses.
205 El qui perdona amb facilitat convida a l’ofensa.
206 Si haguéssim de tolerar als altres tot allò que ens permetem a nosaltres mateixos, la vida seria intolerable.
207 Talent és allò que un posseeix; geni és allò que el posseeix a un.
208 El remordiment és l’ou fatal que pon el plaer.
209 Déu va crear el camp, i l’home, la ciutat.
210 No pot ferir-nos la injúria sinó quan la recordem; per això la millor revenja és l’oblit.
211 Qui pot canviar els seus pensaments pot canviar el seu destí.
212 Per parlar bé cal parlar poc.
213 La grandesa i l’honor són com els perfums: els qui en porten gairebé no els senten.
214 Mai no es va tan lluny com quan no se sap on es va.
215 Moltes persones no fan els vuitanta perquè intenten durant massa temps quedar-se en els quaranta.
216 Els homes envelleixen, però no maduren.
217 És curiós que la vida, com més buida és, més pesa.
218 En la vida hi ha moltes coses més importants que el diner; però totes valen molts diners.
219 El pitjor de tots els mals és creure que els mals no tenen remei.
220 Als cims més alts només hi poden arribar les àguiles i els rèptils; els que volen molt alt i els que s’arrosseguen sense soroll.
221 Amics són aquells que en la prosperitat vénen quan són cridats i en l’adversitat sense ser-ho.
222 Estem sempre disposats a creure allò que anhelem.
223 No ser útil per a ningú equival a no valer per a res.
224 No n’hi ha prou de tenir un bon seny, el principal és aplicar-lo bé.
225 Qui malbarata el temps és un lladre que roba dies a la vida.
226 Un home no sap mai de què és capaç fins que ho intenta.
227 Que l’amor és tot el que hi ha, és tot el que sabem de l’amor.
228 El qui et parla dels defectes dels altres, amb els altres parla dels teus.
229 L’home no ha nascut per ser jutjat, sinó per ser comprès.
230 Tenim dues orelles i una sola llengua per a escoltar més i parlar menys.
231 La saviesa serveix de fre a la joventut, de consol als vells, de riquesa als pobres i d’ornament als rics.
232 Tot arriba, sempre que un sàpiga esperar.
233 Confiem massa en els sistemes i molt poc en els homes.
234 Tenir consciència de la pròpia ignorància és un gran pas cap al saber.
Fiódor Mikhaïlovitx Dostoievski
235 Un home que no s’inclina davant de res, mai no podrà suportar la càrrega d’ell mateix.
236 Si ens podem preguntar: «Sóc o no sóc responsable dels meus actes?», significa que sí que ho som.
237 L’honor que es ven sempre és pagat més car del que val.
Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas
238 No facis el que no pots dir.
239 El crim més gran és el suïcidi, perquè és l’únic que no admet el penediment.
240 Molt aviat en la vida és massa tard.
241 Estar contents amb poc és difícil, amb molt és impossible.
242 A la joventut aprenem, a la vellesa entenem.
243 Només la mà que esborra pot escriure de nou.
244 El pensament és la llavor de l’acció.
245 Les bones maneres són la forma feliç de fer les coses.
246 Només l’obediència dóna dret al comandament.
247 Els anys ensenyen moltes coses que els dies mai no arriben a conèixer.
248 La confiança en si mateix és el primer secret de l’èxit.
249 Jo considero feliç aquell qui, quan es parla d’èxits, busca la resposta en el treball.
250 Tots els homes que conec són superiors a mi en algun aspecte. I en aquest aspecte, aprenc d’ells.
251 La més gran fortuna d’un home és trobar per a la seva activitat el treball més apropiat de les seves aptituds congènites.