252 El cel ens ven els béns al preu dels nostres treballs.
253 Si vols quelcom de bo, busca-ho en tu mateix.
254 Vols ser ric? Doncs no et dediquis a augmentar els teus béns, sinó a disminuir la teva cobdícia.
255 No hi ha cosa que sigui suficient per a aquell que no queda satisfet amb poc.
256 Replega’t dins de tu mateix, sobretot quan necessitis companyia.
257 La mort tinguda com el més horrible dels mals de fet no és res, perquè mentre nosaltres som, la mort no és, i quan aquesta arriba, nosaltres no som.
258 És millor prevenir que curar.
259 La por és natural en el prudent i saber-la vèncer és ser valent.
260 El qui escomet el treball amb bon ànim, ja n’ha fet la meitat.
261 Les paraules són metges de l’ànim malalt.
262 La major part dels homes prefereixen semblar que no pas ser.
263 Ningú no guarda millor un secret que aquell que l’ignora.
264 Es pot confiar en les persones dolentes, no canvien mai.
265 Si sempre tens l’arc tensat, el trencaràs aviat.
266 Tots els qui saben poc volen mostrar pertot arreu el que saben.
267 Només qui és cec se’n va amb serenitat al precipici.
François de Salignac de La Mothe Fénelon
268 Només la desgràcia pot obrir a l’home els ulls a la veritat.
269 Fuig dels elogis, però tracta de merèixer-los.
270 Quan un no estima gens la seva vida, es converteix en amo de l’aliena.
271 Si la fe no fos la primera de les virtuts, seria sempre el més gran dels consols.
272 No tanquis mai la mà: no hi ha manera millor de gaudir dels béns que donant-los.
273 La llum és per a tots els ulls: però no tots els ulls estan fets per a la llum.
274 La ciència d’allargar la vida consisteix a no reduir-la.
275 L’home mediocre sempre pesa bé; però la seva balança és falsa.
276 Les veritats més senzilles són aquelles a les quals l’home arriba més tard.
Edwige Caroline Cunati Feuillère
277 La felicitat consisteix a tenir bona salut i mala memòria.
278 Exigeix-ho tot de tu mateix i no demanis res als altres.
279 Vivim en un món on els homes només duen vestits ja confeccionats. Pitjor per a tu si tens massa talla.
280 La malenconia no és altra cosa que un record inconscient.
Bernard Le Bovier de Fontenelle
281 És veritat que no es pot trobar la pedra filosofal, però està bé que es busqui.
282 La salut és la unitat que dóna valor a tots els zeros de la vida.
283 Una gran part dels homes obra sense pensar. L’altra pensa sense obrar.
284 La majoria dels homes que no saben què fer d’aquesta vida en volen una altra, que no s’acabi mai.
285 No cal que els bons exemples siguin veritat. N’hi ha prou que siguin exemples de debò.
286 El càstig del delicte consisteix a haver-lo comès.
287 Necessito poc i aquest poc el necessito molt poc.
288 En nosaltres, ho excusem tot; en els altres, res; volem vendre car i comprar barat.
289 El temps és or.
290 Més val estar sols que mal acompanyats.
291 No deixis per a demà allò que puguis fer avui.
292 Qui compra el que és superflu no trigarà a veure’s obligat a vendre el que és necessari.
293 Pren consell del vi, però decideix després amb aigua.
294 La mandra camina tan a poc a poc que la pobresa no triga a atrapar-la.
295 Guarda’t de l’ocasió i Déu et guardarà del pecat.
296 Invertir en coneixements produeix sempre els millors interessos.
297 On hi ha matrimoni sense amor, hi haurà amor sense matrimoni.
298 El nen és el pare de l’home.
299 Només l’experiència pròpia i personal fa l’home savi.
300 He estat un home afortunat; res en la vida no m’ha estat fàcil.
301 Una bona tanca fa bons veïns.
302 La felicitat és més intensa com menys extensa és.
303 El paradís dels ximples és l’infern dels assenyats.
304 Quan la passió entra per la porta del davant, el seny s’escapa per la del darrere.
305 Qui té el nas molt llarg, creu que tothom parla d’ell.
306 Qui premia l’adulació la sol·licita.
307 El qui busca l’oblit en la solitud només fa créixer el record.
308 Si ens posem de catifa és lògic que la gent ens trepitgi.
309 Aquesta societat ens dóna facilitats per fer l’amor, però no per enamorar-nos.
310 Al poder li passa com a la noguera, no deixa créixer res sota la seva ombra.
311 En fer una gran reverència a algú, sempre es dóna l’esquena a algú altre.
312 El valor molts cops no és més que l’efecte d’una gran por.
313 La no-violència és la llei dels homes; la violència és la llei dels animals.
314 Ull per ull, i el món quedarà cec.
315 La puresa dels mitjans ha de ser igual a la puresa del fi.
316 La sinceritat no obliga a dir-ho tot, sinó que allò que es diu sigui allò que es pensa.
317 L’horitzó és en els ulls i no en la realitat.
318 Bacus ha ofegat més homes que Neptú.
319 L’originalitat és el retorn als orígens.
320 La veritat és filla del temps.
Stéphanie Félicité du Crest, comtessa de Genlis
321 S’exigeix massa capacitat per als treballs modestos, i massa poca per als importants.
322 Posseeix un bon judici aquell qui no confia del tot en el seu.
323 Ens valem de mentides per seduir i pretenem ser estimats per nosaltres mateixos.
324 Ella no em va estimar a mi, sinó el qui jo desitjava ser; i sempre em va retreure que no hagués acomplert els meus desitjos.
325 On hi ha vertader valor es dóna també vertadera modèstia.
326 Que el teu cos no sigui la primera fossa del teu esquelet.
327 Quan l’home es troba a si mateix, no troba res.
328 L’alegria i l’amor són les dues ales per a les grans accions.
329 L’home que no té res per perdre és perillós.
330 La millor lliçó és aquella que ens ensenya a dominar-nos.
331 Sortosament, l’home només és capaç d’una certa mesura d’infelicitat: un cop sobrepassada, queda o anihilat o indiferent.
332 Som tots tan limitats que creiem sempre que tenim raó.
333 L’home creu ser sempre més del que és i s’estima menys del que val.
334 Molts homes no s’equivoquen mai perquè no es proposen res raonable.
335 Els nostres desitjos són pressentiments de les qualitats que jauen en nosaltres. Anunci del que som capaços de fer.
336 Si teniu confiança en vosaltres mateixos, inspirareu confiança en els altres.
337 Ser pobre i semblar-ho és el mètode més segur per no aixecar mai el cap.
338 La nostra glòria més gran no rau a no haver caigut mai, sinó a aixecar-nos cada vegada que caiem.
339 Les paraules, cera; les obres, acer.
340 Veig els problemes, però no la solució; aquesta és la tragèdia d’aquells que sospiren per una humanitat millor.
341 Allò veritablement terrible quan es busca la veritat és que es troba.
342 El que és breu, si és bo, dues vegades bo; i fins i tot el que és dolent, si és poc, no és tan dolent.
343 Per viure, deixa viure.
344 El mentider té dos mals: que ni creu ni és cregut.
345 Fuig en tot de l’excés.
346 La constància és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit.
347 L’amor és com l’aigua, si no hi ha res que l’agiti es podreix.
348 Pobre amor aquell al qual la fantasia deixa de fer companyia.
349 Com més posseeix l’home, menys es posseeix a si mateix.
350 L’home comença, de fet, a ser vell quan deixa de ser educable.
351 La veritable elegància no consisteix en el fet que allò que ens posem ens millori, sinó a millorar allò que ens posem.
352 El caràcter és la meitat del destí.
353 A l’home que fa tot el que pot, no li podem dir que no fa tot el que cal.
354 Per a molts, la moral no és altra cosa que les precaucions que es prenen per transgredir-la.
355 El veritable secret de la felicitat consisteix a exigir molt d’un mateix i molt poc dels altres.
356 El poc que jo sé ho dec a la meva ignorància.
357 El viatge més llarg és el viatge cap a l’interior.
358 Nosaltres som força allò que els altres pensen que som.
359 Mai no farem servir més encertadament els nostres vicis que fent combatre els uns contra els altres.
360 La càrrega que es queda en el fusell el rovella. Així com la força en l’home.
361 Res no és, tot esdevé.
362 Si ho considerem bé, tots estem despullats dintre dels nostres vestits.
363 Tothom vol arribar a vell, però ningú no vol ser-ho.
364 Si la felicitat estigués feta de plaers corporals, diríem que els bous són feliços quan troben cigrons per a menjar.
365 Parlar sense pensar és disparar sense apuntar.
366 Qui camina descalç no ha de plantar espines.
367 Cal perdre una mosca per a pescar una truita.
368 Com més puja el mico, més ensenya la cua.
369 Sàpiguen que oblidar allò que és dolent també és tenir memòria.
370 Si us plau, estimeu-me poc si voleu estimar-me molt temps.
371 Si afegeixes sovint poc al poc, arribaràs al molt.
372 No hi ha res en el món tan pesat per a l’home com seguir el camí que el condueix a ell mateix.
373 Si discutissin el cap i el cor, acabaria per decidir el cor. El pobre cap cedeix sempre, perquè és el més prudent.
374 Qui recolza en els altres, veu com trontolla el món; qui recolza en si mateix es manté segur.
375 A grans mals, grans remeis.
376 Moltes idees creixen quan es trasplanten a una intel·ligència diferent d’aquella de la qual van néixer.
377 Qui confia en si mateix serà cabdill de l’eixam.
378 Qui no sap viure amb poc serà sempre un esclau.
379 Els necis, quan volen eludir uns vicis, cauen en els contraris.
380 Ningú no neix lliure de vicis; i l’home més perfecte és aquell que només en té de petits.
381 Qui comença una cosa ja en té feta la meitat.
382 Afegeix a la teva prudència un gra de bogeria.
383 No s’ha de treure de la llum fum, sinó del fum llum.
384 Procura ser com els aduladors et pinten.
385 No gosem tornar a ofendre més aquells que perdonen sempre.
386 En amor, l’autoritat correspon per dret propi al qui estima menys.
387 El millor consell el dóna l’experiència; però sempre arriba massa tard.
388 No fer res és el camí per a no ser ningú.
389 Tothom qui té una ocupació té una oportunitat.
390 Fa una immensa tristesa pensar que la natura parla mentre el gènere humà no escolta.
391 Qui sempre m’insulta no m’ofèn mai.
392 Res de tan estúpid com vèncer; la vertadera glòria es troba en el convèncer.
393 A ningú no li manquen forces; el que a molts els manca és voluntat.
394 El deure té una gran semblança amb la felicitat dels altres.
395 En els ulls del jove crema la flama. En els ulls del vell brilla la llum.
396 El pitjor de la immortalitat és que s’ha de morir per assolir-la.
397 L’experiència no és el que et passa, sinó el que fas amb el que et passa.
398 La investigació de les malalties ha avançat tant que cada vegada és més difícil trobar algú que estigui completament sa.
399 La nostra societat és masculina, i fins que no hi entri la dona no serà humana.
400 La bellesa és un acord entre el contingut i la forma.
401 La saviesa del savi no és més que sentit comú en grau poc comú.
402 En la vida no hi ha premis ni càstigs, sinó conseqüències.
403 El sentit comú és l’instint de la veritat.
404 El principi més profund del caràcter humà és l’anhel de ser apreciat.
405 El pudor és un sòlid que només es dissol en alcohol o en diners.
406 Quan ha de decidir el cor, és millor que decideixi el cap.
407 La vida és tan amarga que cada dia fa venir ganes de menjar.
408 Hi ha dues maneres d’aconseguir la felicitat: una, fer-se l’idiota; una altra, ser-ho.
409 Treballa en alguna cosa perquè el diable et trobi sempre ocupat.
410 L’amor és com el xarampió: com més tard arriba, pitjor.
411 La intel·ligència no serveix per a guiar l’instint, sinó per a comprendre’l.
412 On no hi ha l’esperança, no hi pot haver l’esforç.
413 La gran font del plaer és la varietat.
414 Els homes no sospiten culpes que ells no cometen.
415 Quasi tots els absurds de la nostra conducta neixen d’imitar aquell a qui no ens podem assemblar.
416 La prudència dóna seguretat a la vida, però poques vegades la fa sortosa.
417 Sense sobrietat ningú no pot fer-se ric, i amb sobrietat molt pocs seran pobres.
418 Si la fortuna vol fer estimable un home, li atorga virtuts; si vol fer-lo estimat, li concedeix èxits.
419 Els nens necessiten més models que crítics.
420 Els orgullosos se m’afigura que tenen, com els nans, traça d’homes i talla de nens.
421 El geni comença les obres grans, però només el treball les acaba.
422 Rere la voluntat hi ha el desig; si aquest no la impulsa, quedarà immòbil.
423 Aquest és el càstig més important del culpable: mai no serà absolt en el tribunal de la pròpia consciència.
424 L’home honest és sempre un principiant.
425 Els homes que tenen els mateixos vicis es recolzen mútuament.
426 En la teva lluita contra la resta del món, et recomano que et posis del costat de la resta del món.
427 Els grans esperits són com els núvols: recullen per desprendre’s.
428 Haig de fer perquè puc fer.
429 No és fàcil estimar a qui s’estima massa.
430 La llibertat és el dret d’escollir les persones que tindran l’obligació de limitar-nos-la.
431 Té molt de mentida dir veritats que no sentim.
432 L’amor neix de res i mor de tot.
433 Crec en Déu que va fer els homes, però no en el que els homes han fet.
434 S’anomena matrimoni de conveniència un matrimoni entre persones que no es convenen gens ni mica.
435 L’home tot ho perfecciona entorn seu; el que no encerta és a perfeccionar-se ell mateix.
436 La felicitat es compon d’infortunis evitats.
437 Els altaveus reforcen la veu, però no els arguments.
438 Si cada any suprimíssim un vici, aviat seríem perfectes.
439 Si no podem posar fi a les nostres diferències, contribuïm que el món sigui un lloc apte per a elles.
440 Utilitzem el temps com a eina, no com a vehicle.
441 El futur no és un regal, és una conquesta.
442 L’única vegada que no hem de fracassar és quan intentem alguna cosa per darrera vegada.
443 Ningú no ens pujarà al damunt si no dobleguem l’esquena.
444 S’és vell quan es té més alegria pel passat que pel futur.
445 Sovint aconseguim que se’ns entengui millor parlant menys.
446 L’amor no es manifesta en el desig de ficar-se al llit amb algú, sinó en el desig de dormir plegats.
447 Qui no ha caigut no sap com és possible aixecar-se.
Eduard René Lefebvre de Laboulaye
448 El demà és el gran enemic de l’avui.
449 Perquè parem massa atenció als defectes dels altres, morim sense haver tingut temps de conèixer els nostres.
450 Cortesia és l’art d’aparèixer per fora com un hauria de ser per dins.
451 Hi ha persones que comencen a parlar un moment abans d’haver pensat.
452 El motiu és el que fixa el mèrit de les accions humanes, i el desinterès, el que les porta a la perfecció.
453 Tot el nostre mal prové de no poder estar sols.
454 La vida és una tragèdia per als qui senten, i una comèdia per als qui pensen.
455 A la pobresa, li manquen moltes coses; però a l’avarícia li manca tot.
Jean-Baptiste Henri Lacordaire
456 Home honrat és aquell que mesura els seus drets pels seus deures.
457 El silenci és, després de la paraula, la segona potència d’aquest món.
458 La llibertat és el dret de fer el que no perjudiqui els altres.
459 Un ximple pobre sempre serà ximple. Un ximple ric sempre serà ric.
460 No serveix de res córrer; el que cal és sortir a temps.
461 Qui molt ha vist, poc pot haver retingut.
462 La utopia és una veritat prematura.
Anne Thérèse de Marguenat de Courcelles, marquesa de Lambert
463 Hi ha virtuts que no s’assoleixen sinó en l’adversitat. No sabem el que som fins que hem assaborit l’amargor de la desgràcia.
464 El temps pot tenir un part difícil, però no avorta mai.
465 El retard de la justícia és injustícia.
466 Segurament, la bondat no fa tan feliços els homes com la felicitat els fa bons.
467 Qui tot ho considera fàcil, trobarà moltes dificultats en la seva vida.
468 De dos lluitadors, el pensador venç.
469 Un viatge de mil milles comença amb un pas.
470 Saber quan un té suficient és ser ric.
471 L’home que no sap no parla; l’home que parla no sap.
472 La manera de fer és ser.
473 La vellesa és l’infern de les dones.
474 Molts cops ens avergonyiríem de les nostres més belles accions si la gent veiés tots els motius que les originen.
475 Els qui s’apliquen massa a les coses petites es fan gairebé sempre incapaços de les grans.
476 Res no impedeix tant ser natural com el desig de semblar-ho.
477 Es parla poc quan la vanitat no pren part en la conversa.
478 Quan els vicis ens deixen, ens envanim amb la creença que els hem deixat.
479 Moltes vegades qui lloa els altres només aspira a ser lloat per aquest capteniment.
480 Confessem els defectes petits per convèncer els altres que no en tenim de grans.
481 Les passions són els únics oradors que convencen sempre.
482 Si oferim resistència a les nostres passions, això es deu més a la seva feblesa que a la nostra fortalesa.
483 Per a situar-se en el món, cal fer el possible per semblar ja situat.
484 Valor perfecte és aquell que du a terme sense testimonis el mateix que seria capaç de fer davant de tothom.
485 La virtut no aniria gaire lluny si la vanitat no fos la seva companya.
486 El que ens priva molts cops de lliurar-nos a un sol vici és el fet de ser-ne presoners d’una munió.
487 No hi ha res impossible; hi ha camins que porten a tot. Si posseíssim prou voluntat, tindríem sempre prou mitjans.
488 En la gelosia, hi ha més amor propi que amor.
489 Els vells es complauen a donar bons consells per consolar-se de no poder donar mals exemples.
490 Es pot ser més llest que un altre; però no es pot ser més llest que tots els altres.
491 Només els grans homes tenen grans defectes.
492 El talent no ha de servir per a saber-ho i dir-ho tot, sinó per a saber el que s’ha de dir del que se sap.
493 No destruïu les creences que fan els altres feliços si no podeu inculcar-los-en altres de millors.
494 Quan no es té res per perdre, es pot arriscar molt bé tot.
495 El nombre pot crear l’autoritat, però no la competència.
496 L’home és el vertader creador del seu destí. Quan no n’està convençut no és res a la vida.
497 La covardia és la por consentida; el valor és la por dominada.
498 Les idees, com les puces, salten d’un home a un altre. Però no piquen tothom.
499 Fem les regles per als altres, i les excepcions per a nosaltres mateixos.
500 Considero que cal ser virtuós per a ser feliç, però també mantinc que s’ha de ser feliç per a ser virtuós.