TAHAR BEN JELLOUN —en àrab: الطاهر بن جلون— (Fes, Marroc, 1 de desembre del 1944) és un escriptor i poeta en llengua francesa, tot i que la seva llengua materna és l’àrab.

Durant la seva infantesa, va estudiar en una escola bilingüe àrab/francesa. Un cop finalitzats els estudis primaris, va continuar els seus estudis al Liceu de Tànger, culminant els estudis amb la carrera de filosofia a la Universitat Muhammad V de Rabat, on inicia la seva trajectòria literària escrivint el recull de poemes Hommes sous linceul de silence (1971). Més endavant, va exercir com a mestre de filosofia al Marroc, però l’any 1971 es va traslladar a França per l’arabització del sistema educatiu del seu país. Des de l’any 1972, participa en la publicació de nombrosos articles en diaris destacats, com ara Le Monde, El País, La Vanguardia i el Corriere della Sera.

L’any 1975 es va doctorar en psiquiatria social. Arran d’aquests estudis, va publicar la seva obra La réclusion solitaire, l’any 1976. No va ser fins al 1985 que va obtenir reconeixement internacional amb la seva obra L’infant de sorra i la continuació d’aquesta obra, La nit sagrada, li atorgà el premi Goncourt, l’any 1987. El 6 de maig del 2008 fou escollit membre de l’Acadèmia Goncourt.