BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L’ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES

Qui sap si més d’una vegada no us haureu preguntat quina importància quantitativa té la comunicació no verbal i com distribueixen la informació les diferents modalitats de comunicació. Us he de dir que tots els treballs quantitatius coincideixen a no donar mai més de la tercera part de la quantitat d’informació generada a la transportada mitjançant el llenguatge verbal en el sentit de lèxic més gramàtica. Tant és així que, fins i tot, el més famós i reconegut dels treballs amb base quantitativa realitzat sota la direcció del prestigiós psicòleg A. Mehrabian ofereix una distribució força sorprenent: pel que fa al llenguatge en sentit estricte, la seva aportació la situen cap al set per cent. Això sí, el noranta-tres per cent restant l’hauríem de distribuir entre un trenta-vuit per cert de l’aportació informativa que faria la veu, sí, la veu; i un cinquanta-cinc l’aportaria la comunicació no verbal en sentit estricte, l’expressió de la cara, la mirada, el somriure, els gestos, el tacte…

Val a dir que la major part de llibres sobre publicitat, gestió de la comunicació, propaganda o comunicació intercultural dediquen sempre alguna referència al famós treball de Mehrabian i la seva distribució quantitativa de la informació com a mitjana de tota la munió de situacions comunicatives —gairebé dues centes— que estudiaren. Sembla que sigui molt sorprenent, però si nosaltres pensem una mica només en les situacions comunicatives donades en les cures pal·liatives no ens ha de semblar tan estrany. Abans parlava del tacte, de la carícia o del massatge suau, de la mirada carregada de tendresa, del gest delicat o del moviment subtil del cap que acompanya un somriure, quanta informació no aporta a l’activitat de la cura o de la comunicació per damunt del llenguatge! I també entre els companys de feina o a casa amb la parella o amb els fills. Estareu d’acord que la major part de les coses les negociem de manera no verbal. Molt sovint, ens adonem de la seva força i del seu impacte tot i que no n’arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu. El poder de la veu rau en els tocs tan especials que li dóna el cos.