Fa vint-i-cinc anys…

Fa vint-i-cinc anys vaig començar a escriure un llibre per combatre el silenci que m’ofega des que vaig néixer. D’aquest llibre, format per sis parts, se n’ha publicat la primera, Una infància lacònica; el segon capítol de la segona, Una joventut afònica; la tercera, Una adolescència taciturna, composta per dos capítols publicats per separat, El segon exili i Les primeres vegades; la quarta, Una maduresa impassible, també publicada en dos volums separats, El primer amor i La primera desfeta; i tres annexos (1978; 2003, publicat amb el títol Dies que no he oblidat; i 2086, publicat amb el títol Les meves últimes paraules). Les pàgines que teniu a les mans són l’origen d’aquest projecte literari.