NATHANIEL HAWTHORNE (4 de juliol de 1804 – 19 de maig 1864), novel·lista i contista estatunidenc, és considerat una figura clau en el desenvolupament de la literatura nord-americana en els seus orígens.

Hawthorne és conegut sobretot pels seus relats breus —que ell va qualificar de «contes»—, moltes vegades de contingut sinistre, al gust de l’època, i per les seves quatres novel·les llargues: La lletra escarlata («The Scarlet Letter», 1850), La casa de les set teulades («The house of the Seven Gables», 1851), The Blithedale Romance (1852) i El faune de marbre («The Marble Faun», 1860). Una altra novel·la titulada Fanshawe, va ser publicada anònimament l’any 1828. Hawthorne va publicar així mateix diversos llibres de contes per a infants.

Autor enquadrable dins del romanticisme americà, com Edgar Allan Poe, gran part de la seva obra es localitza a Nova Anglaterra, i moltes de les seves històries recreen intensament l’ambient purità que amerava la societat d’aquells anys; així, Ethan Brand (1850), La marca de naixement (1843), La filla de Rappacini (1844), El vel negre del sacerdot (1844), etc.