La cronologia essencial és aquesta:

1958.

L’endemà de Santa Llúcia, en Ramon Planells abandona la llar de la seva tia i s’instal·la a dispesa al carrer de Salvà. Treballa a la casa Feliu i Sostres, on comença a ésser mal vist per les seves idees. El dia de Nadal, en un restaurant de pobres, coneix la Carmina, una puta que es fa dir Encarna i amb la qual s’entén durant uns mesos.

1959.

Confia l’original de la seva novel·la Al capdavall del carreró a l’editor Alibau. El detenen dues vegades, la segona a la casa on treballa. Dorm amb la Gràcia, la filla de la dispesera del carrer de Salvà. Es veu obligat a deixar l’empresa i després, per falta de pagament, la pensió. Durant una temporada viu com pot, manllevant diners als coneguts, passant gana i dormint en habitacions miserables on s’amunteguen fins i tot una cinquantena llarga d’homes.

1960.

Cobra uns diners de l’editor i abans de Sant Jordi publica Al capdavall del carreró, la seva primera novel·la, precedida per un llibre de narracions, Hi direm la nostra, editat quan encara vivia a casa de la Teresa. S’instal·la al carrer Nou de la Rambla fins que se li acaben els recursos i torna al seu viure bohemi. Escriu La porta i el ganivet i conspira breument amb un grup de l’oposició. La Carmina se’n va a passar uns dies al poble, però després s’hi queda. Més endavant, li escriurà que es casa amb un noi de la Corunya. Encontre amb la Teresa al pla de Palau.

1961.

Fa classes de francès i publica La porta i el ganivet. S’instal·la en una dispesa de Gràcia. Comença a escriure Avui, silenci. Coneix la Roser, una dissenyadora que viu separada del marit, i surt sovint amb ella. Renyeix amb en Codina i fa un viatge a París amb en Bellavista. Pel camí coneix la Mara, una noia italiana. Reprèn les seves relacions amb en Joan, el germà, interrompudes arran d’haver deixat casa de la seva tia.

1962.

Canvia de dispesa i ara s’instal·la a casa de la Reginalda, on coneix en Blanquer, un membre del PSUC que és amant de la dona, torna al carrer de Salvà a pagar el deute que va fer-hi anys enrera i es troba amb la Gràcia casada amb un viatjant. Acaba d’escriure Avui, silenci. Continua sortint amb la Roser i aconsegueix que la noia s’avingui a dormir amb ell; però resulta que pateix de vaginisme i no poden estimar-se normalment. En Blanquer és detingut a finals d’any.

1963.

Publica Avui, silenci. Ensenya català a més de francès i inicia la redacció de La cita és a les set. S’entén encara amb la Roser i un dia, inesperadament, pot triomfar de les seves inhibicions. En un meublé s’ensopega amb la Narcisa, dona de l’Arnau, i ella li demana una entrevista que acabarà al llit. Poc després torna a ésser detingut en Blanquer, aquest cop amb la Reginalda i tot.

1964.

Viu en una dispesa del carrer de la Canuda, on coneix en Saludes, un periodista que vol convèncer-lo d’escriure al diari. És detingut dues vegades en el transcurs de l’any. Acaba d’escriure La cita és a les set i renyeix amb la Roser, que ha decidit que vol tenir fills amb el seu marit, amb el qual es reconcilia. Fa les paus amb en Codina. Clandestinament, publica un recull d’articles i coneix en Pous, un dirigent de l’oposició esquerrana.

1965.

Publica La cita és a les set. És novament detingut i, aquest cop, processat, si bé el judici li resulta favorable i l’absolen. Se’n va a viure en una dispesa del carrer d’Escudellers, on conviu amb treballadors. Durant set setmanes s’entén amb la Narcisa. Ha conegut en Sensada, un membre de les Comissions Obreres, i li dóna classes de cultura general. És operat d’apendicitis i es veu obligat a separar-se de la Narcisa, la qual se’n va a viure a Madrid amb el seu home. Li telefona la Magda. Escriu, força ràpidament, Certament, difunt.

1966.

La Magda voldria casar-se amb ell, però en Ramon s’hi nega i acaben per separar-se sense que llur relació hagi arribat a una veritable intimitat. A finals d’any rep una carta de la Mara, des d’Amèrica, que li anuncia la seva propera arribada. Publica Certament, difunt i escriu L’ombra de la fosca.

1967.

Mara passa tres dies a Barcelona, on la fa entrevistar amb tot de dirigents polítics, cosa que es traduirà en tres articles de la noia en un diari italià. Parla abundantment d’ell i comença a fer-lo conèixer al seu país i a França. Algunes revistes publiquen contes seus. Narcisa publica un llibre, Cada dia a la mateixa hora, en el qual parla de llurs relacions. Publicació de L’ombra de la fosca.

1968.

S’instal·la en una pensió de la plaça de Letamendi, on treballa en una altra novel·la, encara sense títol. Publica a França, amb un pseudònim, una novella breu inspirada per la mort del Che Guevara. En Pous li anuncia la futura creació d’un moviment oposicional que abraçarà tots els partits i grups d’esquerra, i sol·licita la seva col·laboració. Poc després, la Mara, que no ha deixat d’escriure-li des de la seva anada a Barcelona, li proposa que es traslladi a Itàlia a viure amb ella.