Noces amb la mort

son totes les que cal.

Cada fill és un morir

elemental

Que plora amb dos pams

I calla quan tot ell és ferit.

Serviu-me canapès

allà al costat de la font;

Hi ha un banc obac

que fa la sesta a l’estiu

Mentre espera els tertulians.

Els convidats

més atraçats

Potser voldran discutir

al capvespre

El tema de la mort

I ha de ser un plaer

Discutir per discutir

l’indiscutible revés

Com si no hi hagués res més

Entre

cada glop de vi.

—Divaguem, si voleu.

Mentrestant

Tots fem d’amant

De la vida

I posem una aula

a l’extrem del jardí

Per ensenyar als nens

a fer el mateix.

I tant com dormen, àngels de Déu

A l’ombra de les núvies envellides.

Res après

en el seu cor petit.

Quan es despertin

jugaran entre les taules

Es miraran els melics

descobriran el pastís

Buscaran l’horitzó

des de dalt dels arbres.

—Divaguem, si voleu. L’oreig de tardor

Ha de tardar

mentre discutim. Prenem

Licors i tabacs

Com qui no fa res,

i analitzem

La tristor de la núvia.

Tanta presència de paraules

ens oblida

I a poc a poc, anem fent amics.