PRESENTACIÓ
Des de la forma —probablement barroera— d’engrapar un pal (o una pedra per fer-la xocar contra una altra a fi d’obtenir-ne instruments lítics) a la precisió amb què prenem ara els estris d’escriptura, la humanitat ha fet un camí llarg a través de centenars de milers d’anys. I no sembla pas que l’evolució tingués com a fita suprema la conquesta de l’escriptura; més aviat la direcció dels canvis portava cap a l’enriquiment del cervell, l’aparició del llenguatge i el desenvolupament de les habilitats manuals. Tres factors que, units, van donar els fruits més selectes de la història còsmica i que, potser accidentalment, es van mancomunar per fer possible la transcripció i fixació gràfiques dels productes de la parla humana, tant per la via rica i refinada de l’escriptura xinesa, com pel sistema pràctic i econòmic de la representació alfabètica.
L’escriptura: Una introducció a la cultura alfabètica és alhora un homenatge a més de cinc mil anys de pràctica escriptural i una reflexió sobre els poders incalculables d’una activitat que ha marcat decisivament el desenvolupament del nostre món. Amb l’escriptura, instrument eficaç i ambivalent, s’han declarat les guerres i s’han signat els tractats de pau; s’han difós pseudoteories oportunistes i s’han fixat les grans troballes del pensament honest; però és sobretot gràcies a l’escriptura que s’ha anat acumulant i conservant una part essencial de la memòria humana: les ciències i les tècniques amb què cada generació nova pot fer camí sense haver de començar des de zero; les històries que ens lliguen a les nostres arrels i, molt especialment, aquestes obres excel·lents, tal vegada generosament gratuïtes, que són els escrits literaris, les elaboracions estètiques del llenguatge, la creació de mons possibles.
Són diverses, i relativament abundants, les obres en què la producció de l’escriptura és matèria de reflexió, tant des de la perspectiva teòrica com, sobretot, des de la dimensió històrica. Per dissort, però, en la nostra llengua hi mancava una obra de tipus general (hi ha obres excel·lents sobre la teoria i la pràctica de la construcció textual) orientada a contemplar aquestes dues vessants, i això justificava, si més no, la seva confecció i existència. A més, les obres internacionals sobre l’escriptura han estat fetes per historiadors, especialistes en desxiframent i experts diversos en llengües antigues; però no pas per gent interessada directament en l’estudi de l’estructura i funcions del llenguatge (llevat d’excepcions notabilíssimes). I aquest és un altre motiu que podia aconsellar, també, la conveniència d’una obra d’aquestes característiques.
El llibre ha estat pensat expressament perquè s’hi puguin encabir temes molt diferents, però tots relacionats amb l’escriptura: teoria, tipologia, història antiga i moderna, impremta, ortografia i puntuació dels escrits, construcció textual, perspectives de futur per a la lletra… Tot aquest conjunt de temes, és clar, sembla més apropiat per a una obra enciclopèdica que per confegir un llibre de dimensions relativament modestes. Però tal vegada podrà servir d’esperó per desvetllar la curiositat envers una activitat que, al llarg de tot el seu desenvolupament històric, ha anat servint els interessos d’unes societats cada cop més complexes i ha canviat, en certa mesura, la forma de percebre el món, de controlar els esdeveniments i d’organitzar el joc de la nostra convivència.