Respon la dida d’Hero a Leandre

—Tinc el pensament suspés d’admiració per la teua discreció, afable i graciós jove —respongué la discreta vella—, veient que vols enlletgir els actes virtuosos donant-los l’aparença de viciosos tractes, semblant a aquells que la fruita del seu hort se’ls fa més saborosa si la prenen saltant les parets, com els lladres. Si tu, així com dius (i raonablement s’ha de creure), dins els límits d’honestedat desitges que Hero, la meua afillada, visca com a muller teua, ja que ets tan prudent en elegir, no ho sigues menys a procurar el que virtuosament desitges. La meua afillada i senyora té un pare virtuós de gran prudència, una mare honesta de clara i virtuosa fama, parents en gran nombre i estima, amb els quals pots tractar honestament el que demanes. Si l’estimes tan meritòriament com dius, fuig no solament de cosa deshonesta, sinó de tot allò que pot semblar deshonestedat; que si per altres camins arribaves al terme que desitges, a tu mateix hauries fet gran ofensa quan per muller i senyora la posseiries.