Judicis escollits anticipats a propòsit d’Henri Butron durant les setmanes següents a la seva defunció.

EDDY ALFONSINO

El vaig fer intervenir en un dels meus curtmetratges que van anar a Hyères. No en puc pas dir gran cosa, sinó que no era pas un home per fotre’s una bala al cap. Ep, jo no dic res. Si els polis diuen que es va fotre una bala al cap, jo no els duré pas la contrària. Un bon xicot, era. Massa confiat. Ei, jo amb prou feines el coneixia. La premsa mira de fer-me passar com l’última persona que el va veure en vida, potser és veritat, però jo no era pas el seu millor amic ni res de res. Pregunteu-ho als altres. No vingueu amb conyes rares.

JACQUIE GOUIN

Era un personatge bastant fascinant. Feia pena quan volia passar per un dur, però dur quan un s’entendria. Una mena de fúria congelada, al marge de tot, absolutament de tot. Si hagués estat intel·ligent, hauria tingut alguna cosa de stirnerià, per dir-ho d’alguna manera. Però no era intel·ligent.

BEN DEBOURMANN

Butron era un tros de xacal rabiós. Me’n vaig adonar després, quan vaig saber el paper que havia tingut en l’afer N’Gustro. Era un autèntic nazi. Un xacal. Un tros de xacal rabiós.

COMISSARI GOÉMOND

Ja es veia que no era recuperable. Ho odiava tot. I era mal educat. Ja es veia venir que acabaria malament. Coneixia molt bé el seu pare i m’alegro que no hagi viscut prou per a veure-ho. I, a més, mitòman. El cas Butron, al capdavall, és un cas patològic.