Fossars del llop!
Barrancs de porc senglar!
Camps solitaris,
ningú no hi ha anat, ningú no hi anirà!
El llop! Els ulls, el llom del llop!
Davalla el llop per l’ull del bosc
movent les branques dels teixos,
bramulant en les fulles
a la recerca del sender més paorós i solitari.
Rastreja,
para, ensuma el vent,
clava l’urpa, dreça la testa, i udola
amb la nit a la gola…
UXÍO
NOVONEYRA,
Os eidos
(Trad. de l’autor)
El que sembla monstruós,
Tot allò que hom anomena monstruós,
Tot allò que hom reconeix com a monstruós,
Ve d’un mateix.
MILAREPA
(Trad. de l’autor)