Fossars del llop!

Barrancs de porc senglar!

Camps solitaris,

ningú no hi ha anat, ningú no hi anirà!

El llop! Els ulls, el llom del llop!

Davalla el llop per l’ull del bosc

movent les branques dels teixos,

bramulant en les fulles

a la recerca del sender més paorós i solitari.

Rastreja,

para, ensuma el vent,

clava l’urpa, dreça la testa, i udola

amb la nit a la gola…

UXÍO NOVONEYRA,
Os eidos
(Trad. de l’autor)

El que sembla monstruós,

Tot allò que hom anomena monstruós,

Tot allò que hom reconeix com a monstruós,

Ve d’un mateix.

MILAREPA
(Trad. de l’autor)