ÍNDEX RECORDATORI

Lothar von Trotha (1848-1920). General alemany que va dirigir el genocidi de les tribus de Namíbia. L’octubre de 1904 von Trotha determina un pla per enllestir la guerra amb els herero i la Batalla de Walerberg marcarà el final quan els alemanys enverinen els pous del Kalhari en una linea longitudinal, «una gorja mortal», d’uns 125 km amb l’ordre de matar tot aquell que volgués sortir, sigués home, dona o criatura. L’abril del 1905 acabà també amb els numa.

Independència de Singapur. El 9 d’agost del 1965.

Thomas Stanford Raffles (1781-1826). Creador del modern Singapur, quan va establir, el 1819, un campament britànic, on llavors era una illa pantanosa de no més de 600 metres quadrats.

Lee Kuan Yew. Primer Ministre de Singapur del 1959 al 1990. Actualment «Senior Minister».

Sukarno (1901-1970). President de la República d’Indonèsia entre 1945 i 1966. Dictador deposat per Suharto.

Suharto (1921-2008). President d’Indonèsia entre 1967 i 1998. Dictador i gran responsable del genocidi indonesi.

Dalai Lama (1935). El seu nom és Tenzyn Gyatzo. Fuig de la invasió xinesa del Tibet el 1959, a través de l’Himalaya, en un viatge mític.

Bokassa (1921-1996). Terrorífic dictador africà acusat de canibalisme.

Ferdinand Marcos (1917-1989). Dictador de Filipines.

Imelda Marcos (1929). Esposada amb l’anterior.

F. D. Roosveelt (1882-1945). President dels EUA durant la 2^a Guerra Mundial.

Stavros Niarchos (1909-1995). Armador grec.

A. Onassis (1906-1975). Armador grec.

G. Papadopoulos (1919-1999). Cap de la Dictadura dels coronels a Grècia.

A. Papandreu (1919.1996). Polític socialista grec. Oposat als coronels.

Melina Mercouri (1921-1994). Política i actriu grega. Ídem.

Mikis Theodorakis (1925). Polític i músic grec. Ídem.

Alekos Panagulis (1939-1976). Polític i poeta grec. Ídem.

Bombardeig de Barcelona. Del 16 al 18 de març de 1938 els avions Savoia italians, procedents de la base de Sòria, van descarregar durant 41 hores 44 tones de bombes sobre Barcelona, Badalona i altres ciutats de Catalunya.

Congrés Eucarístic de Barcelona. L’any 1952.

Desplegament de la senyera durant el Congrés. El dotze d’abril del 1952.

Antonio Juan Creix (1914-1985). Execrable policia de la Brigada Social, amb el seu germà Vicente, pels seus maltractes als detinguts polítics, en les dependències de la Jefatura Superior de Policia de la Via Laietana de Barcelona, durant l’època franquista.

Independència d’Israel. Passa per Theodor Herzl creador del sionisme, a finals del segle XIX, fins la declaració Balfour el 1918, i la declaració de la independència el 14 de maig del 1948. Així ho conta Josep Pla: el 1916 Anglaterra no disposa d’alcohol de llenya per la fabricació d’explosius. Lloyd George convoca el professor Weizmann, de la Universitat de Manchester i li demana que els ajudi a resoldre el problema. Weizmann respon que se n’ocuparà. Mr George té tanta pressa que Weizmann es posa a treballar de seguida, nit i dia. Algunes setmanes després Anglaterra pot disposar de tota l’Acetona que necessita. Quan li ho volen pagar, Weizmann contesta: «Jo no vull res per a mi, però sí que voldria que fessin alguna cosa pel meu poble». Llavors explica que és sionista i aspira que el seu poble pugui retrobar la pàtria originària. D’aquí s’esdevé la famosa carta escrita per Balfour a Lord Lionel de Rotchsild on li diu: Tinc el plaer de comunicar-vos, de la part de S.M., la següent declaració de simpatia per les aspiracions sionistes… el Govern veurà favorablement l’establiment a Palestina d’un fogar nacional pel poble jueu.

Leonardo Boff. Teòleg i filòsof brasiler. Fou un dels fundadors de la Teologia de l’Alliberació.

Leonidas Proano (1910-1988). Teòleg i filòsof equatorià.

Cortés conquereix Mèxic (1519 - 1521).

Batalla de l’Ebre. El juliol i el novembre del 1938.

Armstrong. L’Apolo XI arriba a la lluna el 16 de juliol del 1969.

Joan XXIII (1881-1963). El seu nom era Angelo Giuseppe Roncalli. Fou l’impulsor del Concili Vaticà.

John F. Kennedy (1917-1962). Assassinat a Dallas.

Robert Kennedy (1925-1968). Assassinat a Los Angeles.

Martin Luther King (1929-1968). Assassinat a Memphis.

Dani «el Roig» (1945). El seu nom era Daniel Cohn-Bendit. Actualment milita en el partit ecologista francès.

Lord Mountbatten (Louis de Battenberg) (1900-1979). Comandant suprem dels aliats en el sud-est asiàtic. Rep a Singapur la capitulació del Japó. Assassinat per un escamot de l’IRA el 1979.

Bombardeig sobre Dresden. El 13 i 15 de febrer del 1945.

Bomba atòmica sobre Hiroshima. El 6 d’agost del 1945.

Fets de maig del 68. París 1968.

Robespierre (1758-1794). Polític, primer monàrquic i després revolucionari francès, que instaurarà el període d’«el terror» durant la Revolució Francesa.

Marat (1743-1793). Periodista i col·laborador de l’anterior.

Fulgencio Batista (1910-1973). Dictador cubà entre 1952 i 1958, amb el suport dels EUA.

Fidel Castro (1926). Advocat. Entra triomfalment a La Habana l’u de gener del 1959.

Xé Guevara (1928-1967). Metge. Mor a mans de l’exèrcit bolivià, i esdevé un mite pels joves d’arreu.

Camilo Cienfuegos (1932-1959). Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit cubà. Hom creu que va ser assassinat per ordre de Fidel Castro.

Alçament de Pinochet. L’onze de setembre del 1973.

Joan Pujol-García (1912-1988). Nascut a Barcelona i mort a Veneçuela. Famós agent doble, amb el sobrenom de Garbo, durant la II Guerra Mundial.

J. Stalin (1879-1953). Sanguinari dictador de la URSS. Mor el 1953.

W. Churchill (1874-1965). Periodista i polític anglès.

Francisco Franco (1892-1975). Dictador d’Espanya del 1939 al 1975.

Revolta Cultural Xinesa (1966-1976).

Mao Ze Dong (1893-1976). Dictador de la Xina. Mor el catorze de maig del 1976.

Zhou En Lai (1898-1976). Primer ministre xinès des de 1949. Durant un període de temps fou ministre d’assumptes exteriors.

Lin Biao (1907-1971). S’estavella a Mongòlia el tretze de setembre del 1971, quan fugia a Moscou amb la seva família, després d’un atemptat frustrat contra en Mao.

Henry Kissinger (1923). Assistent especial d’afers exteriors i conseller de seguretat de Nixon quan promou la trobada amb Mao. Més tard Secretari d’Estat del 1973 al 1977. Personatge tenebrós. Se l’acusa entre d’altres d’organitzar el derrocament d’Allende, del cop d’Estat a Uruguai, de l’operació Còndor i de bombardejar secretament Laos i Cambotja.

Clarence M. Kelly (1911-1997). Agent de la CIA i de l’FBI.

Gran Canal de la Xina. El Jing Hang. Té una longitud superior als 1700 quilòmetres. És va construir per comunicar Pequín amb Hangzhou. És el més vell i més llarg del món.

Reunió Mao i Nixon a Pequín. El 21 de febrer del 1972 fou el primer dia d’un viatge històric a la Xina, què es tancaria una setmana més tard amb el comunicat de Xangai, en què ambdós països normalitzaven les relacions. A Nixon l’acompanyava Kissinger i l’assistent d’aquest Winston Lord, i a Mao, el seu primer ministre Zou En Lai i una sola intèrpret, la seva personal, Tang Wensheng (Nancy pels americans).

Violeta Chamorro (1929). Primer s’integra en la Junta de Reconstrucción Nacional quan Somoza marxa, i quatre anys després serà elegida presidenta del país, que governarà entre 1990 i 1997. En aquest temps retornarà propietats embargades i no perdrà el contacte amb els sandinistes.

Daniel Ortega (1945). Un dels caps del FSLN. President de Nicaragua des del 2007.

Ernesto Cardenal (1925). Poeta, revolucionari i sacerdot nicaragüenc.

Nelson Mandela (1918). Advocat, polític i probablement terrorista. Elegit president de Sud-àfrica el 1994 després de romandre 27 anys a la presó.

Genocidi a Rwanda. Des de l’abril al juliol del 1994. L’onze d’abril els belgues deixen l’ETO (Ecole Technique Officielle) a la seva sort i el dotze els hutus mataran als 1500 tutsis que s’amaguen a l’església.

Tribunal Internacional pels Crims a Rwanda. Judicis entre 1996 i 2006, primer a Rwanda i després a Arusha, Tanzània.

Atac terrorista a les torres bessones. L’onze de setembre del 2001.

Diego Rivera (1886-1957). El seu primer mural a Mèxic el pinta el 1922. Es parla que es volia nacionalitzar grec.

Frida Kahlo (1907-1954). Pinta «Las dos fridas» el 1941.

Rufino Tamayo (1899-1991). Creador de la mixografía.

Orozco (1883-1949). Pinta «Las últimas fuerzas españolas evacuando con horror el Castillo de San Juan de Ulúa» el 1915.

Miquel Àngel (1475-1564). Esculpeix el «David» entre 1501 i 1504. Pinta la «Capilla Sixtina».

Masaccio (1401-1428). Entre 1425 i 1428 pinta «La Trinitat» a l’església Santa Maria Novella de Florència. Un cert misticisme.

Leonardo Da Vinci (1452-1519). Pinta «La Gioconda» entre el 1503 i el 1506.

Rafael (1483-1520). Dibuixant, arquitecte i pintor. «La coronació de la Verge» la pinta entre el 1501 i el 1503.

Pablo Picasso (1881-1973). L’iniciador del cubisme amb «Les senyoretes d’Avinyó».

Antoni Tàpies (1923). Integra el moviment Dau el Set. Artista matèric.

Antonio Saura (1930-1007). Integra el moviment El Paso.

Rembrandt (1606-1669). Probablement «La ronda de nit» amaga un assassinat; s’hi veu la flama del tret d’un mosquet, i el que sembla una conspiració.

Vermeer (1632-1675). Molt detallista. «La noia llegint una carta» la pinta cap el 1657.

Rotkho (1903-1970). Un dels creadors de l’expressionisme abstracte.

Pollock (1912-1956). El gran representant de l’expressionisme abstracte. Pinta a base d’automatisme psíquic pur.

De Kooning (1904-1997). També expressionista abstracte. A la seva pintura se la presenta com action painting.

Turner (1775-1851). Romàntic, simbòlic i subjectiu. Pinta «La batalla de Trafalgar» el 1822.

Gainsborough (1727-1788). Gran pintor de paisatges sense figures.

Andy Warhol (1928-1987). Artista plàstic americà creador del pop-art.

Maria Callas (1923-1977). La seva «Traviata» sota la direcció de Kraus, orquestrada el 1958, està considerada la millor gravació d’aquesta òpera.

G. Rossini (1792-1868). Compon «Guillem Tell» el 1829.

Pau Casals (1876-1973). Enregistra «Les sis suits per violoncel» de Bach entre 1936 i 1939.

Jaqueline du Prè (1945-1987). Una de les més grans concertistes de violoncel del segle XX.

A. Vivaldi (1678-1741). Se’l considera el creador del llenguatge modern del concert. Connecta amb el segon barroc gràcies a Bach.

C. Monteverdi (1567-1643). Compon «Orfeo» el 1604, de fet la primera òpera, tal com s’entén avui dia, en què l’obertura és una part musical important.

A. Corelli (1653-1713). Gran violinista. Descobreix el violí. Representant per excel·lència del concerto grosso malgrat que l’inventor del concert en tres parts és Albinoni.

T. Albinoni (1671-1751). El conegut «Adagio» d’Albinoni no es seu sinó de Remo Giazzoto, que el va compondre el segle XX sobre un compàs de clavicordi d’Albinoni.

G. B. Pergolesi (1710-1736). Compon l’«Stabat Mater» el 1736.

F. J. Haydn (1732-1809). Compon el «Concert per violoncel i orquestra n^o 1 en do major» el 1761. Bona persona, admirador i amic de Mozart.

G. Mahler (1860-1911). Acaba la «Simfonia nº 5» el 1901. El quart moviment, l’«Adagietto», l’utilitzarà Luchino Visconti com a música de fons al film «Mort a Venècia».

F. Chopin (1810-1849). Compon el «Nocturn op 9 n^o 1» el 1830.

H. Berlioz (1803-1869). Compon la «Simfonia fantàstica» el 1830. Creador del concert amb gran orquestra.

L. V. Beethoven (1770-1827). Compon «Les primeres sonates per violoncel» el 1796.

J. S. Bach (1685-1750). Compon «Les sis suits per violoncel» cap el 1725. És el gran representant del barroc. Dóna a conèixer Albinoni i Vivaldi al públic del segle XVIII.

F. Mendelson (1809-1847). Pianista, compositor i director d’orquestra. Redescobreix Bach pel públic del segle XIX.

L. Bocherini (1743-1805). Violoncel·lista a la cort madrilenya del Carlos III. Compon el «Minuet del Quintet de corda» el 1775. Se’l pot escoltar de fons a la pel·lícula «El quintet de la mort».

Charles Gounod (1818-1933). Compon la famosa «Ave Maria», el 1859, sobre el primer preludi del «Clave ben temperat» de Bach Doménico Modugno (1928-1994). Canta «Vecchio frack» el 1955 i «Nel Blu Dipinto Di Blu» (Volare) el 1958.

Hair. Musical estrenat a Broadway el 1957.

Bob Dylan (1941). Cantautor, músic i poeta.

The Beatles. Probablement formen el grup definitiu el 1960.

Nessum Dorma. De l’òpera «Turandot» de Puccini.

P. I. Tchaikovski (1840-1893). Estrena «El llac dels cignes» el 1875.

Mistinguette (1875-1956).

Maurice Chevalier (1888-1972).

Édith Piaf (1915-1963).

Îves Montand (1921-1991).

Gilbert Becaud (1927-2001).

Jacques Brel (1929-1978).

Charles Trenet (1913-2001).

Pocahontas (1595-1617). Personatge històric. El primer que hi va escriure va ser John Davis el 1803. El 1924 va fer-se una pel·lícula muda i el 1995 la de dibuixos animats dels estudis Disney. S’han fet diversos llibres i comics sobre la seva vida.

Flash Gordon. Un tebeo de la postguerra. Altres tebeos de l’època: El Guerrero del Antifaz, Roberto Alcazar y Pedrin, El Capitan Trueno, i Hazanas Bélicas.

El Diario de Barcelona (1792-1994). El segon més antic d’Europa. Desaparegut.

Joaquim Ma de Nadal. Periodista i escriptor. És subtitulava «El cronista oficial de la ciudad».

U. Boccioni (1882-1916). Pare de l’escultura futurista. Presenta «Les formes úniques de continuïtat en l’espai» el 1913.

The Times. Fundat el 1785 com «The Daily Universal Register». Canvia el nom pel definitiu «The Times» el 1788.

The Observer. Periòdic setmanal anglès.

Paris Match. Revista setmanal francesa des del 1949.

Wulongyie: Licor fermentat de 50°B, fet d’arròs, blat, blat de moro i gluten d’arròs.

Maotai: Licor destil·lat de 53°B, procedent de la fermentació de la melca i el blat.

Casablanca. Mítica pel·lícula, considerada un gran clàssic. Dirigida per Michael Curtiz el 1942 i interpretada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.

Duel al sol. Pel·lícula dirigida per King Vidor el 1946 amb Gregory Peck, Jennifer Jones, Lionel Barrymore i Lillian Gish.

El signe del Zorro. Pel·lícula dirigida per Robert Mamoulian el 1940 i interpretada per Tyrone Power i Linda Darnell. Anys abans n’havia fet una versió Douglas Fairbanks. En la de Mamoulian, el paper d’espadatxí secundari l’interpretava Basil Rathbone, un gran actor, especialista del Hollywood clàssic, en les lluites amb espases.

El Pont de Waterloo. Pel·lícula dirigida el 1940 per Mervyn Le Roy i interpretada per Robert Taylor i Vivien Leigh.

Cantant sota la pluja. Pel·lícula dirigida el 1952 per Stanley Donen i Gene Kelly. Interpretada pel mateix Gene Kelly.

El tercer home. Pel·lícula dirigida el 1949 per Carol Reed i interpretada per Orson Wells i Alida Valli.

Superman’s Return. Pel·lícula dirigida per Brian Singer el 2006 i interpretada per Brandon Routh.

Yukio Mishima (1925-1970). Publica «Confessions d’una màscara», novel·la autobiogràfica, el 1949.

Homer. Poeta grec. Preludi/antecessor dels nostres novel·listes. Cec. Viu aproximadament 1000 anys a. C. Cantava pels pobles les gestes i llegendes dels avantpassats. Aquests relats sota el món de la Ilíada i l’Odisea van ser recopilats i escrits per ordre de Pericles 500 anys després de la seva mort.

Zane Grey (1872-1939). Famós novel·lista americà especialitzat en el Far West. Escriuria entre altres: «El conductor de ramats», «Arizona Jim» i «Els genets de l’Arc de Sant Martí».

El Rosari. Novel·la anglesa escrita en començar el segle XX per Florence L. Barclay. Traduïda a l’espanyol per M^a Luz Morales, que va ser directora de «La Vanguardia Española» on després en seria crítica de teatre i cinema.

Josep Ma de Sagarra (1894-1961). Publica l’emblemàtica «Vida Privada» el 1932.

J. Vicens Vives (1910-1960). Publica «Història de les remences en el segle XV» el 1945.

Ferran Soldevila (1894-1971). Publica «La Història de Catalunya» el 1934.

Stefan Zweig (1881-1942). Publica «La Pietat perillosa» el 1939.

Agustí de Hipona (Sant Agustí) (354-430). Escriu «Les Confessions» entre el 397 i 400.

Stendhal (1783-1842). Publica «El roig i el negre» el 1830.

Honoré de Balzac (1799-1850), Publica «Eugènia Grandet» el 1833.

L. Tolstoi (1928-1910). Publica «Ana Karenina» el 1867.

R. L. Stevenson (1856-1942). Publica «L’illa del tresor» el 1883.

Jules Verne (1823-1897). Escriurà llibres de viatges: «De la terra a la lluna», «Viatge al centre de la terra», «Vint mil llegües en viatge submarí», etcètera.

Carlos Fuentes (1928). Publica «Las bones intencions» el 1959.

Rosalia de Castro (1837-1885). Publica «Follas Novas» el 1880.

F. Dostoievsky (1821-1881). Publica «Crim i càstig» el 1866.

Martin Heidegger (1889-1976). Publica «Esser i Temps» el 1927.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). Publica «El poema de la rosa als llavis» el 1923.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Publica «Les pedres de l’àmfora» el 1974.

Víctor Català. Pseudònim de Caterina Arderiu (1869-1966). Publica «Solitud» el 1905.

Prudenci Bertrana (1867-1941). Publica «Josafat» el 1906.

Mercè Rodoreda (1908-1983). Publica «Mirall Trencat» el 1974.

Ovidi (43 a. C-17 d. C). Escriu «L’art d’estimar (Ars Amandi)».

Hermann Hesse (1877-1962). Publica «Siddhartha» el 1922.

Simone de Beauvoir (1908-1986). Publica «La convidada» el 1943.

J. P. Sartre (1905-1980). Publica «L’ésser i el no res» el 1943.

Joseph Conrad (1857-1924). Publica «El Cor de les Tenebres» el 1886.

Rudyard Kipling (1865-1936). Premi Nobel de literatura el 1907. Escriptor anglès nascut a Bombay.

Marcel Proust (1871-1922). Publica «A la recerca del temps perdut» el 1904.

John Ruskin (1819-1900). Escriu la seva primera obra, «Pintors Moderns» (1843-1860), en què defensa la obra paisatgista de Turner.

Thomas Mann (1875-1955). Publica «La Muntanya Màgica» el 1924 i «Doctor Faustus» el 1947.

Max Frisch (1911-1991). La seva novel·la més emblemàtica, «No soc Stiller», la publica el 1957.

Nikos Kazantzakis (1883-1957). Publica «Alexis Zorbas» el 1945.

Josep Trueta (1897-1977). Publica «The Spirit of Catalonia» el 1941.

J. D. Salinger. Publica «El vigilant en el camp de sègol» el 1951.

Henry James (1843-1916). Publica «Els ambaixadors» el 1903.

Aldous Huxley (1894-1963). Publica «Un món feliç», el 1932, i «Contrapunt», el 1928.

H. G. Wells (1866-1946). Publica «La guerra dels mons» el 1898.

Juan Marsé (1933). Publica «Últimas tardes con Teresa» el 1966.

Mary McCarthy (1912-1989). Publica «El grup» el 1962.

L. Durrell (1912-1990). Publica «El quartet d’Alexandria» entre el 1957 i el 1960.

Virginia Wolf (1903-1944). Publica «Mrs. Dalloway» el 1925, «Orlando», el 1928, i «Les Ones», el 1931.

S. Freud (1856-1939). Publica «La interpretació dels somnis» el 1900.

C. G. Jung (1875-1961). Fundador de l’Escola de Psicologia Analítica.

George Gordon Byron (1788-1824). Publica «Childe Harold» el 1812 i «El Corsàri» el 1814. Paradigma de poeta romàntic, personatge despòtic, però. Mal pare, fugitiu d’Anglaterra, reconegut amant de Lady Oxford, Lady Catalina, la seva germanastra Augusta, la Claire (germana de Mary Shelley) etc. La mort accidental a Viaréggio del seu amic, també poeta, Shelley, l’atordeix. Lluitarà en el bàndol italià contra els austríacs i més tard amb els grecs contra els turcs, en què morirà miserablement.

Mary Shelley (1797-1851). Publica «Frankenstein» el 1818.

H. R. Southworth (1908-1999). Publica «El mite de la creuada de Franco» el 1963.

Robert Payne (1911-1983). Publica «Mao Tse-Tung» el 1950.

M. Vargas Llosa. Publica «La Ciutat i els gossos» el 1963.

G. García Marquez. Publica «Cent anys de solitud» el 1967.

Alejo Carpentier (1904-1980). Publica «El segle de les llums» el 1962.

G. Lukaks (1885-1971). Publica «La peculiaritat de l’estètica» el 1963.

N. Chomsky (1928). Publica «Lingüística cartesiana» el 1966.

H. Marcuse (1893-1979). Publica «L’home unidimensional» el 1964.

Milan Kundera (1929). Publica «L’insuportable lleugeresa de l’ésser» el 1984.

E. Hemingway (1899-1961). Publica «Adéu a les armes» el 1929.

J. Kerouac (1922-1969). Publica «El gran Sud» el 1962.

Philip K. Dick (1928-1982). Escriu entre altres novel·les: «Somien els androides amb ovelles elèctriques?» (Blade Runner), «Podem recordar-ho per vostè a l’engròs» (Desafiament Total), «Minority Report» (id), «Segona varietat» (Screamers), «Impostor» (L’infiltrat) etc (Dins el parèntesi hi ha el títol de l’adaptació cinematogràfica).

Charles Baxter. Publica «El festí de l’amor» el 1947.

John Irving. Publica «El món segons Garp» el 1978 i «Una dona difícil» el 1998.

Paul Auster. Publica «La trilogia de Nova York» el 1987, i «Leviatan» el 1992.

Philip Roth. Publica «Pastoral Americana» el 1997.

Gay Talese. Publica «The kingdom and the power» el 1969.