COLOFÓ

Aquesta història té lloc en un terreny fronterer entre la realitat i la meva invenció narrativa.

He tornat a dibuixar mapes, a batejar illes, he posat nous braços de mar i n’he tret d’altres. Aquell que intenti navegar a vela per les rutes marítimes que jo he traçat haurà de comptar amb molts baixos desconeguts i altres problemes.

El mes de desembre de l’any 2001, la marina sueca va transferir la missió que comportava la responsabilitat dels càlculs batimètrics de les vies navegables sueques a organitzacions civils. Espero que ells i les anteriors generacions d’hidrògrafs em perdonin que hagi creat les meves pròpies rutines pel que fa a les feines de disseny de les rutes marítimes militars. Però naturalment és cert que l’escandall que s’enfonsava al mar rumb al fons llunyà va ser el primer instrument per poder determinar quin era el camí més segur que un navili podia seguir.

He deixat que l’escandall que s’utilitza en aquest relat hagi estat confeccionat a la ciutat de Manchester. Podria haver estat així, o no.

Molts dels bucs que hi apareixen han existit amb tota certesa però des de fa temps van ser desballestats i van desaparèixer. He creat altres navilis com si jo n’hagués estat el constructor naval, he augmentat i reduït el tonatge, he minvat les tripulacions o afegit un capità d’artilleria quan m’ha semblat necessari.

En poques paraules, he estat força arbitrari.

Algunes de les persones que descric han existit a la realitat, però la majoria mai no han passejat per les illes de l’esplèndid, erm i de tant en tant tempestuós arxipèlag d’Östergötland. Tampoc no han estat contramestres ni capitans en bucs de guerra suecs.

I, amb tot, me’ls puc imaginar com si els veiés. Als mons amagats de la història i de la memòria, a les platges literàries es barregen i es confonen les restes del naufragi de la fantasia i de la realitat.

Vaig entrar a rem en la boira humida de l’arxipèlag de Gryt fa uns anys, a principis dels anys noranta. D’allà en va sortir aquest relat, molts anys més tard, quan el temps s’havia esclarit i finalment tot havia quedat en un somni estrany.

Henning Mankell

Maputo, agost de 2004