TÍTOL IV
DE LA HISENDA
ART. 16è.
La Hisenda de la Generalitat de Catalunya es constitueix:
a) Amb el producte dels impostos que l’Estat cedeix a la Generalitat.
b) Amb un tant per cent en determinats impostos dels no cedits per l’Estat.
c) Amb els impostos, drets i taxes de les antigues diputacions provincials de Catalunya i amb els que estableixi la Generalitat.
Els recursos de la Hisenda de la Generalitat es xifraran amb subjecció a les següents regles:
1a. El cost dels serveis cedits per l’Estat.
2a. Un tant per cent sobre la quantia que resulti d’aplicar la regla anterior per raó de les despeses imputables a serveis que es transfereixin i que, tenint consignació en el pressupost de l’Estat, no produeixin pagaments a Catalunya o els produeixin en quantitat inferior a l’import dels serveis.
3a. Una suma igual al coeficient d’augment que experimentin en el successiu les despeses dels pressupostos futurs de la República en els serveis corresponents als que es transfereixen a la Generalitat de Catalunya.
Per a cobrir els totals que resultin d’aplicar les regles anteriors, segons el càlcul que realitzarà la Comissió mixta creada en l’article 19 d’aquest Estatut i que es sotmetrà a l’aprovació del Consell de ministres, l’Estat cedeix a la Generalitat:
I.— La contribució territorial, rústica i urbana, amb els recàrrecs establerts sobre la mateixa, havent d’abonar als Ajuntaments les participacions que els corresponguin.
II.— L’impost sobre els drets reals, les persones jurídiques i les transmissions de béns amb els seus recàrrecs i amb l’obligació d’aplicar els mateixos tipus contributius establerts en les lleis de l’Estat.
III.— El 20 per 100 de propis, el 10 per 100 de pesos i mesures, el 10 per 100 d’aprofitaments forestals, el producte del cànon de superfície i l’impost sobre les explotacions mineres.
IV.— Una participació en les sumes que produeixin a Catalunya les contribucions industrial i d’utilitats, igual a la diferència entre la quantia de les contribucions amb els seus recàrrecs que es cedeixin en virtut de les tres regles anteriors i el cost total dels serveis que l’Estat transfereix a la regió autònoma, tot això esmentat en el moment de la transmissió. Si amb una participació del 20 per 100 no es cobreix la dita diferència, s’abonarà la resta, en forma de participació en l’impost del Timbre en la proporció necessària.
Cada cinc anys es procedirà per una Comissió de tècnics nomenats pel ministre d’Hisenda de la República i per la Generalitat, a la revisió de les concessions fetes en aquest article. Tant els impostos cedits com els serveis que es transfereixin a la Generalitat, seran calculats amb un augment o amb una rebaixa igual a la que hagin experimentat uns i altres en la Hisenda de la República.
La proposta d’aquesta Comissió serà elevada a l’aprovació del Consell de ministres.
En qualsevol moment, el ministre d’Hisenda de la República, podrà fer una revisió extraordinària en el règim d’Hisenda del present títol, de comú acord amb la Generalitat, i si això no fos possible, haurà de sotmetre’s la reforma a l’aprovació de les Corts, essent precís el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés.
ART. 17è.
La Hisenda de la República respectarà els actuals ingressos de les Hisendes locals de Catalunya, sense gravar amb noves contribucions les bases de tributació d’aquelles. La Generalitat podrà crear noves contribucions, que no s’apliquin a les mateixes matèries que ja tributi Catalunya a la República, i podrà donar una nova ordenació als seus ingressos.
Els nous tributs que estableixi la Generalitat no podran ésser obstacle a les noves imposicions que amb caràcter general creï l’Estat, i en cas d’incompatibilitat, aquells tributs quedaran absorbits pels de l’Estat, amb la compensació que correspongui. En cap cas, l’ordenació tributària de la Generalitat no podrà destorbar la implantació i desenrotllament de l’impost sobre la renda, que serà tribut de l’Estat.
La Hisenda de la Generalitat podrà continuar recaptant per delegació de la Hisenda de la República, i amb el premi que aquesta tingui consignat en pressuposts, les contribucions, impostos i arbitris que l’Estat ha de percebre a Catalunya, amb excepció dels monopolis i de les Duanes amb els seus annexes.
No obstant, l’Estat es reserva el dret de rescatar la recaptació dels seus tributs i gravàmens en el territori català i d’ordenar-la lliurament.
La Generalitat podrà emetre Deute interior; però ni la Generalitat ni les seves Corporacions locals, no podran apel·lar al crèdit estranger sense autorització de les Corts de la República. Un cop emès el Deute, el producte del qual s’hagi d’invertir totalment o parcialment, en la creació o millorament de serveis, que en quant a Catalunya hagin estat transferits a la Generalitat, aquesta fixarà les obres i serveis de la mateixa naturalesa que es proposi realitzar, amb la participació que li atorgui en l’emprèstit, dins d’un límit que no podrà excedir d’una part proporcional a la població de Catalunya amb respecte a la població d’Espanya.
Els drets de l’Estat en territori català, relatius a mines, aigües, caça i pesca, els béns d’ús públic i els que, sense ésser d’ús comú pertanyin privativament a l’Estat i siguin destinats a algun servei públic o al foment de la riquesa nacional, es transfereixen a la Generalitat, excepte els que es trobin afectes a funcions, els serveis dels quals s’hagi reservat el Govern de la República. Dits béns i drets no podran ésser alienats, gravats ni destinats a fins de caràcter particular, sense autorització de l’Estat. El règim de les concessions de mines potàssiques i dels possibles jaciments de petroli, seguiran regint-se per les disposicions vigents, mentre l’Estat no dicti nova legislació sobre aquestes matèries.
El Tribunal de Comptes de la República, fiscalitzarà anualment la gestió de la Generalitat en el que es refereix a la recaptació d’impostos que li està atribuïda per delegació de la Hisenda de la República i a l’execució de serveis per encàrrec d’aquesta, sempre que es tracti de serveis que tinguin la seva consignació especial en els pressupostos de l’Estat.