NOTA DE L’AUTOR

Aquest text que llegireu és totalment real, de la primera lletra a l’última.

El maig de 2015, David Donet, de cinquanta-dos anys, va acceptar una condemna a cinquanta-un anys de presó per, entre altres delictes contra menors, haver abusat sexualment de sis nens durant disset anys. Donet regentava una casa d’acollida d’infants desemparats, els feia de pare. Hi mantenia relacions sexuals, especialment amb un que va acollir quan tenia onze anys, i ho enregistrava en vídeo. A les imatges, els nens semblen divertir-se. Una frase a Facebook va ser el fil que va portar a la seva detenció.

Llegireu quatre versions del mateix fet: la del policia que ho va investigar, la del nen víctima principal, la del pederasta i la de l’especialista que, durant els últims anys, li enviava els nens i en feia el seguiment.

M’ha semblat que la forma més neta i honesta d’explicar aquesta història és que ho facin els protagonistes principals en primera persona, cadascun des de la seva òptica.