THOMAS BERNHARD (Heerlen, Països Baixos, 1931 - Gmunden, Àustria, 1989) fou un poeta, novel·lista i dramaturg en llengua alemanya. Hom el considera l’escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX.

Als 18 anys va contreure una malaltia pulmonar, les seqüeles de la qual va patir tota la vida. Sempre va defugir el tracte amb els altres escriptors austríacs i la vida de societat. A partir de la primera novel·la, Frost (1963), el tema central de la seva obra ha estat la desesperada lluita de l’home contra el procés de descomposició que tot ho devora; parlar esdevé per als personatges de Bernhard una obsessió, símptoma del més absolut solipsisme i del fracàs de l’intent d’aferrar la realitat. Entre els llibres posteriors destaquen: Das Kalkwerk (1970), Korrektur (1975) i cinc volums autobiogràfics que revelen els elements traumàtics de la seva vida: L’origen (1975), El soterrani (1976), L’alè (1978), El fred (1980) i Un nen (1982). També és autor de diverses obres dramàtiques i poètiques.

En conflicte permanent amb el seu país i menyspreat per molts conciutadans, ell mateix s’havia qualificat de «gran denigrador». La mort sobtada de Thomas Bernhard al febrer de 1989 va significar la desaparició d’un dels pocs escriptors irrepetibles del darrer segle.