ESCENA I

JOANET, XATO, BUTAREL·LO, TANGUISTES I CAMBRERES

JOANET

Què criden aquests maleïts! Així que acabi aquesta carta, n’envio dos a la tomba i tres a la timba. (Cridant): Xato!

XATO

Què mana?

JOANET

Si aquests ximples tornen a cridar, vés i tomben un parell.

XATO

Serà servit.

(Surt i torna a entrar tot seguit. JOANET segueix escrivint, i a fora callen).

BUTAREL·LO (al XATO)

Qui sei aquesto jovinotto que grita tanto?

XATO

Sei el meu amo.

BUTAREL·LO

E que cosa fa?

XATO

De què fa? Què li diré, jo?… És en Joanet.

BUTAREL·LO

Debe essere un castisso, eh?

XATO

Que si és castís? No ho vulgueu saber! D’homes no en deixa ni un de viu, i de dones no en perdona ni una. Déu-vos-en-guard que vos en fóssiu de dona, perquè guapo i etxurat com sou, a les hores d’ara al segrest.

BUTAREL·LO

I sei rico?

XATO

No ho sé, però en fa. Ell és fill d’un fabricant de Terrassa que fa panyos, com és natural que en faci, perquè a Terrassa tothom fa panyos. Però ell va deixar la panyeria per a sortir a fer carnisseria.

BUTAREL·LO

El suo nome?

XATO

Ja ho he dit, en Joanet, home, en Joanet!

BUTAREL·LO

E poi?

XATO

E poi, el tinc privat, patrono.

BUTAREL·LO

A qui escribe?

XATO

Crec que al suo padre.

BUTAREL·LO

Buen figlio.

XATO

Ja me’ls donaràs demà.

JOANET

Xato, té aquesta carta i porta-la tot seguit an aquella Hija de María que es diu Agneta… Apa, de pressa!

XATO

Però, com entraré a casa seva?

JOANET

Per la porta, per la teulada, pel canó de la xemeneia, per allí on puguis. Ja saps que per la seducció sóc pràctic, sóc una pel·lícula.

XATO

Es farà lo que es pugui.

JOANET

Au! De pressa! Em convé poder-me apuntar una Hija de María a l’inventari. Apa, no badis.

(El XATO se’n va corrent).