Les probabilitats

Ara l’indret és un altre, però el món no ha canviat i els dos individus són de la mateixa nissaga i obeeixen una idèntica finalitat. Un d’ells diu:

—L’autor?

—Sí.

L’altre em mostra un paper.

—Ens haureu d’acompanyar.

Baixem al carrer, on ells munten les bèsties nervioses i impacients i jo els segueixo, a peu, perquè mai no n’he après, d’anar a cavall.

Novembre, 1966.