El cacic
(An En Santiago Rusiñol)
Heuse-la aquí la nostra ciutat, bella madona
que amb ses millors alhaques en el portal s'asseu
i per mirall té l'aigua blàvenca i monòtona
que remoreja al peu.
Un dia tu arribares, de pols esblanqueïda
la roba de bohemi, pelegrinant pel món;
no com aquells que naixen i passen per la vida
sens voler sebre on són.
Ardit, la pipa als llavis i pálida la galta,
tu anaves onsevulla que l'art trobés hostal,
un poc amarg el riure, l'ànima un poc malalta
de febre d'ideal.
Vengueres per una hora de flirt; en la ribera
la tenda plegadissa fixares per un jorn;
mes fores com un hoste que es casa amb l'hostalera
i diu: "Ja no me'n torn".
Tu no la vols com altres, febril, atrafegada;
tu no l'esperoneges, terrible, com qualcú.
Si dorm, també somnia; i tal com és t'agrada
i li agrades tu.
Les ànimes fonguéreu en místic desposori,
i amb retirança doble, els fills que van naixent
llur fesomia escampen i triumfen en l'empori
de l'art gloriosament.
I passen en ta íonda visió contemplativa
Biniaraix, Alfàbia, Pollensa, i el perfum
dels tarongers, guanyant-te la palma d'or, arriba
fins a la Vila-llum.
Dels pobles i les viles no són els personatges
més alts, missèrs i síndics í batles i doctors;
són els vergers ombrívols, són els pinars salvatges
i els cims esglaiadors.
Ells són eterns, i els homes passen; ells a tota
hora
vessen la poesia que manca an els veïns,
¿Qui atreu a les muntanyes els viatgers d'enfora?
¿Els ciutadans, o els pins?
Per ço, si ausent t'enyora la soledat dantesca
a on el cor de l'illa màgicament floreix,
a l'arribar-hi l'eco de ta rialla fresca,
de joia s'estremeix.
Per ço, les dones d'aigua i els oms que les
coronen,
nimfes, sirenes, genis de cales i torrents,
a saludar el poeta que per cacic pregonen
tots són aquí presents.
La teva llar n'has feta de l'illa predilecta;
de tos millors ensomnis ella és el si matern;
i mai s'havia vista com ara en el reflecte
de ton mirall intern;
mirall on la natura m'apar que s'aureoli,
com una Monna Lisa, d'espiritual dolçor.
Tu en la viventa flama del sol, aboques l'oli
de l'intima il·lusió.