ELOGI DE LA MEUA TERRA

Si jo anés lluny no sé on me detindria;

en cada cim faria el cap enrere;

de dalt estant voria ma València

i el món restant em semblaria pobre.

Ni aquell carrer de gratacels immensos

ni aquell saló de dansarines belles

ni aquell brogit de maquines i maquines…

Sols esta pau, este cel i esta térra…

També, esta mar.

Si jo anés lluny, la proa

del meu vaixell sabria —cada dia—

tota l’enyor d’un únic meridià.

Solsment de nit resseguint les estrelles

mon esperit tornaria’s seré

en esguardar el banderi de l’Óssa.